Category Archives: Racó Literari

Pastís de Xocolata

Dins del projecte del segon trimestre FEM FESTA: OUS I TORTELL (de l’eix transversal Educació per als Valors i la Convivència), una activitat interessant: l’intercanvi de “receptes dolces” amb els pares i mares de la secció a través de la “maleta viatgera”. Us en fem arribar una.

INGREDIENTS:

  • 100 gr. ametlla crua picada

  • 100 gr. Mantega

  • 100 gr. Sucre

  • 1 paquet xocolata Fondant

  • 5 ous

  • 1 sobre Royal

  • Virutes xocolata per adornar

FORN: 175º precalentar sense ventilador

1er.- mantega + 100 gr. Xocolata – desfer bol vidre al microones 2′. Ho barregem.

2on.- separem rovells de les clares (punt de neu)

3er.- rovells + sucre + ametlles + llevat + barreja xocolata amb mantega. Ho barregem.

4art.- Afegim a poc a poc les clares.

Forn: 30-35′

Desemmotllem, el cobrim de xocolata i el decorem amb les virutes.

NEVERA.

Secció d’Infantil – CEE Font de l’Abella

Jo ja he cuinat meló farcit de fruita!

marti-miro2-0013Voleu saber com es fa? Els ingredients són:

  • un meló
  • maduixes
  • pera
  • sucre

Tallem el meló per la punta, el buidem i guardem en un plat tallat a daus.

Netejem les maduixes i les tallem petites.

Pelem la pera i la tallem a daus.

Omplirem el meló amb els talls de maduixes, pera i meló, tirarem a sobre una mica de sucre i ho posarem dins la nevera.

A l’hora de dinar estarà tot molt fresc i molt bo!!!!

Martí Miró. 3r, Eiximenis

Coses bones de menjar

FIDEUS A LA CASSOLA

Ens els menjarem fent tabola

els fideus de la cassola.

Llargs o curts són divertits

i bons per a llepar-se els dits

Quan el suc ens regalima,

la mare de por s’aprima.

Però si ens els acabem,

fins i tot perdona que ens taquem.

CROQUETES

Se’ns esmolen les dentetes

quan la mare fa croquetes.

Ben rosses i cruixideres,

no te’n menges, en devores.

En qualsevol ocasió,

si hi ha croquetes… millor!

Aroa Espinosa.5é.Montfalgars.

POL NORD

A mi m’agradaria anar al Pol Nord per jugar junt amb els pingüins, jugaria a una guerra de neu, aniria a una molt abrigat i amb els meus amics que són: l’Arnau.P, l’Arnau.G, en Carles, en Marcel.L i també en Lluc.P. Faríem una cursa de trineus però vestit amb botes de neu, jaqueta, ulleres especials i menjaria peixos i els atraparia amb una llança…la faria amb un pal, una pedra i un fil, lligaria el fil i la pedra, i ja estaria feta!!!

Mark Dickins 1rB

CEIP ANNEXA-JOAN PUIGBERTtarla7

 

No m’avorriran les patates fregides!

 

-No, no en vull mare! – va dir la Júlia.-t’ho has de menjar, sinó seguiràs molt prima -va respondre desanimada.

La mare feia el possible per fer menjar a la Júlia. Era una nena molt especial, i sobretot molt prima; no li agradava gens menjar, el seu pitjor moment del dia era l’àpat.

Un dia els seus pares desesperats, van decidir portar-la a ca l’àvia, una senyora encantadora, però sobretot molt llesta.

La Júlia es negava a tots els plats, fos quin fos; ja li podia posar pasta, arrós,… no s’ho menjava.

Un dia l’àvia va decidir que la Júlia havia de menjar.

– Com m’ho faré perquè la Júlia s’ho mengi?- es preguntava confosa. Ja ho tinc!- Júlia, vine cap aquí un moment. L’àvia molt llesta, li va preguntar que quin era el seu menjar preferit.

  • A mi m’encanten les patates fregides!-mai les avorriré!

  • N’estàs segura?- va respondre l’àvia.

La Júlia va acceptar la estranya proposta de l’àvia (menjar cada dia i a cada àpat patates fregides).

Per sopar: patates fregides, per esmorzar: patates fregides, per dinar i per berenar: patates fregides. I així cada dia.

Van anar passant els dies i les bosses de patates. I la Júlia anava menjant.

-Prou, ja no puc més- va dir la Júlia un bon dia. No vull menjar ni una sola patata més!

L’àvia va dir que sinó eren patates ja sabia que havia de menjar de tot.

-D’acord àvia, menjaré el que sigui, menys patates fregides, no les suporto!

L’àvia va trucar a la seva filla ( la mare de la Júlia),i la mare orgullosa la va anar a buscar, sense saber què havia fet l’àvia.

-Júlia… toquen patates

– Que no! Mare prou!

I així va ser com la Júlia va entendre que havia de menjar de tot.

 

Laia Fonalleras

Agnès Barbesà

 

5è CEIP Annexa- Joan Puigbert

 

A M A N I D A S W Q E Y P V W

No m’avorriran les patates fregides!

-No, no en vull mare! – va dir la Júlia.-t’ho has de menjar, sinó seguiràs molt prima -va respondre desanimada.

La mare feia el possible per fer menjar a la Júlia. Era una nena molt especial, i sobretot molt prima; no li agradava gens menjar, el seu pitjor moment del dia era l’àpat.

Un dia els seus pares desesperats, van decidir portar-la a ca l’àvia, una senyora encantadora, però sobretot molt llesta.

La Júlia es negava a tots els plats, fos quin fos; ja li podia posar pasta, arrós,… no s’ho menjava.

Un dia l’àvia va decidir que la Júlia havia de menjar.

– Com m’ho faré perquè la Júlia s’ho mengi?- es preguntava confosa. Ja ho tinc!- Júlia, vine cap aquí un moment. L’àvia molt llesta, li va preguntar que quin era el seu menjar preferit.

  • A mi m’encanten les patates fregides!-mai les avorriré!

  • N’estàs segura?- va respondre l’àvia.

La Júlia va acceptar la estranya proposta de l’àvia (menjar cada dia i a cada àpat patates fregides).

Per sopar: patates fregides, per esmorzar: patates fregides, per dinar i per berenar: patates fregides. I així cada dia.

Van anar passant els dies i les bosses de patates. I la Júlia anava menjant.

-Prou, ja no puc més- va dir la Júlia un bon dia. No vull menjar ni una sola patata més!

L’àvia va dir que sinó eren patates ja sabia que havia de menjar de tot.

-D’acord àvia, menjaré el que sigui, menys patates fregides, no les suporto!

L’àvia va trucar a la seva filla ( la mare de la Júlia),i la mare orgullosa la va anar a buscar, sense saber què havia fet l’àvia.

-Júlia… toquen patates

– Que no! Mare prou!

I així va ser com la Júlia va entendre que havia de menjar de tot.

Laia Fonalleras

Agnès Barbesà

5è CEIP Annexa- Joan Puigbert

 

LA VIDA D’UNA CARMANYOLA

 

 

 

Us explicaré la meva vida, la vida de la carmanyola!

Deveu pensar que m’he begut l’enteniment però un cop sapigueu la meva vida, m’entendreu.

Tot va començar un dia de tempesta, quan jo estava a casa meva dins un calaix tota tancada.

Va venir en Miquel, que és el meu “amo”, i mai em feia cas; em va agafar i tot tipus de menjar va anar a parar dintre meu.

No sabia què fer, estava espantada, em preguntava perquè servia tot aquell menjar.

Tot seguit em va posar dins una motxilla, era fosc i tenia una mica de por.

Vaig passar un dia dins la motxilla, i quan es va fer de dia ho vaig entendre tot,

anava d’excursió!! Va ser un llarg viatge amb autocar, calor, suor, però una nova experiència, el millor dia de la meva vida, mai havia experimentat res d’igual.

Ens vam aturar a un lloc, vaig sentir que deien el nom de Girona, i en Miquel em va treure de la motxilla i vaig veure moltes carmanyoles, fins i tot vaig poder reconèixer la meva germana carmanyola!!

En Miquel amb la seva immensa boca em va menjar tot el que portava d’una sola cullerada.

Tot seguit, un cop havíem acabat de dinar, vam anar al museu d’història, vaig aprendre moltes coses, però el que més em va agradar va ser el concurs de carmanyoles, jo hi vaig participar, va ser idea de la guia del museu, deia que de petita no tenia carmanyoles i li feia molta il·lusió fer un concurs, naturalment vaig guanyar jo! Els vaig explicar el secret més gran de la meva vida, que jo no era una carmanyola normal i corrent, jo podia parlar!!

Es van quedar bocabadats i en Miquel em va mirar d’una altra manera, per ell ja no era un objecte, es sentia malament.

La carmanyola es va fer amiga d’en Miquel, i sobretot de les verdures.

Des d’aquell dia en Miquel va comprendre la carmanyola i la va portar sempre més a tots els seus viatges i excursions i així va poder conèixer molts llocs nous.

 

 

 

 

Cèlia Vicens

5è CEIP Annexa-Joan Puigbert

 

LA HISTÒRIA D’UNA GALETA MARIA

 

-Mama!

-Tranquil, fill, t’estaré esperant!

Així és com va començar la meva història, la història d’una galeta Maria.

Tot va començar quan van fabricar la meva mare,juntament amb 100 galetes més en un paquet de cartró.

Després, va arribar al supermercat i va conèixer molts aliments diversos, des de dolços fins a síndries i melons.

Un dia, sobtadament, un gegant i la seva nena consentida van agafar el paquet on hi havia la meva mare.

-PAPA!!! VULL GALETES MARIA!!!! COMPRA’N ARA MATEIX!!!

-Si, filla estimada, si…

Per mala sort o bona sort, ara entendreu perquè, la nena consentida va agafar el paquet on hi havia la meva mare i el va tirar al terra.

La meva mare es va partir en dues parts però estava viva. Llavors va ser quan vaig néixer jo.

Com que la nena només volia les galetes senceres, vam quedar-nos a la capsa sols i espantats.

Al final, van tirar-nos a la terra perquè servíssim d’adob, però llavors va ser quan un ocell es va menjar a la meva mare.

Ara, estic sol, esperant que o se’m mengin els ocells o m’enfonsi dins aquesta terra fèrtil.

      

                                                                                   Josep Sunyer, 6è

                                                            CEIP ANNEXA JOAN- PUIGBERT

 

            SÓN ELS CANELONS DE L’ÀVIA ELS MILLORS DEL MÓN?

 Mig adormida m’he aixecat del llit, he agafat una samarreta negra i uns texans de l’armari i m’he començat a vestir. En baixar a la cuina ja sentia l’olor dels canelons i el rostit que fa la meva àvia.

Mentre tots estàvem dinant a taula em vaig decidir a preguntar-li d’on havia tret la recepta dels canelons ja que deu ser força complicat fer-los. La meva àvia em va contestar que de fet no tenia cap recepta escrita, sinó que ho havia après de la seva mare, tot i que ella hi havia afegit un altre ingredient que li donava un toc especial: la nou moscada. En un moment vaig pensar que jo havia de seguir la tradició , però hauria de tenir molta paciència per aconseguir que em quedessin tant o més bons. Jo sempre he pensat que els canelons de la meva àvia són els millors del món i el meu pare no es cansa de dir que el torró de iema de can Batlle, la pastisseria del poble, són els millors del món. Però,podem dir que allò que mengem es el millor? Tot allò que mengen la gent d’altres cultures es més dolent que el que mengem nosaltres ?

            Aquest Nadal, a part dels canelons ha sigut un dia especial. Hem sigut un més a la família. Ha estat el meu germà gran, en Francesc que ha portat una nòvia japonesa. Es diu Yuki, que en català vol dir sort i la va conèixer després d’acabar la Universitat. Ella només fa tres dies que ha arribat a Catalunya i, per sort o per desgràcia, li ha tocat conèixer la nostra família el dia del dinar de Nadal. La Yuki no ha parat de mirar-se amb sorpresa tots els plats que la meva àvia portava a taula. A més dels canelons hi ha hagut sopa de galets, pollastre rostit farcit amb prunes i pinyons. A l’hora dels postres hem menjat pinya natural, tortell de can Batlle i torrons. La Yuki semblava que mirava el menjar com si fos d’un altre planeta, però en cap moment s’ha queixat. Ho ha menjat tot de mica en mica i si hem de fer cas de les seves paraules ho ha trobat tot molt bo. Quan hem acabat de menjar, li he preguntat en anglès:

-Do you eat also the canalloni Christmas day in Tokio?

Ella m’ha contestat en anglès molt educadament, però com que aquest conte que us explico és en català, us ho traduiré.

-A Tokio no celebrem el Nadal i nosaltres no tenim el costum de menjar coses tant cuites.

-Què vols dir?- vaig dir-li ben sorpresa.

La cuina japonesa no té resa veure ambla vostra. Nosaltres no fem servir ni forquilla, ni ganivet perquè creiem que es una agressió contra el menjar. Utilitzem els palets japonesos. No tenim ni primer, ni segon plat, tot es serveix de cop. Generalment, el peix el mengem cru.

-Quin fàstic! –Va dir la meva àvia tot aixecant el braç- Amb el que és bo el peix al forn.

-I de sopa de galets, en mengeu?

-No, nosaltres mengem la sopa Misho, que es fa amb tofu i altres plantes del nostre país que són difícils de trobar.

-Em convidaràs algun dia a menjar aquestes coses tan estranyes?-Vaig dir-li ben encuriosida.

-Et convido al dia que vulguis, i ja veuràs lo bo que és. Quinze dies després la Yuki em va convidar a l’apartament que havia llogat amb el meu germà al centre del poble. Jo no hi havia estat encara i em va sorprendre que la taula del menjador era molt baixeta i que enlloc de cadires hi havien coixins. La Yuki va començar a treure menjar i posar-lo sobre la taula . El menjar estava tot posat amb petits bols i en recipients de fusta. La Yuki em va ensenyar com s’havien d’agafar els palets. Em va explicar que al Japó es menjava amb una taula molt baixeta i em coixins perquè per ells el fet de menjar era com una cosa molt important i li donaven molt de valor. El menjar no m’agradava gaire i el moment de menjar el sashimi vaig fer cara de fàstic, mai no havia menjat peix cru.

Després em va anar agradant i a mesura que anava tastant tots els platets que hi havien sobre la taula i escoltava les seves explicacions, vaig entendre que menjar aquells plats m’havia ajudat a entendre la seva cultura. Gràcies a la Yuki ara sabia més coses de com era Japó.

                                                                       Irene Quintana 6è

                                                                       CEIP Annexa-Joan Puigbert

POEMES SOBRE ELS ALIMENTS

ALIMENTS PER A TOTS

Taronges per les monges,

pomes per les noies mones,

magdalenes per les nenes,

raïms pels padrins,

maduixots pels abellots,

pinyons pels rinoceronts,

gambes per les mares,

sugus pels estruços,

pans pels petits i els grans,

síndria per la Lídia,

confits pels més petits,

maduixes per les bruixes,

ous pels més bons,

peix per l’ Aleix,

arròs pel nen ros,

menjar per tothom n’hi ha.

Joan Pinto. 4t, cassià Costal.

L’OU

L’ou ovalat com el món.

D’un ou, dos gustos són.

La clara i el rovell

no es separarien per res del món

perquè de l’ou, dos gustos són.

Per esmorzar me’l menjaré

I així enèrgica em sentiré.

De moltes maneres me’l puc menjar:

Truita, ou ferrat on sucar-hi un tall de pa.

De tan bo que està

algú se n’ enamorarà.

L’ou ovalat com el món.

D’un ou, dos gustos són.

Júlia Bagué. 4t, Cassià Costal.

LA SÍNDRIA

La síndria. Ai, la síndria!

És la meva delícia.

No la despreciaria

mai a la meva vida.

La síndria és sana

com la magrana

i també com la banana.

Ens dóna vitamines

igual que les mandarines.

La síndria és vermella

com el vestit d’una donzella,

plena de botons petits

com el color de les nits,

rodona com una pilota,

sucosa però… no bota!

Alberto Castellari. 4t, Cassià Costal.

LES LLAMINADURES

Bones i boniques,

àcides i dolces,

amb forma d’espiral,

petites o no tant,

roses i blaves,

delicioses estan

però mal de queixal fan.

Laura Bernardino. 4t, Cassià Costal.

ELS XURROS

Tendrets i cruixents

els xurros són bons,

els xurros amb sucre,

molt millor calents.

Quan obro la boca

ja sento el crec-crec.

Amb xocolata desfeta

quin deliciós gustet!

Gemma Quilez. 4t, Cassià Costal.