Tornar a la rutina
| 11 gener 2011M’he passat tot el dia amunt i avall per aprofitar l’últim dia de vacances. Però s’acaba. Tot s’acaba. Avui toca guardar l’arbre de Nadal, el pessebre i tots els adorns que vam posar il·lusionats fa unes tres setmanes. També toca fer una neteja general i ordenar tots els regals. Però el més important, toca tornar a la rutina.
Baixo a la sala d’estudi i em faig la motxilla. També miro l’agenda per si m’he deixat alguna cosa per a fer. Per sort, ho vaig acabar els primers dies de vacances i m’ho vaig treure de sobre! Però de cop miro l’horari de l’endemà i m’agafen tots els mals…Quina mandra!
Pujo a dalt, em dutxo i sopo. Vaig a dormir el més d’hora que puc, perquè sinó l’endemà tindré una son que no m’aguantaré! Quan m’estiro al llit intento pensar en tot el que pugui menys en el dia que m’espera, però llavors em ve al cap el pensament de que demà em despertarà el soroll del despertador…
Judith Maltas
Judit,
Tres paràgrafs: directe, clar i planer. M’ha agradat la teva forma de descriure la mandra del “dia abans”. Ara el repte és anar repassant el lèxic a fi de fer-lo més ric i variat, i -tal vegada- més precís. Per exemple, és evident que el despertador fa “soroll” però aquest substantiu és molt genèric i segurament pots trobar-ne algun altre que descrigui el despertador, no?
No paris, que tens molt a dir.
Josep Maria