Un te amb menta.

te-amb-menta

El dijous 18 de febrer vam anar a veure “Un te amb menta”. Consistia en una barreja de música i teatre. Va tocar l’Orquestra Àrab de Barcelona. Els músics eren dos catalans i quatre marroquins: Saïd, Ayoub, Mohamed, Omar Sosa, Joan i Lluís. Era molt divertit. Ens van fer picar de mans per acompanyar diferents cançons com “La tarara”. A tota la classe ens va agradar molt perquè duien molta marxa i perquè cantaven molt bé, sobretot, l’Omar Sosa tot i que feien una música molt forta.

Genís Fornos. 3r, Cassià Costal.

Sobre la pobresa i la fam, carta dirigida a qui pugui fer alguna cosa.

Hola, m’agradaria saber perquè la gent dels països pobres, passen gana si hi ha menjar per tothom? Els països rics llencen molt de menjar, fan quatre àpats al dia i de dos a tres plats per àpat, quan els països pobres, amb prou feines mengen mig plat cada tres dies. Crec que la riquesa està mal repartida perquè els rics, amb menys riquesa tirarien endavant i podrien ajudar als països pobres, a treballar els seus recursos per alimentar-se. Amb més pobresa, més gana i això fa que les famílies pobres hagin de posar-se a treballar tots els membres de la família, adults i nens, i d’aquesta manera els nens mentre treballen no poden anar a l’escola i sempre seran pobres sense possibilitat d’evolucionar, per això lamentablement la pobresa i la gana sempre van juntes. Tots hi hauríem de pensar per buscar solucions sense perdre el temps .

Gràcies.

Laura Ramiro. 5è, Cassià Costal

“Pomes contra la fam”

L’ONG Fotògrafs per la Pau va fer una campanya per recollir diners per poder donar educació i una alimentació adequada als nens de Gulu d’Uganda. És per això que van muntar una parada de pomes al Pont de pedra de Girona i la gent que volia participar pagava 1€ i d’aquesta manera col·laborava en aquest projecte.

Aquesta campanya va tenir el suport de la Unió de Pagesos i Poma de Girona, l’Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal del Gironès.

 

Marc Scherer – 5è Migdia

 

 

Supermercats Solidaris

L’Ajuntament de Salt ha multiplicat per quatre els diners que cada any dóna a Càrites a conseqüència de l’augment de peticions d’ajut que demanen les persones que s’hi acosten. Aquest augment és en part provocat per la crisi que fa que cada vegada hi hagi més persones necessitades.

L’Ajuntament de Girona, Càrites, el Banc dels Aliments i Creu Roja volen crear uns supermercats en els quals tota aquesta gent amb pocs recursos pugui obtenir aliments a preus molt reduïts o gratuïts si demostren que no ho poden pagar. Prop de 250 famílies s’han beneficiat d’aquesta iniciativa i es vol ampliar a altres poblacions.

 

 

Pau Quintano i Roger Huguet  – 5è  Migdia

 

Projecte Xevi –  Els bombers de La Pera

El diari portava la notícia que els bombers del parc de la Pera iniciaran un viatge solidari cap al Senegal per entregar material d’ajuda com màquines de cosir, eines, roba, material escolar i fins i tot una ambulància. Això fan cada any des del 2003 que és quan es va crear aquesta iniciativa amb el nom de Projecte Xevi en record del fill d’un dels bombers de la Pera que va morir en tasques d’ajuda a l’Àfrica.

 

Irene Barnosell – 5è Migdia

 

 

 

“5 al dia”

5 al dia és un moviment internacional que promociona el consum de fruites y hortalisses perquè fem dieta saludable.

Aquesta dieta proposa que es prenguin cada dia al menys cinc fruites o verdures en els àpats.

 

Mishell Tapia – 5è Migdia

El menjador de l’escola Migdia

 

Vam anar a veure la cuinera de la nostra escola i li vam fer unes quantes preguntes sobre el menjador escolar.

Ens va explicar que fan el dinar entre els tres, una cuinera i dos ajudants i que fan menjar per 450 nens i nenes, repartits en quatre torns.

El menjar que més agrada en general és l’escudella -que la fan molt bona-, els macarrons i l’arròs a la cubana. El que menys agrada és el bròquil, els espinacs i la botifarra, però ens fan menjar de tot i molt variat.

Mengem una ració de verdura bullida a la setmana, quatre dies fruita, un dia làtics i cada dia amanida.

El que mengem més sovint són les patates i la carn.

Una dietista és l’encarregada de triar els menús i vigila que siguin equilibrats.

 

Carlota Barneda,  Laia Boada,  Maria Farrés – 5è Migdia

Solucions per la crisi, Sr. Montilla

Per afrontar la crisis crec que hauria de fer lleis que fessin més fàcil la possibilitat de crear llocs de treball nous, ja sé que la pregunta és com? Per exemple podria fer que la gent que treballava a la construcció fes feines socials com netejar boscos, platges, carreteres, etc., pagant-los la Generalitat. També podria fer que els bancs donessin crèdits mes fàcilment perquè sinó, la gent no pot muntar el seu negoci. I, finalment, també podria fer campanyes de recol·lecció de coses que no serveixen i els diners que es guanyessin repartir-los a la gent més necessitada.

Lluc Fortuny. 5è, Cassià Costal.

QUÈ HI HA PER BERENAR?

Avui per berenar

hi ha un entrepà,

serà gran o petit,

però segur que m’agradarà.

 

Potser serà de formatge,

de pernil o de xoriç,

però el que sí que faré,

és menjar-me’l molt feliç.

 

Quan me l’hagi acabat,

em lleparé la mà

i esperaré a demà

a veure de què serà.

 

Adriana Bautista  – 5è Migdia

JUGUEM AMB LES PARAULES

He conegut un tal,
un tal de Girona,
que va anar a Barcelona
per anar a veure la Madonna.

He conegut un tal,
un tal de Salt,
que es va fer mal
i va anar a l’hospital.

He conegut un tal,
un tal de Girona,
que tenia una amiga
que es deia Mariona.

He conegut una tal,
una tal de Salt,
que volia fer-se un entrepà
i hi ha posat massa sal.

Tomàs Cuesta, Camila Quintero,
Nicole Díaz i Josep Maradiaga. 3r, Cassià Costal

<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

EL PARLAMENT, QUE DIVERTIT!

Al Parlament un dia

vam anar amb l’escola

on havíem d’estar tranquils

i no fer gens de xerinol.la.

Hi ha molts salons:

el gris, el rosa i el dels canelobres.

També el saló de sessions,

més petit que com es veu a les televisions.

Un uixer ens va explicar

que el Parlament el van fer per a uns reis.

Però el van rebutjar,

i per això ara s’hi aproven les lleis.

En acabat, vam anar per alguns carrers de Barcelona,

petits i estrets però molt bonics.

També pel Parc de la Ciutadella vam fer un volt,

i vam poder veure un mamut i l’estàtua “Desconsol”.

Quan els meus pares a casa

em van preguntar: què tal l’excursió?

Els vaig dir, després de beure un suc de taronja:

– Val la pena de debò!


Paula Pazos – 5è Migdia


La pobresa

La pobresa

La pobresa ha d’acabar
i nosaltres hi hem d’ajudar.
La pobresa ha de disminuir
i nosaltres hi hem de contribuir.

Hi ha nens que no poden anar a escola
perquè els ensenyin a sumar i restar,
i es barallen per un tros de pa
que serà el seu dinar.

Molta gent amb la pobresa
voldria acabar,
p’ro necessiten un cop de mà
i nosaltres els el podem donar.

El que tenim ho hem d’aprofitar,
i mai ho hem de malgastar.
Hi ha gent que ho té tot,
i d’altres tenen molt poc.

Paula Barrau – 5è Migdia

LA MEVA PRIMERA TRUITA

Quan era petita i feia primer a l’escola em vaig apuntar a una activitat que es deia “Tastets” i allà va ser la primera vegada que vaig fer una truita a la francesa tota sola i va ser molt divertit. I des de llavors sempre em faig la meva truita.

Janire meléndez  –  5è Migdia