Amb sucre si us plau
| 21 desembre 2010Esverada a les 7:30 del matí, entres i demanes un cafè. Vas amb el teu diari a les mans i seus. Encara no ha començat la rutina, la sensació de fatiga i de neguit es fa més intensa quan seus. Comences a llegir el diari mentre el volum del teu cafè puja a causa del sucre. I just en aquell moment veus que la teva vida passa monòtona com si res. Es va dissolent com el sucre del teu cafè i no arribes a apreciar com endolceix.
T’esvaeixes d’aquell matí fred de desembre. De la teva rutina freda. Pares atenció i escoltes, que a la radio de la cafeteria, sona la teva cançó preferida. Veus que el noi del costat t’està picant l’ullet. No és res nou, ell ha estat allà cada matí, i la cançó sona tres cops al dia. Estan com el sucre del teu cafè, dissolts a la teva vida. Les presses t’ho emmascaren tot, no creus?
Potser t’estàs empatxant de sucre. Però si tornes a parar atenció veuràs que ja s’han dissolt tots els cristallets minúsculs al cafè. Cada cristallet es un petit detall que no has apreciat. Un cristallet que endolceix la teva vida, i qui sap si un cop endolcit tu, col·labores a endolcir la d’algú altre.
Carolina 🙂
Carolina.
M’ha encantat el teu escrit. Un el·logi dels petits moments.
Penso que li cal una repassada a la puntuació. Prova de llegir-lo en veu alta i veuràs que alguna cosa no acaba de lligar en la distribució de comes.
Per exemple, a “Pares atenció i escoltes, que a la radio de la cafeteria, sona la teva cançó preferida”. No quedaria millor “Pares atenció i sents que a la radio de la cafeteria sona la teva cançó preferida” o “Pares atenció i escoltes la teva cançó preferida, que sona a la ràdio de la cafeteria”? És un exemple.
Per cert, he substituït els “endolça” per “endolceix” i “endolçat” per “endolcit”. Tot plegat del verb verb endolcir (no existeix “endolçar”). No et fa res oi?
Segueix escrivint eh?
Josep Maria
m’encanta carool!! esta super be
haha doncs ho vaig fer en cinc minuts quasi, clara 🙂
I si, vaig tenir dubtes importants a l’hora de puntuar el text, el cas es que si que queda una mica extrany. I lu del verb també, no em va quedar gaire clar si era endolcir i tal.