La trobes a faltar…
| 25 gener 2011
Quan trobes a faltar una persona, tens una sensació de buit a dins. Aquesta sensació rep el nom de nostàlgia.
La nostàlgia es pot manifestar de moltes maneres com per exemple: llàgrimes, un record obsessiu, canvis sobtats en el teu estat d’ànim, pot crear insomni i malalties psicosomàtiques (com ara asma, picors, artritis…). Tot això és degut al sentiment que sorgeix amb el pas del temps, quan una persona ha perdut o està lluny de les persones estimades i les voldria recuperar.
Jo tinc una amiga que va anar a viure a Madrid per assumptes familiars. Al principi tot anava bé, parlàvem per telèfon, em venia a veure alguns caps de setmana… Però en passar el temps vam començar a perdre el contacte i cada vegada parlàvem més poc i no ens vèiem tant. Per ella va ser un cop molt dur i va entrar en depressió. Una depressió tant gran que no anava a l’escola. Al cap de tres anys va començar a millorar. La sensació de fer coses i no tenir aquesta persona al costat fa pensar que a partir d’ara ja res serà igual.
No us enganyeu, tot s’acaba superant i el temps ajuda molt !!
Marta.
Marta,
Una reflexió sobre l’enyor a partir d’una experiència pròxima. M’ha agradat.
Si hagués d’indicar coses a millorar:
– “Tot això és degut al sentiment que sorgeix amb el pas del temps, quan una persona ha perdut o està lluny de les persones estimades i les voldria recuperar”. aquest final s’entén, però resulta una mica espès, no et sembla?
– “parlàvem més poc” / “parlàvem menys” o “no parlàvem tant”
– “Una depressió tant gran que no anava a l’escola” / “tan gran”. La sintaxi, una mica estranya: escrit així sembla que sigui la depressió la que no va a escola.
Força bé. Sobretot, no paris d’escriure, eh?
Josep Maria