Què berenaven els nostres avis i àvies?

Hem preguntat a alguns avis i àvies què berenaven quan eren petits i ens ha sortit una llista de coses que potser alguns de nosaltres no hem menjat mai. Us n’apuntem unes quantes.

Sopes de pa amb llet

Pa amb vi i sucre

Pa amb llet condensada

Pa amb oli i sucre o sal

Pa amb plàtan

Pa i raïm

Pa amb xocolata

Pa amb mantega i xocolata

Pa amb tomata i xocolata

Torrades amb all

Pa amb codonyat  (“membrillo”)

Martí Blesa – 5è Migdia

Un te a la menta

Aquest és el títol d’un espectacle que vam anar a veure els nens i les nenes de la nostra escola. Era un grup de músics que feia música tradicional del Marroc. Primer de tot ens van dir el nom dels instruments que tocaven i mentrestant van aparèixer uns turistes catalans que també eren músics i els van convidar a tocar amb ells. Quan van començar a tocar, la majoria de les cançons ja les conexíem i ens van portar records del nostre país, dels amics i de la família que tenim al Marroc. Ens van fer cantar a tots els que estàvem allà i va ser molt divertit. Al cap d’una estona va entrar a l’escenari un dels músics que es deia Ayoub, com un de nosaltres, que portava un te i ens va explicar que s’oferia com a senyal de benvinguda. Aquest espectacle ens va arribar al cor.

Raouf Badi, Ilias Nemnasi, Ayoub Saou     5è Migdia

preguntes pels germans Roca

– Per dinar i sopar cada dia, vosaltres mengeu el que cuineu al restaurant?

– Quin és el plat que us demanen més sovint?

– Si haguéssiu de definir Girona amb el llenguatge culinari, amb quin plat, ingredient, tipus de cuina…. la descriuríeu?

– Hi ha alguna llaminadura que sigui saludable i nutritiva?

– La meva germana vol ser cuinera perquè diu que no cal estudiar gaire per ser-ne, és veritat?

(alumnes escola eiximenis)

Què hi ha per dinar?

Sóc blanc com la nata

i em fan amb tomata.

Ah, i a l’escola,

em fan a la cassola!

         Joan Gasull. 6è, Eiximenis

Sóc un nas que es menja,

els conills m’estimen,

sóc de color taronja,

a veure si ho endevines?

          Júlia Serrano. 6è, Eiximenis

He estat criada al camp,

coberta de vels verdosos.

Aquell que plora per mi,

és que m’ha fet a trossos.

          Laia Martín. 6è, Eiximenis

Solucions: arròs, pastanaga i ceba.

Xocolatíssim

El més dolç dels aliments…

ben embolicat estic.

Als nens i als pares,

a tots els hi agrada!

A Mèxic la feien servir de moneda.

A Europa li van posar sucre.

A tothom li agrada per berenar,

però has de vigilar!

N’hi ha de molta varietat

i de les llaminadures n’és aliat.

O amb galeta, o amb terrina.

A veure qui ho endevina!

Gimena Acosta, Óscar Parella i Nora Lorenzo. 6è, Eiximenis

No hi ha diferències

En el món hi ha molta gent

i no hi ha menjar per tots

hi ha gent que passa gana

i d’altres que estan rodons.

Ens hem d’ajudar

a equilibrar el món,

tots som iguals

i tots tenim el mateix nom.

Tenim el nom d’humans,

que val per tothom,

no ens hem de diferenciar

només pel  color.

Ni per la raça,

ni tampoc per l’idioma,

si algú passa gana

les diferències no importen.

Per això hem de tenir

les mans ben obertes,

per la gent necessitada

que es mor de gana, de pena.

I nosaltres, afortunats,

tenim molta sort

d’haver nascut aquí,

ben a prop de l’amor.

Lluny de la guerra,

lluny de la tristor,

lluny de la pobresa,

lluny de la por.

No importa si som

grassos, prims o forts

el que de veritat importa

és el que sentim dins del cor.

                                                                                          Marina Montenegro. 6è. Montfalgars

abcq o abcd?

Ja tenim les Lletres toves al carrer! Els nens i nenes de P4 estem molt contents de tenir aquesta escultura de Torres Monsó de nou. Nosaltres les vam anar a veure amb la senyoreta: ens vam poder posar a dins i les vam tocar, ens van agradar els seus colors alegres i brillants: taronja, vermell, groc i blau. Són quatre lletres: la a, la b, la c i la q.”-Que no! és la lletra d. -Ja ho sé, però la d ha caigut i sembla la lletra q.” També sabem que són fetes de ferro malgrat semblin, aparentment, toves com la plastilina. A la classe les vam continuar estudiant: les vam construir amb material per confegir lletres, les vam dibuixar i pintar. I també sabem que són un altre tipus de lletra diferent al que estem acostumats a escriure nosaltres, la lletra de pal.

Nens i nenes de P4, Eiximenis

Ens visita un actor professional: en Pere Hosta

Un dijous al matí ens va venir a visitar en Pere Hosta. En Pere Hosta és un actor, sobretot de teatre.

En Pere Hosta va interessar-se molt aviat pel teatre. El record de la primera vegada que en Pere va actuar va ser al carrer i de pallasso. Tot i que li agrada el teatre no descarta actuar per la televisió o el cinema; de fet ja ha participat eventualment en algun capítol de “El cor de la ciutat”. No s’ha plantejat mai fer de dramaturg, escriure obres de teatre, però ha conegut autors i també coneix actors destacats com en Toni Albà o en Tortell Poltrona.

Dels personatges que ha hagut de representar els que recorda més és una vegada que es va disfressar d’ós i una altra de ballarina. Ha actuat a França i a Edimburg. A vegades participa en Festivals i en Fires de teatre com la de Tàrrega. Aviat anirà a un concurs internacional de monòlegs a Sevilla dels quals ens confessa que li agrada participar-hi ja que temps enrera en va guanyar un.

Tot i que en Pere és professor de l’escola de teatre El Galliner, en Pere ens explica que continua aprenent per millorar en la seva professió fins i tot quan surt a l’escenari i actua també aprèn.

Voleu saber un secret? Porta mitjons de cotó. I ens ha signat un autògraf per que ja som fans seus!

En Pere Hosta té una companyia de teatre, la Companyia Pere Hosta Teatre d’Humor, dels quals hi són destacats en Pere Hosta i l’Helena Escobar (més coneguda com la Bleda) i nosaltres estem molt contents que hagi vingut a l’escola i ens hagi explicat d’una manera molt entenedora i amable la seva professió. Moltes gràcies Pere!

Alumnes de 5è, Escola Eiximenis

I, on podem aprendre a fer teatre?

A Girona tenim una escola de teatre que es diu El Galliner. El Galliner és un centre de formació teatral que rep aquest nom en referència a la part de dalt de les llotges dels teatres on hi havia bancs de pedra i la gent estava asseguda molt junta i hi feia molta calor. Aquest tipus de localitats eren les més econòmiques del teatre.

Aquesta escola és l’única escola de teatre de tota la província i té prop de 400 alumnes. De nens i nenes n’hi ha uns 150.

A la nostra escola hem tingut la sort que vingués a visitar-nos en Pere Hosta. En Pere Hosta és un actor que treballa des de fa 8 anys al Galliner.

En Pere Hosta ens ha explicat que en aquesta escola es treballen diferents tècniques teatrals i de circ com ara: mim, teatre d’objectes, màscara, expressió oral, dansa i moviment corporal, malabars,… Ell creu que aquesta formació ens ajuda a créixer a nivell personal, a perdre la por a parlar davant els altres, a expressar-se millor, ajuda a reforçar l’autoestima i sobre tot a mostrar-nos tal com som. Com a cap de departament del teatre infantil de l’escola ens ha explicat que els nens i nenes poden començar a l’escola als 7 anys i fan tres hores setmanals. Alguns de nosaltres hi anem i ens ho passem molt bé! Una setmana a l’any es fan unes jornades de portes obertes on tothom que ho vulgui pot venir a veure l’escola. A més a final de curs es fan tallers per edats i grups on es representen algunes peces teatrals a la Sala Planeta de Girona. També l’escola participa en diferents representacions teatrals i actes a la ciutat de Girona.

Alumnes de 5è. Eiximenis