No és la primera vegada que en aquest blog parlem de Malala, l’adolescent que dedica la seva vida a la defensa dels drets humans i, molt especialment, del dret a l’educació de les xiquetes i de les joves.

Aquí teniu la intervenció davant la televisió que va fer en saber que li havien donat el premi l’octubre de 2014.

Destaquem el moment en què Malala agraeix al seu pare que no li va tallar les ales, que li va permetre volar i complir les seues metes. Li va permetre mostrar al món que no és una esclava sinó que té el poder de tirar endavant la seva vida.

El dia 8 de març va ser mogut a l’institut. Vam muntar un mural amb perfils d’una noia i hi vam posar post it amb frases referents a la igualtat de gènere. A la tarda un grup d’alumnat va llegir el manifest a l’acte institucional que es va fer a l’ajuntament. Us deixem un enllaç a l’album de fotos

https://plus.google.com/photos/112273991346474139701/albums/5992046933551467473?banner=pwa

Et sembla que l’ablació és un tema llunyà a la nostra realitat?

Mares i filles senegaleses en una reunió d’informació sobre l’ablació. (Foto: Reuters)

En aquest article t’adonaràs que no és així. Moltes nenes catalanes estan en perill de patir aquesta pràctica prohibida. Per sort cada cop les mares es mostren més decidides a evitar-ho.

Un estudi de la UAB alerta de l’augment de nenes en risc de patir una ablació

Fa mesos que hauria d’haver publicat aquest article. El tenia escrit a l’agenda de l’institut des d’un dia, a principis d’aquest curs, en què la notícia em va fer estremir. Faltava poc per a què la meva filla gran fes 24 anys, i no podia deixar de pensar en les diferències en la condició de les joves segons el lloc del planeta on han nascut.

La protagonista de l’article és Malala Yousazfai, una jove pakistaní que representa la lluita pel dret a l’educació de les noies.

Malala tenia 11 anys quan va començar a qüestionar la política dels talibans en relació a l’educació de les nenes. Poc després, esperonada pel servei urdú de la BBC, va començar a publicar un diari on line. Ben aviat els talibans la van considerar una amenaça. La veien una evidència clara de les influències negatives de la societat occidental.

El dia 9 d’octubre de 2012 un home  li va disparar al cap a l’autobús escolar que la transportava. Els talibans van fer públic que calia interpretar l’acte com una lliçó. Lliçó sobre què? Malala te 15 anys i el seu delicte era voler anar a l’escola.

Malala va ser atesa d’urgència i poc després traslladada a Birmingham per ser intervinguda en un hospital especialitzat en l’atenció de soldats que tenen aquest tipus de ferides. El 4 de gener de 2013 va sortir de l’hospital, esperant ser sotmesa a un procés de reconstrucció del crani.

La jove i la seua família es poden convertir en un referent de la lluita pel dret a l’educació. Segons un informe de l’ONU a Pakistan gairebé un 75% de les nenes de primària no van a l’escola. Això vol dir que de grans seran analfabetes, amb el què això suposa per al seu desenvolupament econòmic, social i com a persones.

El dia 9 de gener Malala va rebre el premi Simone de Beauvoir a la Llibertat de les Dones. La revista Time l’ha situat entre les persones que haurien d’optar a ser personatge de l’any 2012.

El març de 2013 Malala va tornar a començar a anar a l’escola. Ha declarat mitjançant la BBC que està molt contenta.  Segons el diari El País ha declarat: “Este es el momento más feliz, el de regresar al colegio, es lo que soñaba, que todos los niños puedan ir a la escuela porque es su derecho”.

El problema, però, continua. El passat mes de març va ser assassinada Shahnaz Nazli, una professora de 41 anys d’una escola de nenes. La seva, segons El País, és una professió de risc al seu territori. Una frase que ens ha de fer reflexionar.

Ahir vaig estar mirant per la televisió la concessió dels premis de dels premis Català de l’Any. Vaig admirar la tasca portada a terme per Josep Sánchez de Toledo i la humanitat amb què ho fa. Vaig pensar en la valentia i la constància de Carme Forcadell a l’hora de lluitar pels seus ideals. Més que res, però, vaig reflexionar sobre l’encert de tenir entre els finalistes a Anna Vives. El testimoni dels seus familiars i amics deixa clar que si penses en positiu sempre pots obtenir més coses que si només veus la part negativa de les situacions.

Avui dedico l’article a l’Anna i a aquelles persones que, com el seu germà, pensen que val la pena sumar en lloc de restar.

Anna és dissenyadora i ha creat una tipografia digitalitzada que està tenint molt èxit. És valenta i positiva. Ha tingut la sort d’estar rodejada de gent que són com ella. Ens pot servir com a exemple de com encarar les circumstàncies de la vida i del món. Si vols saber més sobre ella pots llegir aquest reportatge

l'Anna és una gran admiradora d'Iniesta