El diari Ara ha publicat aquesta setmana una entrevista que Thaïs Gutierrez fa a Roser Garriga, monja i secretària provincial de les missioneres Cor de Maria de Catalunya. La frase que la periodista ha triat per encapçalar l’article és “L’Església margina la meitat de la humanitat: les dones”. És una opinió argumentada, que Roser Canals ha anat adquirint al llarg dels anys i gràcies a la seua experiència dins de la institució.

Si vols consultar l’article sencer t’hauras de subscriure al diari Ara. Aquí, però, t’avancem alguns fragments per si vols debatre el tema en  grup:

” Quines són les coses bones i dolentes del cristianisme?

La bona és l’Evangeli, que va a favor del pobre, de la dona, fins i tot l’adúltera protegeix. El que és dolent és que no segueixi Jesús, i tingui un Vaticà, una jerarquia. Tampoc és bona la marginació que fa de la meitat de la humanitat: que som les dones. És dolent que ens basem més en els dogmes que en l’Evangeli. Això provoca allunyament de la gent.”

“Els que governen ho saben?

Hi ha una gran diferència entre l’Església de dalt i la de baix. La gent que treballem, que estem als barris, amb la gent, sí que ho sabem. Els de dalt, els poderosos, no se’n volen adonar. Estem fent pressió i ens trobem amb bisbes que tenen tortícolis perquè només miren cap a Roma, en lloc de mirar cap a la seva diòcesi. De bisbes lliures, com en Pere Casaldàliga o l’Óscar Romero, ens en falten.”

“Perquè es va fer monja?

A la meva època hi havia molt poques oportunitats per a les noies. Estàvem lligades a una estructura molt rígida que només ens permetia casar-nos, perquè si ens quedàvem solteres era una tragèdia. La religió donava més oportunitats, més llibertats. Jo era molt més lliure que les meves germanes que es casaven. També tenia moltes ganes de treballar amb els altres però és cert que aquesta inquietud, avui en dia, no s’hauria encaminat cap a la vida religiosa, sinó cap a la vida més social.”

“I pel que fa al paper de la dona a l’Església, com valora la situació actual?

La recent visita del papa a Barcelona va ser un resum de la situació, les dones només van aparèixer per netejar. Va ser denigrant però va servir per mostrar, a qui encara tenia dubtes, quin és el paper real de la dona a l’Església.

Jo em vaig sentir profundament indignada perquè no hi ha dret, però aquesta és la realitat: l’Església denigra a les dones.

Com s’ha de canviar això?

Si sempre et trobes amb el semàfor vermell, acabes passant. La transgressió ha fet avançar la humanitat, sobretot la de lleis injustes.

Com transgrediu?

Fem petites coses, com llegir l’Evangeli des de la perspectiva de la dona, i no acceptar la interpretació que n’han fet els homes al llarg dels segles. Últimament també hi ha hagut ordenacions de dones, tot i que el Vaticà ha decidit excomunicar-les. Pel Vaticà, dos dels pecats més greus són la pederàstria i ordenar dones, al mateix nivell! És indignant.”

Ja veus, no només la dona musulmana és la que de vegades se sent discriminada. Les catòliques militants també tenen la seva a dir.

Si vols saber alguna cosa més de les activitats de Roser Garriga, vés a la pàgina de Ràdio Rubí.

Si t’ha cridat l’atenció els noms de Pere Casaldàliga o d’Óscar Romero et donem una pista d’on trobar informació sobre ells. Són homes que, com molts altres, han lluitat per la igualtat en tots els sentits.