Per a poder dur a terme una inversió l’empresa necessita finançament.

EL FINANÇAMENT EN L’EMPRESA . LES FONTS DE FINANÇAMENT

Les fonts de finançament són els recursos dineraris que necessita l’empresa per fer inversions i al balanç les trobem al patrimoni net i passiu. Aquestes impliquen un cost per l’empresa i poden tenir diferent procedència.

Classificació de les fonts de finançament

Segons el termini de devolució de la font financera

• Fonts de finançament a curt termini
• Fonts de finançament a llarg termini

Classificació segons la procedència

• Finançament intern: Beneficis no distribuïts, quotes d’amortització, provisions
• Finançament extern: Capital, préstecs, crèdits

Classificació segons la propietat

• Mitjans de finançament propis: Capital, reserves
• Mitjans de finançament aliens, préstecs, crèdits, emprèstits…

RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI

Són els recursos mes estables de què disposa l’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa.

Els recursos propis de l’empresa estan formats pel capital, les reserves, els fons d’amortització i provisions:

El capital està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i, a més, per les ampliacions successives de capital que es puguin produir.

Les aportacions poden procedir de persones individuals, d’empreses, de grups d’empreses o,en el cas d’algunes pimes i amb caràcter temporal, de societats de capital de risc.

Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa (autofinançament intern).

Les reserves poden ser de diferents tipus:

Legals: quantia fixada per Llei.

Estatutàries, quan estan fixades pels estatuts de l’empresa.

 Voluntàries, a causa de beneficis extraordinaris.

Procedents de subvencions.

De les reserves també en podem dir autofinançament d’enriquiment, serveixen per fer noves inversions.

Autofinançament per mantenir la capacitat productiva:

Aquest finançament de manteniment està format per les amortitzacions i les provisions:

Les amortitzacions estan formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció.

Quan s’acaba un exercici econòmic es calcula la pèrdua del valor que s’ha produït en els actius de l’empresa

Al final de la vida econòmica d’aquests actius, l’empresa podrà substituir-los fent ús dels diners acumulats en el fons.

Mentre arriba el moment de substituir l’immobilitzat, ha d’utilitzar el fons d’amortització com a font de finançament per tal de fer inversions que li puguin donar una rendibilitat superior a la que li donarien si estiguessin guardats a la caixa forta de l’empresa.

Les provisions són un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s’han produït o bé futures despeses. Exemple, pèrdues de valors mobiliaris.

Quan l’empresa arriba al final de l’exercici econòmic, el resultat es destina una part a dotacions d’amortització de l’immobilitzat i a dotacions de provisions Una altra part: es destina al pagament de l’impost de societats, una altra a dividends i la resta passa a reserves de l’empresa.

Recursos propis	Capital (aportacions deis socis)		Finançament extern
	Beneficis retinguts	Reserves (impulsen el creixement de l’empresa)	Autofinançament d’enriquiment
	Fons estalviats	Fons d’amortització i provisions (permeten mantenir La capacitat productiva de L’empresa)	Autofinançament de manteniment

RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI

Els préstecs a llarg termini. Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit.

Un cop aprovat el préstec es pot disposar dels diners de manera immediata.

Els diners s’han de tornar amb els interessos corresponents i segons les condicions establertes.

Els emprèstits. Son títols de Crédit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i que son adquirits per particulars a canvi d’un interès.

Demanen préstecs a un gran nombre d’estalviadors particulars

L’empresa tornarà els diners i, a més, els interessos en les condicions pactades.

Només les empreses grans poden accedir a aquest tipus de finançament.

El lísing o arrendament financer: l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament.

Hi intervenen tres agents econòmics:

L’empresa client, que necessita un determinat bé, Ex un cotxe

L’empresa que fabrica o té el bé.

L’empresa de lísing.(institució financera) compra el cotxe el cedeix al client i li fa pagar un lloguer.

La durada de l’operació de lísing coincideix generalment amb la durada de l’element patrimonial en qüestió.

L’import de les quotes de lísing incorpora:

L’amortització del bé,

Els interessos del capital productiu

Les despeses administratives

I una prima de risc.

Quan s’acaba el període de lloguer es pot tornar el bé o comprar-lo.

Inconvenients: elevat cost

Avantatges: avantatges fiscals, ja que les quotes de Lísing representen una despesa per a l’empresa i el resultat econòmic serà mes baix, cosa que significa pagar menys impostos.

Durada d’aquest tipus de contractes; la durada mínima és de dos anys per a béns mobles i de deu per a béns immobles.

El rénting. consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a LLarg termini.

En aquest contracte

• L’arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat.
• L’empresa de rénting es compromet a prestar una sèrie de serveis:
  • Facilitar l’ús del bé durant el termini contractual
  • Manteniment del bé ,
  • Assegurança a tot risc
• Opcions en acabar el contracte: substituir els equips o renovar el contracte per un nou.

Diferencies entre lísing i rénting

	lísing	rénting
Deduccions fiscals	Els interessos i una part del cost del bé	La totalitat de la renda
Tipus de béns	Solen ser nous	Poden ser nous o no
Durada mínima	2 anys per a béns mobles10 anys per a béns immobles	No
Opció de compra	Sí	No

RECURSOS ALIENS A CURT TERMINI

Préstecs a curt termini. Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats immediates. S’han de tornar abans de dotze mesos i amb els interessos pactats.

Crèdits bancaris a curt termini.

• El descobert en compte consisteix en la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.

L’avantatge d’aquesta modalitat financera és que la disposició deis diners s’aconsegueix de manera immediata sense haver de presentar garanties, com en el cas deis préstecs, encara que els interessos que s’han de pagar són més alts.

• El compte de crèdit o pòlissa de crèdit. Quan una empresa vol disposar de mitjans financers per preveure possibles necessitats futures però no sap exactament quina serà la quantitat que necessitarà, pot demanar un compte de crèdit, que consisteix en la signatura d’un contracte amb una entitat financera que posarà a la disposició de l’empresa un compte corrent amb un límit. L’empresa pot disposar deis diners d’aquest compte mitjançant l’emissió de xecs i pagarà interessos per la quantitat disposada, a mes d’una comissió per La quantitat no disposada.

El crèdit comercial. Quan es deixa a deure les compres als proveïdors. Si el proveïdor no fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament és gratuït.

El descompte d’efectes. L’empresa pot portar al descompte les lletres de clients que té en cartera abans del seu venciment. El descompte d’efectes representa un cost ja que s’ha de pagar un interès a mes, una comissió.

El facturatge (factoring). Ven de tots els drets de crèdit a una empresa denominada factor.

Avantatges: Liquiditat immediata i evita els problemes dels impagats i els morosos.

L’inconvenient principal d’aquesta modalitat de finançament és l’elevat cost d’interès i de comissió que representa.

Fonts espontànies de finançament. Son aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia, com, per exemple, les quantitats que l’empresa deu a la Hisenda Pública o a la Seguretat Social, o els salaris dels treballadors que habitualment cobren al final de cada mes.