El dimecres 18 de novembre vam fer una visita al planetari de la UdG. Tenia forma de casa. Quan vam arribar ens van donar un passaport. A dins hi havia diferents racons. Primer vam anar a un racó que ens van parlar de dos personatges: en Nicolau Copèrnic i en Galileu Galilei. Van existir fa molts anys.
Després vam anar a un racó que havíem de fer una petjada amb unes botes d’astronauta a un sorral amb sorra de lluna! Però ho havíem de fer a poc a poc perquè si no s’aixecava molta pols i no podríem respirar.
Al tercer racó que vam anar ens van ensenyar el moviment de rotació i de translació de la Terra i vam veure el fenomen del dia i de la nit.
Al quart racó que vam anar hi havia un senyor gran que ens va llegir dos contes. Tenia la veu molt fluixa i, a sobre, al costat hi havia uns nens que cridaven molt i no sentíem res.
Al cinquè racó ens van ensenyar un telescopi. Com que no podíem veure les estrelles, vam veure els cables de la Renfe i les fulles dels arbres de la Devesa.
A l’últim racó estava la tele engegada sense el so. Aquí ens van ensenyar els planetes i el sistema solar.
El racó que em va agradar més va ser el de la petjada al sorral amb sorra de lluna.

Laura Sala.3r, Cassià Costal.

Un dilluns del mes d’octubre van venir dos escolans de Montserrat a l’escola. Un es deia Genís i l’altre Gil. En Gil feia 1r d’ESO i en Genís 5è de primària. Ens van explicar perquè van decidir d’anar a estudiar a Montserrat. Ens van dir que tot i ser escolans no volia dir que més endavant es fessin monjos. Per poder entrar a l’escolania van haver de fer unes proves de veu a part de passar unes entrevistes amb els pares. Allà fan classe des de 4t de primària fins a 2n d’ESO, ja que a partir de 14 o 15 anys és l’edat en què et canvia la veu. El primer curs, és a dir, a 4t només és de prova, per veure si s’acostumen al ritme de vida del monestir. Hem de pensar que molts es queden a dormir ja que viuen molt lluny de Montserrat. Això potser és el que costa més, haver d’estar separats dels pares i amics. Quan acaben 2n d’ESO han de tornar a l’institut del seu poble per continuar amb els estudis. De Montserrat surten molt ben preparats a nivell musical ja que fan moltes hores de música, com si anessin al conservatori. Però la veritat és que allà s’ho passen bé i fan molts bons amics. A l’escolania només hi poden anar nens i nois, perquè tenen un tipus de veu diferent del registre de les noies. Porten com un vestit negre i una túnica blanca a sobre quan han de cantar en els oficis.

Classe de 6è, Eiximenis