Una actuació mai realitzada
| 6 desembre 2010Les tres de la tarda, és dissabte i tinc una actuació. Estic massa cansada i decideixo fer una migdiada. Poso l’alarma i m’adormo…
M’aixeco de cop, miro el rellotge … m’he adormi! l’alarma no ha sonat i fa mitja hora ha començat l’actuació. La meva mare condueix a tota pastilla fins al teatre. Al arribar, com descriure-ho? un caos? Sí, allò era un caos. Tots estaven esperant-me, trucant-me etc. hi havien corregudes amunt i avall, i mentrestant el públic cansat d’esperar cridava.
En veure’m, les directores m’esbronquen, ràpidament però intensa i després d’això em fan anar a canviar-me.
Baixo corrents per les escales que condueixen als vestuaris. En veure’m, els actors cridaven preguntar-me què m’havia passat, només em faltava això per acabar-la de rematar i jo, amb ganes de plorar.
En aquest moment pots veure al meu voltant com a mínim 15 persones, uns em maquillen, altres em pentinen … i tot per ajudar-me.
Llavors ve la gran pregunta “Laia on es la teva roba?”
De cop callo i tots em miren. Ho Déu meu… casi em moro, i tot cuidant dic: “M’he deixat la roba!!!” .
Una cançó sona i els meus ulls s’obren, l’alarma. Tot ha estat un somni. Però ningú no em treu les llàgrimes d’espant que cauen per la meva cara.
Laia
Laia,
Quin malson!
Molt interessant. Fa de bon llegir fins al fins al final (llàstima de faltes d’ortografia: recorda que revisar-le és feina teva!). N’hi havia unes quantes del tipus “mir-ho” (és “miro”, del verb mirar, recordes? no compliquis les coses sense necessitat!),
– en canvi “com descriureu” (el subjecte no és “vosaltres”. És “descriure-ho”.
– “uns em maquilla’n”? no: “em maquillen”.
Bé,són uns exemples. Recorda que cal revisar.
No deixis d’escriure. No et tallis!
Joserp Maria