Podem viure sense problemes?
| 25 novembre 2010De vegades, succeeixen diverses coses alhora: a casa arriben factures inesperades que han de ser pagades, tens problemes familiars (amb pares o germans), la teva mare està hospitalitzada o hi ha una reorganització en el treball del pare, possiblement el treball està col·locat en situació de risc. En aquest punt, només es pensa en no voler problemes, desitjant poder retrocedir, avançar a l’època en que tot està clar i ben pensat.
Si tenim problemes i sabem el que poden arribar a empitjorar, el millor és guardar el control. Tot i això de vegades aquests problemes arrosseguen a la família, i per més que s’intenti, el control no es pot guardar. Sembla que un problema és només un suplent dels altres que vindran. S’alimenten de l’energia de tots nosaltres i no hi ha res que ens tregui la preocupació, i inclús a vegades apart d’aquest problemes hi afegim més, i ho fem amb el nostre propi comportament.
Moltes persones busquen l’ajuda d’altres en els seus problemes, començant amb la família o amics. Si els problemes són de caràcter temporal segur que estaran encantats d’escoltar-te i donar-te consell. Però creus que si veuen que la història es desesperant i no hi ha solució immediata et podran ajudar molt ? Volem que aquesta persona es faci càrrec de nosaltres i ens ajudi a resoldre els problemes. Però tot i que ho sembla, això no és tan simple i la molta ajuda no està destinada a resoldre els problemes.
Realment podríem viure sense problemes?
I què faríem si no tinguessis problemes?
Kiana
Kiana, escrius tot un crit davant de l’acumulació de problemes. I és evident que, quan això passa, sortir-ne no és gens fàcil. S’entén el que dius i el que vols dir.
L’estructrura dels paràgrafs és força correcta, però hi ha algunes frases confuses:
– possiblement el treball està col·locat en situació de risc (?)
– guardar el control (controlar, mantenir el contrtol?)
– la molta ajuda no està destinada a resoldre els problemes. (?)
– I què faríem si no tinguessis problemes? (si no tinguessim?)
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria
Kiana! 🙂 esta bastante bien, me gusta.. . eh notado cierta ironia hacia una persona, me equivoco?;)
jaja no carol, creo que no