Nervis d’exàmens
| 30 novembre 2010S’acosten els exàmens finals i estic molt nerviós, ja que tinc por de suspendre alguna assignatura i l’hagi de recuperar. El meu pare sempre em diu que estudiï, i que no jugui tant, però…siguem sincers, és molt avorrit estudiar.
El problema és que no tinc gaire temps; entre els meus entrenaments, els entrenaments dels nens petits i el Da Vinci, no tinc gaire temps.
El que això té de bo és que la setmana següent tenim tres dies de festa per quedar amb els amics i disfrutar-los al màxim, perquè gairebé no tindrem cap examen.
El meu pare i el meu tiet, diuen que si suspenc alguna assignatura per les vacances de Nadal, passaré unes males vacances, ja que hauré d’estudiar per recuperar-les durant el segon trimestre.
Quins nervis!
Sergi
Sergi, el que exposes és una situació ben senzilla i clara. Això t’hauria de permetre vetllar per l’estructura de l’escrit. El segon paràgraf és un paràgraf-frase, que segurament es podria evitar. El mateix passa amb el tercer i el quart paràgrafs. Són paràgrafs-frase. Tot plegat dóna a l’escrit un aire d’excessiva parcelació. Es pot lligar més i millor el que dius?
Segur que sí.
Ànim, i controla els nervis!
Fins al proper escrit
Josep Maria