Obligació o negoci?
| 26 octubre 2010Aquest matí mentre fullejava un diari em vaig trobar amb aquest titular :
“La SGAE se lleva el 10% de lo obtenido para salvar a un niño con síndrome de Alexander”. En acabar l’article exposat vaig pensar: “que cabrons” que són aquesta de gent.
L’article esmentava que aquesta companyia li havia arrencat obligatòriament a la família del noi uns 5.000 euros dels 50.000 recaptats al “show” que va representar David Bisbal (que aquest no va cobrar cap euro) per el concert benèfic i que, per tant, es contribuirien per curar el noi d’una malaltia única entre un milió de persones. I tot pel simple fet de que el cantant s’hagi presentat amb tota la seva bona fe a salvar la vida d’un noi. És clar que, per la SGAE representava la violació dels drets de l’autor.
LLavors és quan de veritat vaig comprovar l’altra cara d’aquesta companyia, i no em vaig poder resistir a descobrir nous casos d’aquesta societat. Seguia impressionat amb la varietat d’articles i critiques que la gent expressava sobre la SGAE, des de que s’han de pagar quotes per escoltar la ràdio o la música d’ambient a les perruqueries fins al més absurd dels casos on es deia que si t’enxampaven xiulant una cançó et multaven, fa riure sí, però es cert.
Companyies com aquestes no crec que hagin d’influir en les famílies o en la resta de la societat en general, es més em fa la impressió que aquesta gent busca més el negoci que una altra cosa. Tampoc dic que la seva feina sigui innecessària, però que aquesta feina sempre es realitzi al marge de la societat.
Mohamed El hmimdi
Mohamed, fas una interessant reflexió entorn d’un tema d’actualitat que no pot deixar indiferent ningú. Força bé. Posats a buscar defectes al teu escrit, jo assenyalaria:
– “Aquest matí mentre fullejava un diari em vaig trobar”… “vaig pensar” Aquí els temps verbals no són coherents: estàs parlant d’aquest matí i s’escau “m’he trobat” o “he pensat”…
– “L’article esmentava que aquesta companyia li havia arrencat obligatòriament a la família del noi uns 5.000 euros dels 50.000 recaptats al “show” que va representar David Bisbal (que aquest no va cobrar cap euro) per el concert benèfic i que, per tant, es contribuirien per curar el noi d’una malaltia única entre un milió de persones” És una frase super llarga. Si la divideixes, segur que s’entendrà millor. El teu lector ho agrairà.
– “Tampoc dic que la seva feina sigui innecessària, però que aquesta feina sempre es realitzi al marge de la societat.” Aquí el problema és que resulta difícil pensar en una feina que es realitza al marge de la societat. És possible? Què vols dir exactament?
No deixis d’escriure, d’acord?
Josep Maria