Els alumnes de 4rt vam anar a visitar la fàbrica de taps de suro Francisco Oller S.A i us expliquem tot el procés que vam veure i ens van explicar:

1. L’escorça de l’alzina surera arriba a la fàbrica en planxes planes ben apilades.

2. La bullen perque sigui flexible i li treuen l’esquena (la part de fora) i el ventre (la part de dins).

3. El tros que queda el retallen  en forma de petits discs.

4. La part que no s’aprofita la trituren per fer-ne el granulat.

5. Compacten el granulat amb cola per fer el cilindre.

6. Controlen la qualitat del discs i dels cilindres. Han de ser compactes.

7. Una màquina va enganxant els cilindres amb els discs.

8. Poleixen el tap i hi imprimeixen el nom o dibuix i l’enceren perque llisqui millor a l’entrar a l’ampolla.

9. Els posen en caixes per distribuir-les per tot el món.

10. Amb el que no s’aprofita del suro per fer taps, en fan energia per calefacció.

Oscar Alcalà. 4rt. Montfalgars

Vam fer una excursió a TOSSA DE MAR . Vam conèixer el procés de la depuradora i també vam fer un experiment amb l’aigua. Us ho explico una mica: vam agafar aigua bruta i la vam ficar en una ampolla cap avall i dintre l’ampolla hi havia pedres de diferents mides i sota l’ampolla hi havia cotó fluix, tot seguit l´aigua que hi havíem ficat va sortir neta però no desinfectada ni tampoc potable. Amb aquesta aigua es pot rentar el cotxe, rentar el gos però no és mai potable  ni serveix per beure ni per fer la nostra higiene.

Després vam anar a passejar, per un camp verd, gossos del centre d’ acollida d´animals, eren de diferent tamany grans, petits, mitjans…també hi havia cries de gats i gats.

Acabada aquesta aventura en va començar una altra, visitar la deixalleria on hi havia de tot :  rentadores trencades ,ordinadors vells,  neveres , oli de cuina , vidre, portes,…

Acabades totes aquestes activitats vam anar a un altre camp a menjar el picnic i després vam poder jugar.Vam jugar a voleibol amb una xarxa i  hi havia una altra curiositat: uns iglús. Vosaltres pensareu, un iglú al mig d´un camp verd? doncs no eren iglús naturals, sinó fets de les branques d´uns arbres que es doblegaven molt però no es trencava el tronc. Eren salzes, ens van dir.

Finalment va ser hora de tornar a l’escola i cap a casa, segur que aquest dia no l´oblidarem!!!

Wisal El-Wahabi .6è.Montfalgars

El dia 18 de novembre, els nens i nenes de Cicle Mitjà de l’escola Migdia vam anar al Teatre Municipal per veure “Ovni”. El personatge principal era la Clar, una  nena que no era gaire feliç. Era el dia del seu aniversari i els seus  pares no se’n recorden de celebrar-ho per què estaven massa ocupats en les seves coses. El pare mirant la tele i la mare arreglant-se el cabell.

 Un carter portava felicitacions per a ella però el pare les destruïa. Per sort hi havia dos nois aficionats a mirar el cel que ho van veure  tot i van decidir enviar-li un regal a la Clar. Li van fer arribar un telescopi però el pare de la nena el va aixafar amb el peu.

Després va pasar una cosa extraordinària: un ovni va aterrar a sobre de casa seva. La Clar va sentir soroll i va veure un extraterrestre que no parava de dir : Bli – Bli. És van fer amics i al final en Blibli va fer entrar els pares de la Clar a la seva nau i els va enviar a l’espai amb el seu gosset i la televisió.

Finalment la Clar va poder celebrar el seu aniversari cantant la cançó: bli-bli-bli-bli  bli-bli………..I va ser feliç.

Va ser una obra bonica però una mica trista.

                                                                   Helena Vilalta   3r Migdia

Els alumnes de 6è de l’escola Annexa – Joan Puigbert van fer una obra de teatre amb música per a tota l’escola.

L’obra anava d’uns animals que se’n van de viatge perquè han de trobar una medicina per el seu rei (el lleó) perquè un escorpí l’havia punxat. Pel camí es van trobant diferents animals que els donen possibles solucions fins que finalment troben l’elefant savi que els hi dona unes herbes per curar-lo.

A tots els nostres companys i companyes els va agradar tant que els alumnes d’Educació Infantil ens van fer uns dibuixos de com s’imaginen l’elefant savi.

Paula, Núria i Mireia 6è

Annexa-Joan Puigbert

Clara Boix P5Annexa-Joan Puigbert

Hem anat a veure una exposició on s’explicava l’evolució humana. El primer pas important va ser quan l’home es va posar de peus i les mans van quedar lliures. La segona fita és quan comença a fer eines, després va descobrir el foc, va pintar les coves i va enterrar els morts.

Laura 2nA

Hi havia una vegada un emperador que era molt presumit i es passava el dia mirant-se al mirall. Quan volia vestir-se anava a comprar roba. Hi havia dos murris que van anar a veure a l’emperador.

Es feien passar per sastres i li van dir que li farien un vestit de fil d’or i van passar tres dies sense fer res, fent veure que treballaven. Quan va arribar el dia de fer la desfilada va sortir amb calçotets.

Eduard Riera 2nB

Annexa-Joan Puigbert

En la sortida que vam fer al Montseny el 27 d’octubre ens van explicar aquesta bonica llegenda:

Fa molt i molt temps hi havia un noi i una noia que no es coneixien de res. Un dia els joves anaven passejant pel bosc i es van trobar. Ell va pensar que ella era molt maca i es van enamorar. Ella era filla del castell de Montsoriu i ell fill del castell de Montclús i les dues famílies estaven enfrontades. Durant un temps els dos enamorats es veien d’amagat al bosc però arribà el moment en què les seves famílies ho van descobrir i els van prohibir veure’s mai més.

A la noia la van tancar a la torre més alta del castell de Montsoriu i al noi el van enviar a la guerra, amb la mala fortuna que el van ferir de mort i ella en saber-ho, tenia tanta pena que no volia ni menjar. Ella també va morir.

La història va acabar molt tràgicament i les famílies es van adonar del que havien fet i que no havien volgut parlar amb els seus fills, però van decidir com a penitència portar els cossos dels seus fills al bosc del Montseny on s’havien conegut i enterrar-los en aquell indret. I com a símbol del seu amor etern van néixer dos arbres: el faig que simbolitza la noia i l’avet que simbolitza el noi i van créixer abraçats.

El que podem aplicar d’exemple a la nostra vida és el respecte i la tolerància i en aquest cas la natura de com dues espècies d’arbres tant diferents poden créixer junts.

Berta Muñoz 6è

Annexa-Joan Puigbert

El divendres 6 de novembre 5è A i 5è B del col·legi Cassià Costal vam anar a veure una obra de teatre sobre en Charles Darwin: “És el mateix però no és igual”. Anava de com ell va descobrir la teoria de l’evolució.

En l’obra de teatre hi havia tres personatges: en Charles, la Susanna, que era una biòloga i en Pele, un pagès. La Susanna volia saber com en Darwin havia descobert la seva teoria i aquest li deia que ho havia de descobrir ella mateixa perquè és molt millor “menjar-se la xocolata que no que t’expliquin quin gust té”. Van treballar amb animals depredadors i les seves preses per observar les diferències i al final la Susanna va concloure que els depredadors tenen sempre els ulls al davant per veure millor la seva presa i les preses els tenen als costats per poder fugir quan les ataquen. Abans de que fossin així, eren diferents però van anar sobrevivint els més adaptats i així van anar canviant.

Van seguir conversant i ens van explicar que les plantes d’avui en dia són verdes per casualitat, perquè la primera planta que va sortir de l’aigua era verda i totes les que hi ha són com filles d’aquesta. Dins el mar hi havia plantes de tots colors però només una es va adaptar a viure sobre la terra i era verda.

Laura Sanchez. 5è, Cassià Costal.

El divendres 13 de novembre van venir uns anglesos a fer una obra de teatre: “Snow white” (La Blancaneus) i ho van fer molt bé.

Van demanar a molts nens i nenes que anessin a l’escenari amb ells. De la nostra classe (5è B) van triar la Paula i la Laura.

Ells feien molta gràcia, sobretot el noi. El noi feia de narrador, de Bruixa Esmeralda i de Nan. La noia feia de Blancaneus i de Mirall màgic.

Va ser molt guai perquè un nen de 4t va fer-li un petó a la Blancaneus. Ens ho vam passar molt bé i vam riure molt!!

Gemma Vendrell. 5è, Cassià Costal.

QUE BONIC ÉS EL TEATRE!

Dimecres 4 de novembre vam anar al Teatre Municipal de Girona. Hi havia uns dibuixos al sostre preciosos i els seients es posaven drets quan no estaves assegut.

Vam anar a veure un teatre de titelles que eren de fils i el que les movia es deia Nartxi. L’obra de teatre es deia Circ-Cabaret Armando Rissoto.

El presentador del circ era un vellet que feia de mosso de pista, de presentador de l’espectacle, de director… Del que fes falta, però era un bon amant de la bona cuina. Va presentar un menú que començava amb: entrants, el motociclista René Bombier, que anava amb una bicicleta d’una roda endavant i endarrera i pujava sobre d’una fusta amb una roda. El primer plat, amanida de cantautor a la vinagreta, Menudo Tremendo. Era un guitarrista que tocava cançons. El segon plat era pasta de full de fumats màgics Mario Esconde, feia màgia. De postres, hi havia crema musical amb bombons de licor Marie Albacete, que cantava la cançó de “Paf era un drac màgic”, cantava i cantava fins cansar-se. La cançó era molt bonica i ens va agradar molt. Per últim, cafè d’alta volada amb un núvol de llet, Air Maties, que feia de trapezista.

Ens ho vam passar molt bé. Vam anar i tornar a peu fins a l’escola. Vam trobar fulles pel terra i els arbres tenien les fulles de molts colors. També vàrem veure el Riu Onyar. Que divertit va ser!

Pol Doménech, Martí Massó, Miquel Vilà    1r Migdia