LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

L’altre dia, mentre dinava, els meus avis em van preguntar a que em volia dedicar quan fos més gran. Sovint em passen pel cap moltes idees sobre aquesta qüestió, però la veritat és que encara no ho tinc gaire clar.

Quan era petit sabia el que voldria ser de gran: astronauta, pilot d’avió, bomber i molts altres oficis que anava coneixent. Però és ara que m’ho haig de plantejar, no pas quan somiava truites. De fet m’és igual, no cal preocupar-me per això, ja que, jo crec en un destí i el que hagi d’arribar, ja arribarà.

Aquest raonament el faig servir moltes vegades: per a coses que he fet mal fetes i així em costa menys penedir-me’n o també per a coses bones. Penso que això ja estava escrit i que d’una manera o altra havia de passar.

Crec que tot el que ens passa no ho podem decidir nosaltres, que només som individus que seguim un camí que ja està creat, que no ens en podem escapar ni canviar-lo i que per tant, crec que en aquesta vida no podem decidir el que volem ser, però sí que podem saber el que som i tirar endavant.

Així doncs, creus en un destí?

Xavier Cañellas

Aquest primer mes de l’any m’ha fet pensar en moltes coses…

En quan van sonar les dotze campanades, vaig començar a fer-me propòsits per aquest any nou.

Un 2011 en el que la meva vida canviarà en alguns aspectes com per exemple, els estudis, relacions familiars, conflictes escolars…

En els estudis he començat malament i no he assolit els objectius del primer trimestre. El que passa és que jo tinc un problema, cada any dic que els meus resultats escolars milloraran, que m’esforçaré. Però ja estic fart de parlar i parlar i no complir-ho, perquè així m’enganyo a mi mateix.

Aquest cop em comprometo a fer-ho, no solament per fer els pares contents, sinó perquè em senti orgullós amb mi mateix.

Com a conseqüència d’aquests aspectes, a casa hi ha una mala relació amb els meus pares i no vull que les notes comporti perdre la confiança am ells.

L’últim propòsit que vull complir és: No tenir conflictes escolars, m’agradaria tenir un comportament més correcte a escola, no vull haver de visitar cada dos per tres el despatx de la directora…

Finalment espero complir aquests objectius ja que a través d’això la meva vida pot millorar molt i entre tot faria que els meus pares estiguessin orgullosos de mi……….

David

Adoro esa sensación de éxtasis en mi cuerpo cuando rozan tus labios con los míos.
Es como la excitación que siente un crío en la gran bajada final de la montaña rusa o como efecto que tenemos todos al despegar en un avión y experimentar el cambio de gravedad, mezclado con un hormigueo placentero que consigue confundir mi realidad con el limbo. Algo parecido al impacto de la expansión de luces en el cielo después del estruendo de un fuego artificial, que invade nuestra atención; semejante al recorrido en el que acaba una chispa incandescente después de la corriente: que hace que me sienta liberada de ser presa del amor que siento por ti.

Celia.