A les 7 de la tarda, els nens i nenes de l’escola Annexa van anar al teatre del Vicens Vives. Els nens de segon, vam representar els senyors d’Haití que feien la seva vida.
Després vam representar el terratrèmol i els d’Haití ens vam tirar a terra. Al final vam representar l’esperança que venien a ajudar. Això ho vam fer per guanyar diners i donar-los a les persones d’Haití perquè tornin a construir les seves cases i curar els nens i nenes que s’han ferit.
Hi havia una vegada una patata anomenada Batata, una tomata anomenada Fomata i una pastanaga anomenada Rastanaga. Les tres eren molt enjogassades i es passaven tot el dia al jardí. Però tenien un problema, en aquell jardí hi vivia un gos molt gros i la mala sort era que el gos era vegetarià.
La tomata Fomata va dir:
–Batata, Rastanaga, veniu aquí!
La patata i la pastanaga van dir:
-Què passa?
La Fomata va dir:
–Passa que tenim problemes!!!
La Batata i la Rastanaga van dir:
–Quins problemes?
La Fomata va dir:
-El gos és el problema! Perquè és vegetarià.
La Batata li va contestar:
–Doncs si aquest gos és un problema ens hi enfrontarem.
Les tres es van posar d’acord i van decidir anar a parlar amb el gos i li van dir:
– Per què només menges vegetals? També és bo menjar carn i altres aliments.
I el gos va dir:
– Es que no he provat la carn i….. bé us prometo que provaré la carn.
I el gos va provar la carn i li va agradar i a partir d’aquelldia les tres verdures van continuar jugant pel jardí contentes i felices.
Hi havia una vegada una col·liflor que estava en un mercat i no la compraven mai i va decidir marxar i buscar una persona que se la volgués menjar. Quan el botiguer va tancar, la col.liflor va marxar i va fer un gran viatge.
Primer va anar a casa d’un noi que no la volia perquè no menjava verdures i li va tancar la porta davant les fulles. La col·liflor va dir:
– Jo no em rendiré i seguiré fins que algú em vulgui.
Després va anar a casa d’una àvia i va trucar la porta:
–Toc, toc, toc
L’àvia va respondre:
–Qui hi ha ?
I la col·liflor va respondre:
– Sóc una col·liflor que vull que algú em mengi.
I l’àvia li va contestar:
-Jo et menjaré perquè el metge m’ha dit que mengi moltes verdures.
I l’àvia va parar la taula i va preparar la col·liflor bullida i aquesta va dir :
– S’ha complert el meu somni i ha valgut la pena escapar-se del mercat.
El dimarts 23 de febrerels nens i nenes de 3r del Ceip Migdia vam fer una sortida al zoo de Barcelona. Quan vam arribar vam veure les aus tropicals i després vam esmorzar. Mentre esmorzàvem teníem tres cangurs a la vora. Després vam anar a fer un taller sobre els mamífers on primer ens van ensenyar unes fotos d’animals. Ens van explicar que els mamífers tenen diferents dents segons el tipus de menjar que fan. A continuació ens van deixar tocar diferents tipus de pells: d’ós, d’eriçó, de guepard. ..També hi havia banyes de nyu, de cérvol i alguns cranis.
Tot seguit vam anar a veure animals amb la monitora del zoo. Vam veure primer um grup on hi havia: llames, zebres, estruços i nyus que vivien tots junts perquè tots són herbívors i no els agrada la carn. També vam veure monos, rinoceronts, elefants i girafes, hipopòtams.. i molts més. Després de veure tots els animals vam anar a dinar a unes taules de fusta. Mentre dinàvem estava ple de galls d’indi passejant.
Quan vam acabar de dinar vam anar a veure l’espectacle de dofins. Hi havia un noi, em Rafa, que tenia um xiulet allargat que quan el feia sonar els dofins feien coses i quan acabàven els donava peixos. Un dels dofinses deia Blau. Els dofins saltàven uma corda molt alta i toaven uma bola vermella. Ens van explicar com es distingeix um mascle d’una femella: els mascles tenen dues ratlles a la panxa i les femelles tres. Finalment ens van fer posar les mans enlaire i jugàvem a tirar la pilota als dofins i em Rafa es va tirar a l’aigua i va nedar amb els dofins. Vam dir adéu perquè ja s’havia acabat!
El senyor Carnestoltes és molt divertit. Passava cada dia per les classes per veure si portàvem el que ens havia manat. El dia de Carnestoltes tota l’escola ens vam disfressar d’animals marins ja que aquest curs estudiem el mar i cada curs té un d’aquests animals de mascota. Vàrem fer la rua per l’escola i al final va venir la vella quaresma i es va enfadar amb el Carnestoltes i ens va dir que prou de gresca i xerinola i que havíem de treballar molt i molt!
Alumnes de P-5 – Mare de Déu del Mont
ELS DIJOUS A LA PISCINA!
Cada dijous els nens i les nenes de 4rt anem a la piscina municipal de Can Gibert del Pla ifem dos grups. Uns que són els que saben nedar i uns altres els que no en saben gaire. Quan acabem juguem una mica i després anem a dutxar-nos sense sabó. Després ens vestim al vestidor. Hi ha dos secadors, penjadors per penjar la jaqueta i un mirall. Arribem a les 13:35 a l’escola. És molt divertit!! M’encanta!
Yasmina Chergui, 4t – Mare de Déu del Mont
LA FLAUTA MÀGICA A L’AUDITORI!
Un dia vam anar d’excursió a l’auditori de Girona a veure la flauta màgica. M’ho vaig passar molt bé amb els meus amics i vam riure molt.
Carlos Cristo, 4t – Mare de Déu del Mont
NEVA A L’ESCOLA!
El dia 8 de març va nevar molt i no vam poder sortir al pati. Des de la classe, per la finestra, anàvem veient els flocs de neu com queien. Al migdia, com que em quedo a dinar a l’escola, vaig mirar una pel·lícula i per la tarda quan vaig arribar a casa se’n va anar la llum. A molta gent se li va anar la llum. Va ser un dia molt divertit i diferent!
Agnès Ripoll, 4t – Mare de Déu del Mont
TROBADA DE HANDBOL
El dia 4 de març vam anar al pavelló del GEIEG a Sant Narcís, al costat de la nostra escola, a fer un torneig de handbol amb altres escoles. Hi havia 4 escoles: Migdia, Cassià Costal, Vilablareix i nosaltres. El meu equip érem en Juan, en Gonzalo, l’Aymane, l’Anthony, en Cristian i jo. Vam judar tres partits i vam guanyar els tres. Vam guanyar una copa i vam estar molt contents, sobretot per un record tan bonic!
Hi havia una vegada el cuiner d’un restaurant que va anar a pescar peix pel seu restaurant, però no el va rentar. Després li va portar al client. Al client no li va agradar i li va dir al cuiner: no m’agrada gens! I el cuiner va recordar que no l’havia netejat. A partir d’aquell dia el cuiner va netejar el peix i el va fer amb sal i patates fregides.
El dijous 18 de febrer vam anar a veure “Un te amb menta”. Consistia en una barreja de música i teatre. Va tocar l’Orquestra Àrab de Barcelona. Els músics eren dos catalans i quatre marroquins: Saïd, Ayoub, Mohamed, Omar Sosa, Joan i Lluís. Era molt divertit. Ens van fer picar de mans per acompanyar diferents cançons com “La tarara”. A tota la classe ens va agradar molt perquè duien molta marxa i perquè cantaven molt bé, sobretot, l’Omar Sosa tot i que feien una música molt forta.
Quan era petita i feia primer a l’escola em vaig apuntar a una activitat que es deia “Tastets” i allà va ser la primera vegada que vaig fer una truita a la francesa tota sola i va ser molt divertit. I des de llavors sempre em faig la meva truita.
Aquest és el títol d’un espectacle que vam anar a veure els nens i les nenes de la nostra escola. Era un grup de músics que feia música tradicional del Marroc. Primer de tot ens van dir el nom dels instruments que tocaven i mentrestant van aparèixer uns turistes catalans que també eren músics i els van convidar a tocar amb ells. Quan van començar a tocar, la majoria de les cançons ja les conexíem i ens van portar records del nostre país, dels amics i de la família que tenim al Marroc. Ens van fer cantar a tots els que estàvem allà i va ser molt divertit. Al cap d’una estona va entrar a l’escenari un dels músics que es deia Ayoub, com un de nosaltres, que portava un te i ens va explicar que s’oferia com a senyal de benvinguda. Aquest espectacle ens va arribar al cor.
Un dijous al matí ens va venir a visitar en Pere Hosta. En Pere Hosta és un actor, sobretot de teatre.
En Pere Hosta va interessar-se molt aviat pel teatre. El record de la primera vegada que en Pere va actuar va ser al carrer i de pallasso. Tot i que li agrada el teatre no descarta actuar per la televisió o el cinema; de fet ja ha participat eventualment en algun capítol de “El cor de la ciutat”. No s’ha plantejat mai fer de dramaturg, escriure obres de teatre, però ha conegut autors i també coneix actors destacats com en Toni Albà o en Tortell Poltrona.
Dels personatges que ha hagut de representar els que recorda més és una vegada que es va disfressar d’ós i una altra de ballarina. Ha actuat a França i a Edimburg. A vegades participa en Festivals i en Fires de teatre com la de Tàrrega. Aviat anirà a un concurs internacional de monòlegs a Sevilla dels quals ens confessa que li agrada participar-hi ja que temps enrera en va guanyar un.
Tot i que en Pere és professor de l’escola de teatre El Galliner, en Pere ens explica que continua aprenent per millorar en la seva professió fins i tot quan surt a l’escenari i actua també aprèn.
Voleu saber un secret? Porta mitjons de cotó. I ens ha signat un autògraf per que ja som fans seus!
En Pere Hosta té una companyia de teatre, la Companyia Pere Hosta Teatre d’Humor, dels quals hi són destacats en Pere Hosta i l’Helena Escobar (més coneguda com la Bleda) i nosaltres estem molt contents que hagi vingut a l’escola i ens hagi explicat d’una manera molt entenedora i amable la seva professió. Moltes gràcies Pere!
El dijous 5 de novembre vam anar a les ribes del Ter. Un cop allà vam veure molts animals i plantes: sabateres, gavines, corbs marins, ànecs collverds, cueretes blanques, libèl·lules, cargols, llimacs, àlbers, freixes, plàtans, acàcies, salzes, pollancres, molsa, ortigues, sarriana, heura, bolets, balques, canyissos, joncs i llenties d’aigua. Vam veure on s’ajuntaven la riera de Bullidors i el Ter. Ens van ensenyar les anelles de las barques que es feien servir abans, quan no hi havia ponts, per creuar el riu Ter. Vam veure la Devesa a l’altre costat del riu. També vam veure com l’Onyar s’ajuntava el Ter, l’aiguabarreig, formant una illa. I a prop hi havia l’hospital Josep Trueta de Girona i el GEiEG. Vam anar a una pollancreda per veure forats de picots però no en vam veure cap en canvi vam veure forats de formigues molt grosses. També la balca dins l’aigua. Les acàcies no estaven florides i com que encara tenien fulles, vam observar la fulla composta amb els seus fuliols. Havíem començat la ruta al pavelló de Fontajau i la vam acabar al GEiEG. El riu Ter és molt ample i cabalós enguany. El paisatje és molt bonic. Vam aprendre moltes coses i m’ho vaig passar molt bé!
