Tag Archives: oficis part premsa entrevistes

Quan tenir una filla és un estigma

En aquest blog solem parlar de persones que d’una manera o un  altra tenen clar que homes i dones som iguals.

Avui, però, volem parlar de xiquetes que no arriben a tenir oportunitat de demostrar què poden fer o què poden ser. Són xiquetes que

no arriben a nèixer perquè la seua família decideix interrompre l’embaràs.

És un fet que passa a massa llocs del món, entre d’altres a l’ïndia.

L’oenagé Ajuda en Acció ha portat a Barcelona a Parvinder Singh, el seu portanveu a l’Índia per tal de parlar del tema.

co_informeajudaaccio03_g1

Moltes famílies de l’Índia mantenen la creença que la dona és una càrrega perquè depèn de l’home i la família ha de pagar una dot per tal de poder casar-la. . La següent xifra pot ser indicativa: es calcula que

els darrers 20 anys  s’han perdut 35 milions de fetus de xiquetes per avortaments.

La mentalitat envers les dones suposa altres fets que per a molta gent són incomprensibles, com el casament de xiquets i xiquetes menuts i sense criteri ni possibilitat de protestar.

T’adjuntem alguns enllaços que et permetran saber més sobre el tema:

Blog del programa Solidaris de Catalunya Radio

Dones en xarxa

Observatori de les dones immigrades

Programa 30 minuts tv3 sobre casaments infantils

Vídeo entrevista a Parvinder Sinhg

20100510-201005-india-dholpur-003-b2

Les llevadores no només són elles

Avui torno a aprofitar la secció Gent Corrent d’El Periódico per fer un post al blog. És una entrevista que fa Gemma Tramullas a Carles Valero. Als 17 anys Carles va anar a preguntar a l’Escola Universitària  d’Infermeria de Bellvitge si hi havia algun problema en què un home fos llevadora. El 2007 es va diplomar juntament amb 67 companyes i 4 companys.

Imatge d'El Periódico 16 de febrer del 2011

Imatge d’El Periódico 16 de febrer del 2011

Quan li pregunten perquè va escollir aquesta professió, diu que li fascina tot el que envolta l’embaràs, el part i la criança.Hi ha gent que s’estranya quan veu que és un home fent de llevadora, però ell els contesta que un oncòleg igualment pot ser bo sense haver tingut mai càncer.

És un goig poder llegir sobre persones com aquesta, que tenen clar el tema de la igualtat. Compensa la tristor que provoquen les notícies que cada dia surten a la llum sobre la violència de gènere i altres misèries.

Us deixo amb una de les moltes frases boniques que hi ha a l’entrevista:

“Parir és una acte d’amor i crec fermanent que el primer cognom d’un nen hauria de ser el de la mare”.

Què us sembla? Ja teniu un altre tema per poder discutir amb els companys i companyes. També podeu aprofitar l’ocasió per parlar sobre si hi ha oficis d’homes i de dones. Dona molt de sí.