Comunicació a través d’una pantalla
| 28 novembre 2010Missatges de text, correus electrònics, xarxes socials… Elements cada vegada més presents en les nostres vides. Elements que estan substituint altres elements com les cartes o un de molt important, la comunicació cara a cara. Potser això passa perquè ens és més fàcil comunicar-nos escrivint que no pas parlant, no ho sé.
El exemple més clar per mi de que la comunicació oral cada vegada és menys utilitzada és el de les xarxes socials com Facebook. Actualment, és utilitzat per comunicar-nos amb els amics i per conèixer gent nova. Això està molt bé, però sovint ens oblidem de certs aspectes. A través de les xarxes socials coneixem gent nova però realment la coneixem tal com és? Crec que no. Mitjançant la forma d’expressar-se i d’escriure de la gent podem fer-nos una petita idea de com és, però mai saber el seu vertader caràcter i personalitat. La pantalla de l’ordinador amaga moltes coses. Els textos poden ser mal interpretats molt fàcilment i crear mal entesos innecessaris. A més, si no veiem la cara de la persona amb la qual ens estem comunicant no podem saber les seves intencions o les seves reaccions. Darrere la pantalla s’amaguen molts sentiments.
Amb tot això el que vull dir és que no es poden formar grans amistats a través d’una pantalla. Podem conèixer la faceta d’una persona però fins que no parlem amb ella en persona no la podrem conèixer realment. Tampoc vull dir que em de ser desconfiats, però sí tenir precaució per evitar possibles decepcions.
Laura
Laura,
Segueixes amb el tema que estem tractant a classe: aparença, simulació i ocultació, en aquest cas darrere la pantalla”
No crec que sigui més fàcil comunicar-se per escrit que parlant.., a menys que tan sols pretenguis una “comunicació” molt superficial. Els escrits d’aquesta tertúlia, per exemple, són un element de comunicació, però al Facebook no abunden escrits elaborats com els del bloc (cal un esforç!!!).
M’ha agradat el teu escrit. Està força ben estructurat i és molt entenedor.
No paris d’escriure, que tens molt a dir!
Josep Maria.