Triar
| 1 febrer 2011L’estiu passat vaig anar-me’n de vacances a Cantàbria, a un campament de surf. Aquest any també m’agradaria anar-hi. Però fa temps que espero fer els setze anys per una sola cosa, treure’m el carnet de moto. I no es pot demanar tot.
El dijous passat, a primera hora del matí, la meva mare, portant-me a la cuina, em va fer escollir entre les dues opcions. Havia de triar entre les vacances o la moto, i la decisió era molt difícil, tant que encara no he escollit.
Per mi, anar a Cantàbria, no és el simple el fet de marxar de vacances. És més aviat un temps per no pensar en res, gaudir fent el que més m’agrada, surf. D’altra banda, la moto m’estalviarà moltes passejades pel poble, i em facilitarà l’anada a Mataró, Montgat, i d’altres llocs on fins ara, per anar-hi depenc del meu pare.
Aquesta és una de les decisions que et planteja la vida, i per decidir-me necessitaré molt de temps.
Xavier
Xavier:
Certament, sovint ens trobem en situacions en què preferiríem no haver de triar. Quan hem de renunciar a una de dues coses que ens agraden, però també quan hem de triar entre una de dues alternatives desagradables o incòmodes. El teu cas és un bon exemple de la primera situació. Espero que no t’hi passis la vida rumiant, perquè cal decidir.
L’escrit està molt bé. Està ben estructurat i és clar. Tinc el dubte de si no aniria millor traslladar el que dius al segon paràgraf a continuació del tercer. Què en penses?
Força bé. No paris d’escriure.
Josep Maria