Author Archives: VICTORIA ALMUNI BALADA

Sobre el feminisme i la participació de les dones en política

Lídia Falcón és una advocada que ha reivindicat des de fa molt anys la necessitat d’adoptar postures feministes per tal d’aconseguir la veritable igualtat entre dones i homes. Lídia Falcón

Avui us plantejo un debat sobre aquest tema. Podeu començar llegint l’article d’opinió que publica a El Periódico on reflexiona sobre la participació de les dones en política avui, a Espanya. Després, mireu d’extreure’n les idees principals i feu grups d’opinió a classe per debatre el tema. No és un article fàcil ni un tema fàcil, però se n’ha de parlar per tal que cadascú comenci a reflexionar sobre el tema i a adoptar postures personals.

Quan tenir una filla és un estigma

En aquest blog solem parlar de persones que d’una manera o un  altra tenen clar que homes i dones som iguals.

Avui, però, volem parlar de xiquetes que no arriben a tenir oportunitat de demostrar què poden fer o què poden ser. Són xiquetes que

no arriben a nèixer perquè la seua família decideix interrompre l’embaràs.

És un fet que passa a massa llocs del món, entre d’altres a l’ïndia.

L’oenagé Ajuda en Acció ha portat a Barcelona a Parvinder Singh, el seu portanveu a l’Índia per tal de parlar del tema.

co_informeajudaaccio03_g1

Moltes famílies de l’Índia mantenen la creença que la dona és una càrrega perquè depèn de l’home i la família ha de pagar una dot per tal de poder casar-la. . La següent xifra pot ser indicativa: es calcula que

els darrers 20 anys  s’han perdut 35 milions de fetus de xiquetes per avortaments.

La mentalitat envers les dones suposa altres fets que per a molta gent són incomprensibles, com el casament de xiquets i xiquetes menuts i sense criteri ni possibilitat de protestar.

T’adjuntem alguns enllaços que et permetran saber més sobre el tema:

Blog del programa Solidaris de Catalunya Radio

Dones en xarxa

Observatori de les dones immigrades

Programa 30 minuts tv3 sobre casaments infantils

Vídeo entrevista a Parvinder Sinhg

20100510-201005-india-dholpur-003-b2

Adeu a Elisabeth Eidenbenz

Avui hem sabut que ha mort Elisabeth Eidenbenz, la creadora de la maternitat d’Elna el 1939. Era una dona valenta, que als 25 anys va viatjar a Espanya per ajudar als nens afectats per la guerra. Davant l’allau d’exiliats que arribaven a França fugint de la repressió franquista va habilitar un lloc on ajudar a les mares que havien de donar a llum en circumstàncies tant difícils. Unes dades que ens poden fer veure la importància de la seva iniciativa: entre 1939 i 1944 a la maternitat d’Elna van néixer gairebé 600 nadons. Els fills de refugiades espanyoles en van ser 400. La resta, de jueves, gitanes i altres mares perseguides pels nazis.

Elisabeth Eidenbenz l'any 2002

Elisabeth Eidenbenz l'any 2002

L’any 2005 la historiadora Assumpta Montellà va publicar un llibre amb els resultats de la recerca portada a terme sobre la nostra protagonista. Porta per títol La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats. Amb ell va començar el reconeixement públic d’una dona que va saber canalitzar les seves energies en ajudar als altres en un moment tant delicat. Entre d’altres, Eidenbenz va rebre el 2006 la Creu de Sant Jordi que atorga el govern de la Generalitat.

Quantes històries anònimes com aquesta han protagonitzat i protagonitzen dones com aquesta? Sense cap dubte moltes. En un món com el d’avui en el que sembla que només l’interès econòmic i el poder compten, val la pena recordar-ho. Sempre hi haurà gent disposada a ajudar els altres.

No tens ganes de saber més sobre aquesta història? Pots anar al blog d’Assumpta Montellà o a la pàgina del Memorial Democràtic. Al primer trobaràs una proposta de treball amb el llibre La maternitat d’Elna. Bressol d’exiliats.

Edifici de l'antiga maternitat, ara en procés de restauració

Edifici de l'antiga maternitat, ara en procés de restauració

Les llevadores no només són elles

Avui torno a aprofitar la secció Gent Corrent d’El Periódico per fer un post al blog. És una entrevista que fa Gemma Tramullas a Carles Valero. Als 17 anys Carles va anar a preguntar a l’Escola Universitària  d’Infermeria de Bellvitge si hi havia algun problema en què un home fos llevadora. El 2007 es va diplomar juntament amb 67 companyes i 4 companys.

Imatge d'El Periódico 16 de febrer del 2011

Imatge d’El Periódico 16 de febrer del 2011

Quan li pregunten perquè va escollir aquesta professió, diu que li fascina tot el que envolta l’embaràs, el part i la criança.Hi ha gent que s’estranya quan veu que és un home fent de llevadora, però ell els contesta que un oncòleg igualment pot ser bo sense haver tingut mai càncer.

És un goig poder llegir sobre persones com aquesta, que tenen clar el tema de la igualtat. Compensa la tristor que provoquen les notícies que cada dia surten a la llum sobre la violència de gènere i altres misèries.

Us deixo amb una de les moltes frases boniques que hi ha a l’entrevista:

“Parir és una acte d’amor i crec fermanent que el primer cognom d’un nen hauria de ser el de la mare”.

Què us sembla? Ja teniu un altre tema per poder discutir amb els companys i companyes. També podeu aprofitar l’ocasió per parlar sobre si hi ha oficis d’homes i de dones. Dona molt de sí.

Les dones i l’Església catòlica

El diari Ara ha publicat aquesta setmana una entrevista que Thaïs Gutierrez fa a Roser Garriga, monja i secretària provincial de les missioneres Cor de Maria de Catalunya. La frase que la periodista ha triat per encapçalar l’article és “L’Església margina la meitat de la humanitat: les dones”. És una opinió argumentada, que Roser Canals ha anat adquirint al llarg dels anys i gràcies a la seua experiència dins de la institució.

Roser Garriga entre dues dones vinculades a col·lectius de l'Església (font: Ràdio Rubí)

Roser Garriga entre dues dones vinculades a col·lectius de l'Església (font: Ràdio Rubí)

Si vols consultar l’article sencer t’hauras de subscriure al diari Ara. Aquí, però, t’avancem alguns fragments per si vols debatre el tema en  grup:

Quines són les coses bones i dolentes del cristianisme?

La bona és l’Evangeli, que va a favor del pobre, de la dona, fins i tot l’adúltera protegeix. El que és dolent és que no segueixi Jesús, i tingui un Vaticà, una jerarquia. Tampoc és bona la marginació que fa de la meitat de la humanitat: que som les dones. És dolent que ens basem més en els dogmes que en l’Evangeli. Això provoca allunyament de la gent.”

Els que governen ho saben?

Hi ha una gran diferència entre l’Església de dalt i la de baix. La gent que treballem, que estem als barris, amb la gent, sí que ho sabem. Els de dalt, els poderosos, no se’n volen adonar. Estem fent pressió i ens trobem amb bisbes que tenen tortícolis perquè només miren cap a Roma, en lloc de mirar cap a la seva diòcesi. De bisbes lliures, com en Pere Casaldàliga o l’Óscar Romero, ens en falten.”

Perquè es va fer monja?

A la meva època hi havia molt poques oportunitats per a les noies. Estàvem lligades a una estructura molt rígida que només ens permetia casar-nos, perquè si ens quedàvem solteres era una tragèdia. La religió donava més oportunitats, més llibertats. Jo era molt més lliure que les meves germanes que es casaven. També tenia moltes ganes de treballar amb els altres però és cert que aquesta inquietud, avui en dia, no s’hauria encaminat cap a la vida religiosa, sinó cap a la vida més social.”

I pel que fa al paper de la dona a l’Església, com valora la situació actual?

La recent visita del papa a Barcelona va ser un resum de la situació, les dones només van aparèixer per netejar. Va ser denigrant però va servir per mostrar, a qui encara tenia dubtes, quin és el paper real de la dona a l’Església.

sweep_tnbJo em vaig sentir profundament indignada perquè no hi ha dret, però aquesta és la realitat: l’Església denigra a les dones.

Com s’ha de canviar això?

Si sempre et trobes amb el semàfor vermell, acabes passant. La transgressió ha fet avançar la humanitat, sobretot la de lleis injustes.

Com transgrediu?

Fem petites coses, com llegir l’Evangeli des de la perspectiva de la dona, i no acceptar la interpretació que n’han fet els homes al llarg dels segles. Últimament també hi ha hagut ordenacions de dones, tot i que el Vaticà ha decidit excomunicar-les. Pel Vaticà, dos dels pecats més greus són la pederàstria i ordenar dones, al mateix nivell! És indignant.”

Ja veus, no només la dona musulmana és la que de vegades se sent discriminada. Les catòliques militants també tenen la seva a dir.

Si vols saber alguna cosa més de les activitats de Roser Garriga, vés a la pàgina de Ràdio Rubí.

Si t’ha cridat l’atenció els noms de Pere Casaldàliga o d’Óscar Romero et donem una pista d’on trobar informació sobre ells. Són homes que, com molts altres, han lluitat per la igualtat en tots els sentits.

Sobre dones viatgeres

Mercé Gisbert és professora a la URV

Mercé Gisbert és professora a la URV

Una exalumna del centre, Mercè Gisbert, està treballant en un projecte sobre educació i TIC a Canadà i ha fet una reflexió sobre dones viatgeres al seu bloc. Val la pena que hi doneu una ullada per si us animeu a formar part del grup de gent que considerem que viatjar enriqueix en molts aspectes a la persona. El nom del blog és Esperiències d’una aventura canadenca


Una sentència exemplar

Miriam Reilly

Miriam Reilly

Ahir va sortir a la premsa una notícia que demostra que encara hi ha molt per fer en el llarg camí de la igualtat de gèneres. Un tribunal laboral anglès ha donat la raó a Miriam O’Reilly en el litigi que sostenia amb la BBC per acomiadament improcedent. Aquesta presentadora, de 53 anys i amb 25 anys d’experiència a la BBC, sostenia que se l’havia fet fora per ser massa gran. El tribunal ha considerat justa la seua reclamació i ha sentenciat al seu favor.

Miriam sosté que l’acomiadament es va portar a terme perquè era una dona i els directius van considerar que s’havia fet gran per al programa que presentava. Això el tribunal no ho reconeix. Ella, però, va aportar indicis que fan pensar que no va molt equivocada en la seua opinió. Podeu consultar la notícia publicada al diari  El País ahir mateix i fer-vos la vostra opinió.

Què en penseu, d’aquest tema? És just que una bona professional sigui acomiadada perquè la seva cara no encaixa amb els cànons de la bellesa femenina televisiva?

La fi dels homes?

Hanna Rosin

Hanna Rosin

Un títol provocatiu, no esteu d’acord?

Amb aquest nom, sense l’interrogant, Hanna Rosin va publicar l’estiu del 2010 un article a la prestigiosa revista americana The Atlantic. Segons l’autora estem vivint una revolució que es manifesta en l’ascens de la dona en la vida social. Opina que de moment encara dominen els homes, però que la situació canviarà en poc temps. Alguns dels indicadors en què es basa per opinar són:

– Cada cop més les dones prefereixen tenir filles en lloc de fills.

– Per cada dos homes que es graduen en educació superior a Nord Amèrica ho fan tres dones.

-13 de les 15 especialitzacions laborals que es preveu que més creixeran en els propers anys són desenvolupades majoritàriament per dones.

– Les empreses que tenen a dones ocupant alts càrrecs directius obtenen resultats millors que les que només tenen homes.

Què us sembla, tot plegat?

Si teniu ganes d’ampliar informació i al mateix temps practicar anglès podeu llegir l’article sencer The End of Men. Inclou un vídeo en el qual l’autora conversa amb la seva parella i els seus fills sobre el tema.

extet de fapac.catImatge extreta de fapac.cat