He conegut un tal,
un tal de Girona,
que va anar a Barcelona
per anar a veure la Madonna.
He conegut un tal,
un tal de Salt,
que es va fer mal
i va anar a l’hospital.
He conegut un tal,
un tal de Girona,
que tenia una amiga
que es deia Mariona.
He conegut una tal,
una tal de Salt,
que volia fer-se un entrepà
i hi ha posat massa sal.
Tomàs Cuesta, Camila Quintero,
Nicole Díaz i Josep Maradiaga. 3r, Cassià Costal
La pobresa
La pobresa ha d’acabar
i nosaltres hi hem d’ajudar.
La pobresa ha de disminuir
i nosaltres hi hem de contribuir.
Hi ha nens que no poden anar a escola
perquè els ensenyin a sumar i restar,
i es barallen per un tros de pa
que serà el seu dinar.
Molta gent amb la pobresa
voldria acabar,
p’ro necessiten un cop de mà
i nosaltres els el podem donar.
El que tenim ho hem d’aprofitar,
i mai ho hem de malgastar.
Hi ha gent que ho té tot,
i d’altres tenen molt poc.
Paula Barrau – 5è Migdia
Hem preguntat a alguns avis i àvies què berenaven quan eren petits i ens ha sortit una llista de coses que potser alguns de nosaltres no hem menjat mai. Us n’apuntem unes quantes.
Sopes de pa amb llet
Pa amb vi i sucre
Pa amb llet condensada
Pa amb oli i sucre o sal
Pa amb plàtan
Pa i raïm
Pa amb xocolata
Pa amb mantega i xocolata
Pa amb tomata i xocolata
Torrades amb all
Pa amb codonyat (“membrillo”)
Martí Blesa – 5è Migdia
El més dolç dels aliments…
ben embolicat estic.
Als nens i als pares,
a tots els hi agrada!
A Mèxic la feien servir de moneda.
A Europa li van posar sucre.
A tothom li agrada per berenar,
però has de vigilar!
N’hi ha de molta varietat
i de les llaminadures n’és aliat.
O amb galeta, o amb terrina.
A veure qui ho endevina!
Gimena Acosta, Óscar Parella i Nora Lorenzo. 6è, Eiximenis
En el món hi ha molta gent
i no hi ha menjar per tots
hi ha gent que passa gana
i d’altres que estan rodons.
Ens hem d’ajudar
a equilibrar el món,
tots som iguals
i tots tenim el mateix nom.
Tenim el nom d’humans,
que val per tothom,
no ens hem de diferenciar
només pel color.
Ni per la raça,
ni tampoc per l’idioma,
si algú passa gana
les diferències no importen.
Per això hem de tenir
les mans ben obertes,
per la gent necessitada
que es mor de gana, de pena.
I nosaltres, afortunats,
tenim molta sort
d’haver nascut aquí,
ben a prop de l’amor.
Lluny de la guerra,
lluny de la tristor,
lluny de la pobresa,
lluny de la por.
No importa si som
grassos, prims o forts
el que de veritat importa
és el que sentim dins del cor.
Marina Montenegro. 6è. Montfalgars
Hi havia una vegada un ratolí que va anar a la platja a buscar menjar. Però hi havia un pirata que estava menjant formayge i pa. El ratolí es va acostar. El pirata el va veure i li va donar formatge. El ratolí molt content li va donar les gràcies i es va adormir.
El ratolí és fi, prim i de color marró.
El pirata té l’ull tapat, una cama de fusta i una espasa.
Joana Giere 2n
Annexa-Joan Puigbert
D’HABITACIÓ EN HABITACIÓ
Els pallassos d’hospital,
d’habitació en habitació,
van actuant com cal.
Fent riure a la gent,
d’habitació en habitació,
regalant sorpreses com els reis d’Orient.
Cançons i més cançons,
d’habitació en habitació,
somriures pera a tots els nens malaltons.
Els familiars hem de visitar,
d’habitació en habitació,
per fer-los el temps més ràpid passar.
Júlia Bagué i Tamara Álvarez. 4t, Cassià Costal.
ELS PALLASSOS D’HOSPITAL
Els pallassos d’hospital
ens ensenyen a visitar
a l’amic que està malalt
o a un familiar.
Al Trueta ens faran riure
si estem allà ingressats,
dibuixarem un gran somriure
quan apareguin disfressats.
Els temps passarà més de pressa
mentre ells van fent els gags
i així podrem guarir-nos
per tornar a casa més aviat.
Joana Hortoneda i Maria Martínez. 4t, Cassià Costal.
Autora del dibuix: Joana Hortoneda. 4t, Cassià Costal.
Aquest curs els nens i nenes de 4t hem començat el taller d’escriptura treballant la poesia. Una de les moltes coses que hem descobert és que escriure poemes és com un joc, un joc on les peces són les paraules. Si les combines amb imaginació pots fer poemes ben originals i divertits.
Us oferim el text que vam elaborar a partir d’un poema d’en Miquel Desclot. De fet, vam continuar el seu poema tot i escrivint “a la manera” d’ell. Esperem que a l’autor li agradi i que vosaltres el trobeu divertit i us animeu a provar de fer el mateix amb altres textos poètics.
JO TINC UN NYU
Jo tinc un nyu
que menja pa.
Sama landú,
sama nibà!
Un dia algú
me’l vol comprar.
Sama landú,
sama nibà!
Serà tan dur
de soportar.
Sama landú,
sama nibà!
Miquel Desclot
CONTINUACIÓ DEL POEMA
Ai! El meu nyu
com deu estar?
Sama landú,
sama nibà!
Poser ningú
l’estimarà.
Sama landú,
sama nibà!
I si l’amo nou
el maltractà?
Sam landú,
sama nibà!
Potser, o segur,
Diu que un tutú
li vol posar.
Sama landú,
sama nibà!
El pobre nyu
no aguantarà.
Sama landú,
sama nibà!
Segur que el nyu
em troba a faltar.
Sama landú,
sama nibà!
Jo, ben segur,
el vaig a buscar.
Sama landú,
sama nibà!
Ara el meu nyu
a casa està.
Sama landú,
sama nibà!
Feliç com tu,
menjant el pa,
Sama landú,
sama nibà!el picarà.
Sama landú,
sama nibà!
Judit Riesco, Alberto Castellan, Miquel Gil, Gemma Quiles, Joan Pinto. 4t, Cassià Costal.