Fama
| 13 novembre 2010Un futbolista, un cantant, un actor etc per mi no és una persona important.
No entenc perquè la gent es pot arribar a tornar boja quan veu alguna persona famosa, potser és perquè surt a la televisió o al cinema… Però per molt que surti a la televisió o on sigui, és una persona com qualsevol altra..
Un futbolista, per exemple, és una persona que se li dona bé jugar a futbol però per saber jugar no crec que sigui necessari que cobri els diners que cobra. Perquè un metge, un bomber, un policia… són gent que salva vides, que es juga la seva per la vida dels demès i, tot i això, no són valorats. Cobren una misèria comparat amb un futbolista que l’únic que fa es córrer i anar darrera la pilota. Perquè no poden cobrar un sou com tot els demés? A més que els metges, policies, bombers etc. han estudiat una carrera per arribar on estan, en canvi un futbolista no.
Després ens queixarem que el tercer món és pobre, però és que en comptes de donar-li a un sol futbolista els milions d’euros que li donen, els podríem enviar al tercer món o intentar arreglar el nostre, ja que molt bé no està que diguem.
Potser, si ens paréssim a pensar una mica, podríem arribar a la conclusió de que un famós no és més que una persona que fa el seu treball, com qualsevol altre, i veuríem que realment la gent que hauria de ser famosa és aquella que fa alguna cosa per nosaltres, alguna cosa realment important.
Judith Ricó
Judit, interessant reflexió entorn de la fama, de les seves causes i conseqüències. Li he posat el títol “Fama”, perquè l’avies deixat sense títol. Si et sembla el podem canviar, ja m’ho diràs.
Escrius al segon paràgraf “No entenc perquè la gent”, aquest “per què” és una pregunta (per quin motiu?) i cal escriure’l correctament. Fixat que a la frase següent escrius “potser és perquè surt a la televisió o al cinema” (aquí el “perquè” no és una pregunta del tipus “per quin motiu?”, sinó la resposta a aquesta pregunta, i està ben escrit). El mateix problema apareix a “Perquè no poden cobrar un sou com tot els demés?” T’hi fixaràs?
La primera frase, mereix un paràgraf per a ella sola?
Bé, això és tot, de moment. Sobretot, no deixis d’escriure, eh?
Josep Maria