Tag Archives: premsa

Carme Riera, acadèmica de la Real Academia Española

Carme Riera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ahir es va saber que l’escriptora i professora universitària mallorquina Carme Riera ha estat nomenada sisena dona acadèmica a la Real Academia Española de la Lengua. Ella mateixa declara que espera que no es tracti d’una tria feta pensant en la quota femenina. Tant si ho és com si no, s’ho mereix.

En un dels molts actes en què participa, dins de l’edició Visor’10, diu:

” Quan estas escrivint estas dintre d’un altre món, i qualsevol cosa que et passi la relaciones amb l’altre món”

Si vols saber més sobre el tema, pots fer-te aquestes preguntes:

– Quan es va crear la RAE i quin és avui el seu paper?

– Quines dones en formen part i perquè n’hi ha tant poques?

– Quins són els mèrits de Carme Riera que han fet que hagi estat escollida?

– M’agradaria algun dels seus llibres?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ahZMZyD-JwE[/youtube]

 

 

 

 

 

 

 

Les llevadores no només són elles

Avui torno a aprofitar la secció Gent Corrent d’El Periódico per fer un post al blog. És una entrevista que fa Gemma Tramullas a Carles Valero. Als 17 anys Carles va anar a preguntar a l’Escola Universitària  d’Infermeria de Bellvitge si hi havia algun problema en què un home fos llevadora. El 2007 es va diplomar juntament amb 67 companyes i 4 companys.

Imatge d'El Periódico 16 de febrer del 2011

Imatge d’El Periódico 16 de febrer del 2011

Quan li pregunten perquè va escollir aquesta professió, diu que li fascina tot el que envolta l’embaràs, el part i la criança.Hi ha gent que s’estranya quan veu que és un home fent de llevadora, però ell els contesta que un oncòleg igualment pot ser bo sense haver tingut mai càncer.

És un goig poder llegir sobre persones com aquesta, que tenen clar el tema de la igualtat. Compensa la tristor que provoquen les notícies que cada dia surten a la llum sobre la violència de gènere i altres misèries.

Us deixo amb una de les moltes frases boniques que hi ha a l’entrevista:

“Parir és una acte d’amor i crec fermanent que el primer cognom d’un nen hauria de ser el de la mare”.

Què us sembla? Ja teniu un altre tema per poder discutir amb els companys i companyes. També podeu aprofitar l’ocasió per parlar sobre si hi ha oficis d’homes i de dones. Dona molt de sí.

Les dones i l’Església catòlica

El diari Ara ha publicat aquesta setmana una entrevista que Thaïs Gutierrez fa a Roser Garriga, monja i secretària provincial de les missioneres Cor de Maria de Catalunya. La frase que la periodista ha triat per encapçalar l’article és “L’Església margina la meitat de la humanitat: les dones”. És una opinió argumentada, que Roser Canals ha anat adquirint al llarg dels anys i gràcies a la seua experiència dins de la institució.

Roser Garriga entre dues dones vinculades a col·lectius de l'Església (font: Ràdio Rubí)

Roser Garriga entre dues dones vinculades a col·lectius de l'Església (font: Ràdio Rubí)

Si vols consultar l’article sencer t’hauras de subscriure al diari Ara. Aquí, però, t’avancem alguns fragments per si vols debatre el tema en  grup:

Quines són les coses bones i dolentes del cristianisme?

La bona és l’Evangeli, que va a favor del pobre, de la dona, fins i tot l’adúltera protegeix. El que és dolent és que no segueixi Jesús, i tingui un Vaticà, una jerarquia. Tampoc és bona la marginació que fa de la meitat de la humanitat: que som les dones. És dolent que ens basem més en els dogmes que en l’Evangeli. Això provoca allunyament de la gent.”

Els que governen ho saben?

Hi ha una gran diferència entre l’Església de dalt i la de baix. La gent que treballem, que estem als barris, amb la gent, sí que ho sabem. Els de dalt, els poderosos, no se’n volen adonar. Estem fent pressió i ens trobem amb bisbes que tenen tortícolis perquè només miren cap a Roma, en lloc de mirar cap a la seva diòcesi. De bisbes lliures, com en Pere Casaldàliga o l’Óscar Romero, ens en falten.”

Perquè es va fer monja?

A la meva època hi havia molt poques oportunitats per a les noies. Estàvem lligades a una estructura molt rígida que només ens permetia casar-nos, perquè si ens quedàvem solteres era una tragèdia. La religió donava més oportunitats, més llibertats. Jo era molt més lliure que les meves germanes que es casaven. També tenia moltes ganes de treballar amb els altres però és cert que aquesta inquietud, avui en dia, no s’hauria encaminat cap a la vida religiosa, sinó cap a la vida més social.”

I pel que fa al paper de la dona a l’Església, com valora la situació actual?

La recent visita del papa a Barcelona va ser un resum de la situació, les dones només van aparèixer per netejar. Va ser denigrant però va servir per mostrar, a qui encara tenia dubtes, quin és el paper real de la dona a l’Església.

sweep_tnbJo em vaig sentir profundament indignada perquè no hi ha dret, però aquesta és la realitat: l’Església denigra a les dones.

Com s’ha de canviar això?

Si sempre et trobes amb el semàfor vermell, acabes passant. La transgressió ha fet avançar la humanitat, sobretot la de lleis injustes.

Com transgrediu?

Fem petites coses, com llegir l’Evangeli des de la perspectiva de la dona, i no acceptar la interpretació que n’han fet els homes al llarg dels segles. Últimament també hi ha hagut ordenacions de dones, tot i que el Vaticà ha decidit excomunicar-les. Pel Vaticà, dos dels pecats més greus són la pederàstria i ordenar dones, al mateix nivell! És indignant.”

Ja veus, no només la dona musulmana és la que de vegades se sent discriminada. Les catòliques militants també tenen la seva a dir.

Si vols saber alguna cosa més de les activitats de Roser Garriga, vés a la pàgina de Ràdio Rubí.

Si t’ha cridat l’atenció els noms de Pere Casaldàliga o d’Óscar Romero et donem una pista d’on trobar informació sobre ells. Són homes que, com molts altres, han lluitat per la igualtat en tots els sentits.

Una sentència exemplar

Miriam Reilly

Miriam Reilly

Ahir va sortir a la premsa una notícia que demostra que encara hi ha molt per fer en el llarg camí de la igualtat de gèneres. Un tribunal laboral anglès ha donat la raó a Miriam O’Reilly en el litigi que sostenia amb la BBC per acomiadament improcedent. Aquesta presentadora, de 53 anys i amb 25 anys d’experiència a la BBC, sostenia que se l’havia fet fora per ser massa gran. El tribunal ha considerat justa la seua reclamació i ha sentenciat al seu favor.

Miriam sosté que l’acomiadament es va portar a terme perquè era una dona i els directius van considerar que s’havia fet gran per al programa que presentava. Això el tribunal no ho reconeix. Ella, però, va aportar indicis que fan pensar que no va molt equivocada en la seua opinió. Podeu consultar la notícia publicada al diari  El País ahir mateix i fer-vos la vostra opinió.

Què en penseu, d’aquest tema? És just que una bona professional sigui acomiadada perquè la seva cara no encaixa amb els cànons de la bellesa femenina televisiva?

La fi dels homes?

Hanna Rosin

Hanna Rosin

Un títol provocatiu, no esteu d’acord?

Amb aquest nom, sense l’interrogant, Hanna Rosin va publicar l’estiu del 2010 un article a la prestigiosa revista americana The Atlantic. Segons l’autora estem vivint una revolució que es manifesta en l’ascens de la dona en la vida social. Opina que de moment encara dominen els homes, però que la situació canviarà en poc temps. Alguns dels indicadors en què es basa per opinar són:

– Cada cop més les dones prefereixen tenir filles en lloc de fills.

– Per cada dos homes que es graduen en educació superior a Nord Amèrica ho fan tres dones.

-13 de les 15 especialitzacions laborals que es preveu que més creixeran en els propers anys són desenvolupades majoritàriament per dones.

– Les empreses que tenen a dones ocupant alts càrrecs directius obtenen resultats millors que les que només tenen homes.

Què us sembla, tot plegat?

Si teniu ganes d’ampliar informació i al mateix temps practicar anglès podeu llegir l’article sencer The End of Men. Inclou un vídeo en el qual l’autora conversa amb la seva parella i els seus fills sobre el tema.

extet de fapac.catImatge extreta de fapac.cat