La voluntat
| 2 desembre 2010La voluntat: – ens determina, ens estanca en una xarxa de causes,?…
– ens allibera de tota causa i som nosaltres els reals responsables dels nostres actes
Jo sóc la pitjor persona per a explicar qualsevol cosa referent al que és la voluntat.
Posant un exemple pròxim, que és el del examen de socials.
Realment sóc una persona que li costa molt aquesta matèria i em costa posar-m’hi i quan m’hi poso amb voluntat realment acabo fent un bon examen. Però la pregunta aquí seria, què guanyo no estudiant…una carbassa i prou, tota l’experiència resideix en estudiar i aprovar, que és realment on es guanya alguna cosa.
D’aquí es podria treure de bo que la voluntat és una cosa positiva a “grosso modo” sempre amb la fi de coses bones.
La vagància es podria considerar el contrari de la voluntat. Per que la vagància en fa caure en temptació, les coses dolentes, per exemple les addiccions.
La nostra voluntat pot arribar a tenir un grau més elevat o més petit segons la importància que li puguem donar.
Per altre banda es podria dir que la voluntat és el govern d’un mateix. Tot i que per l’altre cantó, la voluntat dels altres la podem manipular?
Jo crec que sí, perquè som els éssers humans, que ens podem manipular uns als altres fàcilment depenent de les condicions de cada persona. Tot i tenint molta voluntat es podria dir que cedim davant d’una temptació que supera el preu de la nostra voluntat (tothom té un preu).
Eduard
Eduard,
T’ocupes al teu escrit de la importància de la voluntat en la vida de les persones.
La forma en què està presentat, però, impedeix la comprensió del que vols dir. El text és excessivament esquemàtic i “trossejat” en paràgrafs-frase inconnexos. Com a esquema “previ”, a partir del qual començar un redactat, està força bé, però no com a redactat adreçat a algú amb qui vols comunicar-te (i, per tant, que t’entengui). És, doncs, un esborrany, no un escrit acabat, no et sembla?
Et proposo que, a partir d’aquí, construeixis el redactat. Si ho fas, me l’envies i el substituiré.
No paris. Segueix escrivint, però completa els escrits, d’acord?
Josep Maria