07/14/2015

Agafem una maquineta, anem polint la fusta d’un llapis per afinar-ne  la punta perquè volem donar més qualitat a la nostra escriptura, surten uns trossos prims de fusta enrotllats en espiral, els encenalls.

Aquests, per naturalesa són fràgils, de poca durada, efímers… Ràpidament s’esmicolen, es trenquen, es converteixen en pols i embruten. Però si nosaltres els recollim, els guardem bé en un pot o en una capseta, els podem donar nova vida. Només cal que deixem volar la nostra imaginació, la nostra inventiva, que siguem creatius i veurem quin ventall de possibilitats ens donen els encenalls.

Aquest vol ser un bloc sobre petites reflexions en educació, amb aportacions sobre la Primària (etapa educativa en la qual treballo), amb orientacions i recomanacions sobre la lectura (fonament dels diferents aprenentatges) i amb un recull de manualitats  (perquè m’agraden per passar les  estones de  lleure i per desconnectar).

El que no vull és que es converteixi en el que no ha de ser un bloc, un foc d’encenalls, una cosa que comença amb molta embranzida però que s’extingeix aviat.