Un estil personal, la música
| 12 novembre 2010Des de petit, sempre he tingut en ment qualsevol tipus de música, però ja fa uns anys que la gent em pregunta: “a tu quin tipus de música t’agrada?”. Davant aquesta pregunta mai he trobat la resposta. Suposo que és perquè m’agrada quasi tot tipus de musica i, a més a més, perquè no tinc cap grup preferit, sinó que escolto cançons de diferents grups i estils.
Jo penso que la música és un tret que ens caracteritza, ja que demostra, potser, realment com som o com volem que la gent ens vegi. A més, ens ajuda a diferenciar els nostres estats d’ànim. Per exemple, quan estem contents escoltem un estil que sigui més o menys alegre, i quan estem més tristos, un estil més tranquil. També, crec que cada país, cada religió, cada nació, etc. té una música que la caracteritza, i gràcies a aquesta té un ball propi i/o una cultura més rica. Espero que la música no desaparegui mai, ja que des de fa molts anys, fins i tot segles, ens ha ajudat a passar millors o pitjors moments.
També, la música ens fa ser més lliures davant la vida, ja que ningú ens pot obligar a escoltar i a que ens agradi un tipus de música. Encara que hi ha molta gent que obliga a els altres a escoltar-la, suposo que la majoria de la gent pot pensar quina és la que més li agrada i quina li enganxa més o quina no li agrada gens.
Ricard
Ricard,
interessant la teva reflexió entorn de l’impacte de la música en la vida de les persones. M’ha agradat la idea.
Al darrer paràgraf hi ha alguna contradicció aparent, quan dius que “ningú ens pot obligar” i “hi ha gent que obliga”. Segurament vols dir una altra cosa, però dit així resulta xocant.
Pel que fa a la forma de l’escrit, l’orinador ha detectat una dotzena d’errors, que he corregit. Això és feina teva i no veig que sigui gaire complicada no? No fer-ho desllueix l’escrit.
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria