Opinions, realitats i mentides
| 6 octubre 2010Parlaré del canvi de les notícies depèn de la cadena televisiva, emissora de radio o diaris que utilitzis.
Les persones i mitjans de comunicació tenen diferents idees polítiques, socials, esportives… ( capitalistes, socialistes, comunistes, madridistes, barcelonistes…). El cas és que ens manifestem el 10-Juliol 1,5 milions de catalanes i catalans favor del dret a decidir ( majoritàriament per la independència) i al diari espanyol El Mundo i la televisió encara preconstitucional Intereconomia van dir: “ 56000 catalanes se manifiestan a favor del estatuto de autonomía”.
El fet és que moltes vegades no diuen moltes notícies o només diuen les que els hi convenen.
No diuen a cap televisió que el tribunal d’Estrasburg va condemnar l’estat espanyol per tortures ( per exemple una molt important al nostre país, Catalunya, la del 1992 nomes per militar en organitzacions com Moviment de Defensa de la Terra, Esquerra Republicana de Catalunya, Catalunya Lliure…)
Vull recordar que Celestino Corbacho ( número 3 a les llistes del PSC) ha dit que la independència no seria pacífica. A veure, senyor Corbacho no seràs tu el que per tal de que Catalunya no fos un país enviaries els tancs i atacaries als catalans? Això es democràcia? No, senyores i senyors, això es una màscara que es comença a caure a trossos, una mentida que fa pena a la resta d’Europa.
No ens mereixem estar lligats a un estat que ens roba 22000 milions d’euros anuals( 500€ al segon ), ens fan discriminacions becàries, complicacions per a la emancipació juvenil, tenim d’estar lligats a unes seleccions esportives que possiblement no les sentim properes, discriminacions a la llengua, cultura, no ens deixen comerciar amb altres països per nosaltres sols, els vols internacional gairebé sempre passen per Madrid amb el que ens encareix més el bitllet, paguem molts diners en peatges…
Nosaltres, les catalanes i catalans tenim un virus i aquest virus es diu ESPANYA.
David
Interessant el que dius al teu escrit, encara que desgavellat. M’explicaré: comences parlant de la veritat o la mentida als mitjans de comunicació (tot un tema per si sol), però cap a meitat de l’escrit t’oblides del tema i enumeres tot un seguit de greuges que et fan concloure (això sí que està lligat) que Espanya no ens convé.
Així doncs, a l’escrit li falta cohesió. D’altra banda, hi ha algun paràgraf-frase (el primer i el tercer) que convindria revisar, perquè estan poc justificats com a paràgrafs, no et sembla? Està clar que vols convèncer, però no ho pots aconseguir si el discurs és desgavellat: Cal que ho treballem força, això.
No deixis d’escriure, però recorda que no és senzill si vols que surti bé.
Josep Maria