La velocitat dels cotxes davant l’ escola

Estimada  Sra. Anna Pagans

La velocitat dels cotxes que passen pel carrer Agudes és un perill quan arriben a la cruïlla amb el carrer Montfalgars davant la nostra escola. Hi ha passos de vianants adequats i senyalitzats però, també és veritat, que no hi ha gaire bona visibilitat. Potser seria convenient posar-hi unes bandes reductores o resalts perque els vehicles haguessin de reduir de veritat la seva velocitat , cosa que ara a vegades no fan. Podria ser una bona mesura. Gràcies per escoltar-nos.

Cíntia Rodríguez i Paula Tellado.6è. Montfalgars.

contenidors de paper

Benvolguda alcaldessa,

Som uns alumnes de l’escola Montfalgars i els nostres mestres ens expliquen la importància del reciclatge. A la nostra classe tenim una capsa de cartrò on anem guardant els papers  i quan està plena la llencem al contenidor de paper que hi ha a la vora de l’escola. Però l’obertura és molt petita i no es poden tirar els papers des de la capsa, de manera que els hem de tirar d’un en un i hi vam estar molta estona i ens feien mal  les mans.

Demanem que posin un contenidor amb una obertura més gran, per poder tirar més còmodament els papers. Moltes gràcies.

Adria Arias i Omar Mohamed. 6é. Montfalgars

el teatre municipal de girona

A Girona hi ha un teatre municipal que va ser construït l’ any 1860 . Estem dient una cosa  que tot  i semblar poc important  és excepcional. Un teatre tan antic i municipal no és gaire normal, no en trobaríem gaires. A tot això  hi ha contribuit de manera fonamental l’Ajuntament. El seu emplaçament,  amagat dins la casa de Vila, és el mateix que  havia tingut l’antic “Teatro de Comedias ” ,  popularment conegut com “El Pallol”, centre de la vida teatral  gironina des del 1769 fins al 1857, any que, a causa  de l’estat ruinós en que es trobava,  es decidí construir un nou teatre, l’actual teatre.

L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Martí Sureda i Deulovol i va aconseguir amb l’espai limitat i encaixonat entre altres edificis que hi havia, realitzar un edifici molt funcional i singular que ha perdurat fins avui dia. La construcció va durar pocs anys i es va inaugurar la tardor del 1860 amb el nom de Teatro de la Reina, més tard li van canviar el nom pel de Teatre  Principal i més tard per l’actual Teatre Municipal.

Un bon teatre ha de respondre a les necessitats de molta gent. Per a tots és important que el teatre sigui un lloc bonic, agradable, un lloc bell. Tothom s’hi ha de trobar a gust: els espectadors, els actors, els treballadors de darrere l’escenari … Per aixó aquest teatre es va fer pensant sobretot en l’escenari i la sala. L’escenari és bastant ample i amb profunditat i la sala és en forma de ferradura de manera que la visió del públic és bona des de totes les localitats. Està fet seguint d’aquell temps i en deien a la manera italiana.

Una altra particularitat important del nostre teatre  és que l’acústica és excel·lent. Els actors no han de forçar la veu quan actuen i se senten des de tots ells racons de la sala.

Dues altres coses vull remarcar que són molt vistoses: l’escala imperial de l’entrada , molt elegant i les pintures sobre la sala representant mites antics.

Aquell teatre del 1860 amb molt poques modificacions ha arribat als nostres dies però fa tres anys es va acabar una reforma en profunditat que va durar uns vint anys (1986-2006). Durant alguns d’aquest anys estava tancat i les representacions es feien en altres escenaris provisionals de la ciutat.

Les reformes van consistir en canviar totalment les estructures i el material inicial ja malmès  per el que es fa servir ara. També es van restaurar tots els elements deteriorats com les pintures, butaques…i ampliar els espais exteriors. S’ha guanyat seguretat i modernitat per a tothom. Però el més interessant és que l’ìnterior (la sala i l’escenari) mantenen el mateix aspecte que tenien fa anys.

L’aforament és de 778 localitats situades al nivell de platea, dos pisos de llotges i el tercer amb el popular galliner. Aquest teatre sí que és fantàstic !

Soukaïna Mahboub. 6è. Montfalgars

Història del teatre a Catalunya

Aprofitant el tema de la Revista El Tarlà hem fet un resum a classe sobre la història del teatre a Catalunya. L’any passat vam treballar l’època romana i vam veure el teatre romà de Tarragona. Allà no s’hi representaven obres en català ja que la nostra llengua encara no existia. Parlaven en llatí i representaven obres d’autors romans i grecs.

A Catalunya tenim com a primeres representacions les del Cant de la Sibil·la, que encara ara es canten i representen a diferents Catedrals.

El teatre a l’Edat Mitjana a Catalunya representava moltes escenes de la Bíblia i es solien fer a les esglésies. També hi havia petites actuacions al carrer ja que no hi havia espais com els que tenim actualment.

Alguns alumnes de la classe han vist les representacions de diferents passions i de la dansa de la mort de Verges que són molt antigues.

D’autors més moderns, ja en el segle XIX hem parlat d’Àngel Guimerà. L’any 1888 es va estrenar Mar i Cel que va tenir un èxit internacional. Alguns de nosaltres ja coneixíem perquè fa poc se’n va fer un musical que va tenir molt d’èxit a Catalunya. L’Àngel Guimerà i en Serafí Pitarra segurament són els autors teatrals més famosos de Catalunya i els que han tingut més èxit.

Del segle XX destaquem la feina de Salvador Espriu durant l’època de la dictadura. A partir dels anys setanta surten moltes agrupacions de teatre a nivell de poble i d’altres més professionals com Dagoll Dagom, la Cubana, els Joglars, etc.

Els escriptors de teatre actuals més coneguts són en Josep Maria Benet i Jornet, en Sergi Belbel i en Jordi Galceran que amb l’obra “El mètode Gronholm” ha tingut èxit a molts països del món.

Alumnes de 6è, Eiximenis

ENDEVINALLES

-Tots en tenim, ningú la veu i, si un no en té, no pot dir res.

(22-5- 21)

-Quan obro la boca, ensenyo la dentadura i quan algú em  toca, les dentes s’em belluguen.

(16-9-1-14-15)

-Tinc buida la panxa i em lliguen les cordes,  sospiro  i gemego si algú me les toca,  també hi ha qui em toca sense saber gens de nota.

(7-21-9-20-1-18-18-1)

-Un líquid que és bo per beure i un altre per amanir formen un instrument que fa goig de sentir.

(22-9-15-12-9)

La solució està en la relació dels números i les lletres de l’alfabet.

Marina Puigderrajols. 5è .Montfalgars

El teatre al barri del Mercadal

La nostra escola està situada al barri del Mercadal de Girona. En aquest barri hi podem trobar diferents entitats culturals.

A la casa de Cultura gestionada per la Diputació de Girona, s’hi fan conferències, concerts, exposicions…

Hi ha el Conservatori de Música, la Biblioteca pública i l’escola de Teatre el Galliner.

Nosaltres anem al Conservatori a una activitat anomenada “Escola Coral”. La nostra professora es diu Jorgelina. Cantem moltes cançons amb diferents idiomes. També ens ensenyen el llenguatge musical, coral i instruments com per exemple: el violí, la guitarra, el piano…

A l’escola de teatre “El Galliner” hi anem un grup de nenes i fem teatre de moltes maneres: mut, comèdia, drama, terror…

La nostra professora es diu Montse i fem jocs d’imitar persones, i treballem expressions per perdre la vergonya. Sempre vol que siguem amigues i que ens barregem amb tots els cursos, li agrada que ho fem perfecte i ens ho passem molt bé.

A la biblioteca podem estudiar en silenci o jugar a l’ordinador.

A la Sala Planeta s’hi fan obres de teatre infantil i per a adults. Els mesos de novembre i desembre, el grup Proscènium hi fa l’assaig dels Pastorets. L’Anna, la Núria i l’Olívia fem els pastorets de Girona i ho assagem a la Sala Planeta. Hem començat l’assaig el dia set de novembre. Hi ha vint-i-quatre àngels. Aquest any som les més grans de les angeletes, la Núria porta el núvol, l’Anna la vara i l’Olívia el màntol. La representació es fa al Teatre Municipal. També durant el curs hi anem amb tots els nens/es de l’escola a veure obres de teatre.

En el Teatre Municipal (Ajuntament) s’hi fan obres de teatre tot l’any i s’hi representen els Pastorets durant 7 dies a les vacances de Nadal. Nosaltres també hi anem a veure obres de teatre amb altres escoles.

En el centre Cultural La Mercè s’hi fan concerts, espectacles infantils i “Teatre emergent” (el més nou en teatre, música, cant). També hi ha l’Aula d’Humanitats.

A la parròquia de Santa Susanna del Mercadal hi ha l’esplai. Aquest estiu un grup de nens/es vàrem anar de colònies a Foixà. Primer els pares ens van portar al Mercadal. Després ens van recollir els monitors i van marxar per passar uns dies fantàstics.

Alumnes de 4t, Eiximenis

Saps què mengem?

A cada àpat arribo tard.

Sóc molt allargat.

Sóc enemic dels micos,

que em pelen sense pietat.

 

Em pots fer a la planxa,

si et fa mal la panxa.

Em pots fer rostit,

si et vols llepar el dit.

 

Pelut per fora,

blanc per dins.

Fill de la palmera

per a gustos fins.

 

És una pilota,

i no és rodona.

Si em preguntes si bota?

No!, però és bona.

Aniol Llinàs del Torrent, Eduard Prujà, Manel Caamaño i Anna Vidal. 6è, Eiximenis