La vida
| 30 setembre 2010Miro fotografies de fa temps… M’adono de com ha canviat tot: el temps, les persones que estaven al teu voltant, la teva manera de veure el món, la teva personalitat…
Començo a preguntar-me si en comptes de haver fet el fet, hagués triat de fer aquella cosa d’una altra manera. Aniria ara tot bé? O pel contrari malament?…
A gairebé totes les fotografies de fa anys surto somrient. En aquella època estaves tot el dia jugant, encara que fos amb desconeguts. La “mama” i el “papa” t’ho feien tot, no t’havies de preocupar de res.
La qüestió és que el temps avança. Poc a poc, ens anem desenvolupant. Uns creixen rectes, i uns altres amb el temps es van torçant fins a caure.
Si no penses en tu mateix, qui ho farà?
Aina
Magrada molt Aina
ahahaah moltes gràcies! 🙂
Aina, em sap greu, però se m’havia passat el teu escrit. Em va agradar quan el vaig llegir, i m’ha agradat de nou ara quan l’he tornat a examinar. Inquietant l’interrogant del segon paràgraf: obre tot un món de possibles respostes i nous interrogants…
De fet, però, cada paràgraf enceta un nou element de reflexió sobre el denominador comú del pas inexorable del temps: els canvis, la llibertat, el destí, la família, el desenvolupament personal. Si t’ho mires bé, l’escrit és com un esquema de qüestions plantejades, que conviden a un posterior desenvolupament, així que ja veus que tens feina, perquè cada una és un món. Tens molt a dir, no et tallis!
Pel que fa a l’estructura del text, potser és massa esquemàtic. Com ho veus tu?
Josep Maria
Si, també el veig esquemàtic. El que passa és que era la meva primera vegada que escrivia un text en un bloc i no sabia com plantejar-ho. Per això vaig decidir de escriure sobre diferents qüestions.
Gràcies per corregir-lo, aixi em fas veure un altre punt de vista sobre el meu escrit. 🙂
Si Aina m’agrada, i m’agrada més perquè és curt i resumit. 🙂