Mentir o dir la veritat?
| 27 octubre 2010Sovint quan faig alguna cosa malament em pregunto: “Haig de dir-ho als pares o bé amagar-ho?” “Què passarà si els ho explico?” Precisament aquesta darrera pregunta és la que em fa dubtar a l’hora de decidir-me.
Em fa por que reaccionin malament i em castiguin, però també hi ha la possibilitat que si se n’adonen ells sols s’enfadin i el càstig sigui més gran.
Cada vegada que haig de prendre aquesta decisió em costa decidir-me, però al final els acabo explicant la veritat. No sé perquè prenc aquesta decisió, el que sí que sé és que quan ho faig em quedo més tranquil·la. De moment, sempre m’ha anat bé explicar la veritat. Sempre ho han entès i mai m’han castigat pel simple fet d’haver-los-hi explicat. Això sí, no m’escapo d’una llarga xerrada amb ells.
En la meva opinió, és millor dir la veritat. Ja no em refereixo només al cas que acabo d’explicar, sinó a tots els casos en general. Crec que si ets sincer i ho expliques, et quedes més tranquil i et treus un pes de sobre important. Ara bé, no sempre surt bé, però al cap i a la fi cadascú és responsable del que fa i de les conseqüències que això comporta.
Laura
Laura,
De l’experiència personal a la generalització de la norma: val més anar amb la veritat pel davant. Clar i molt correcte.
Objeccions:
– “el que sí que sé és que quan”, no et sembla un embarbussament? És possible evitar-ho?
– “mai m’han castigat pel simple fet d’haver-los-hi explicat.”. Entenc el que vols dir, encara que llegit literalment estàs dient “mai m’han castigat pel fet de dir la veritat”, i no és pas això el que vols dir, oi?
M’ha agradat. Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria