Category Archives: El Tema

LES CAMPANYES ESCOLARS EN CONTRA DE LA FAM

 

 

A la ciutat de Girona les escoles fan recollides solidàries per la gent que pateix problemes econòmics i de fam tant de la nostra ciutat com pels països del Tercer Món.

Diverses associacions organitzen diverses campanyes i cada escola ajuda a la seva manera i participa en les que creu que són més adients. Alguns exemples de campanyes de recollida d’aliments són:

-Recollida de  menjar (sucre, arròs, productes higiènics,…) per ‘’Càrites’’.

-Roba i alguns productes higiènics i alimentaris pels països pobres com el Sàhara, Haití…

 

Un altre exemple d’ajuda als països més necessitats són els actes solidaris.

Per exemple, a la nostra  escola,  es va fer un acte solidari per Haití;on vàrem actuar tots els alumnes de cada curs i una subhasta, ja que hi va haver el terratrèmol amb un efecte devastador i les seves condicions eren catastròfiques. Es van recollir molts diners i això va ser una gran ajuda pels afectats.

 

Esperem que siguem conscients del que passa la món i que hi ha molta gent que necessita la nostra ajuda!!!

 

Josep Sunyer  i Oriol Marès 6è

C.E.I.P. Annexa Joan Puigbert  

 

Any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social

Aquest 2010 està dedicat a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. A classe hem treballat els objectius d’aquest pla i hem reflexionat sobre què podem fer nosaltres. A més hem vist uns vídeos que ha penjat la comunitat europea sobre el fenomen de la pobresa i l’exclusió social. Us el recomanem:

http://www.2010againstpoverty.eu/mediagallery/video.html?langid=en

Els principals objectius de l’any que nosaltres hem treballat han estat:

  • Animar al conjunt dels ciutadans europeus a contribuir a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
  • Donar la paraula als que pateixen la pobresa i l’exclusió social per a conèixer les seves necessitats i preocupacions.
  • Contribuir a l’eradicació dels prejudicis i l’estigmatizació de la pobresa i l’exclusió social.
  • Fomentar una societat que desenvolupi una societat que mantingui la qualitat de vida, el benestar social i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

A classe primer de tot vam parlar de què era per nosaltres la pobresa i l’exclusió social. Tots teníem les imatges que a vegades vèiem a les notícies sobre els països africans i els relacionaven amb la pobresa ja que no tenen menjar, ni joguines ni roba ni unes cases com les nostres. A partir de la web vam veure que un 17% de la població europea pateix pobresa i exclusió social. Vam comentar les nostres experiències i alguns alumnes van explicar que al voltant de casa seva han vist gent dormint al caixer d’un banc i un altre alumne ha comentat que hi ha dos o tres persones que dormen sota les vies del tren amb uns cartons per alleugerir la fred.

També hem volgut parlar de la crisi que patim a nivell global i que ha provocat la pèrdua de molts llocs de treball la qual cosa afecta a moltes organitzacions d’ajuda a les persones desfavorides ja que es veuen desbordades per l’increment de la demanda d’aliments i de roba.

Per concloure vam parlar de que podíem fer nosaltres per tal d’ajudar:

  • Col·laborar amb alguna campanya d’ajuda contra la pobresa que organitza la Creu Roja o Càritas entre d’altres.
  • No cal tenir por de les persones que viuen al carrer; poden estar passant un mal moment personal i s’han vist abocats a una situació desesperada. No jutgem pel seu aspecte.
  • No relacionar pobresa i immigració, ni immigració i delinqüència.
  • No pensar que la pobresa està lluny dels països desenvolupats. A vegades la tenim al costat de casa i ens passa desapercebuda.

Alumnes de 6è, Eiximenis

 

COM MENJAR EN EL NOSTRE BARRI

 

Tot passejant pel nostre barri hem descobert que hi havia moltes idees gastronòmiques diferents i plenes de gràcia, en molts llocs els seus plats més íntims han ensenyat i ens han dit quina era la seva especialitat. Ens ha sorprès el “carpaccio de gamba”, “els espaguetis de Singapur”, “el bacallà amb mel” i “el carpaccio de bacallà”.

 

El preu del menú del migdia és molt variat: el més econòmic és de 8€ i el més car de 21€. Tot i que tots els establiments que hem visitat tenen menú per dinar, només n’hem trobat tres que en tenen per l’hora de sopar. Pels nens no hi ha menús especials, no obstant hi ha plats que ells en poden menjar.

 

Tot i que hi havia molts tipus d’estils de cuina diferents: de mercat, catalana, cuina a la brasa, gallega, internacional, creativa, de temporada i italiana, hem descobert que la que més agrada cuinar, de degustar i la més freqüent és la de casa nostra.

 

Hem pogut comprovar que a la majoria d’establiments es pot fumar tot i que possiblement la nova llei ho prohibirà i s’hauran d’adaptar als canvis.

 

L’entrada d’animals és permesa a dos dels establiments que hem visitat.

 

Hi ha molts locals que fa molt temps que estan oberts però volem destacar: per una banda un que tan sols té pocs dies i per l’altra un que aquest any celebra el seu centenari.

 

El nombre menús que es serveixen a l’hora de dinar també depèn molt de l’establiment i va des dels 15 menús fins al 60 que es serveixen en alguns.

 

Si ens volem allotjar en el nostre barri ho podem fer en diversos tipus d’allotjament: des d’un hotel de màxima categoria, des d’on es poden contemplar unes boniques vistes de la nostra ciutat, fins a apartaments, hostals i pensions. N’hi ha per tots els gustos i per totes les butxaques.

 

Alumnes de 6è

CEIP Annexa-Joan Puigbert

 

 

 

 

EL MENJADOR DE L’ESCOLA

 

 

A l’escola Annexa tenim una cuina pròpia, on hi ha uns cuiners que ho fan molt bé i els seus noms són: Marita, Joan, Tania i Manoli. En Joan i la Marita fa més de 10 anys que treballen al menjador i la Manoli i la Tania fa dos o tres anys. Aquest any treballen amb unes instal·lacions noves, per exemple: el forn, els fogons i la planxa.

 

Cada dia es queden a dinar 308 o 310 alumnes i hem de fer tres torns perquè no hi cabem tots. El primer són els alumnes d’Ed.Infantil i mengen de 12 a 1.; el segon torn són els alumnes de C.I. I de3r i els de tercer torn els de 4t i C.Superior i i dinem de 2 a 3.

 

Els menús són variats i equilibrats i ens procuren fer de tot i va ser elaborat per una dietista càrdiovascular. El plat que més agrada és l’arrós amb tomata i el que menys el peix i la verdura. Els plats que més es repeteixen són: el peix, la verdura, els llegums, la pasta, el pollastre i les cremes.

 

Esperem que continuïn cuinant tant bé durant molt temps!!!!!! Gràcies!!

 

Alumnes de 5è

CEIP Annexa- Joan Puigbert

Banc d’aliments de Girona

EL BANC D’ALIMENTS

El Banc d’Aliments recull el menjar principal (arròs, pasta ,llegums ,farina, sucre, etc. és a dir , aliments secs de llarga durada) de Girona , Barcelona, Lleida, Reus i Tarragona. L‘objectiu principal és lluitar contra la fam i el malbaratament d’altres països i d’aquí. La campanya s’inspira en altres experiències similars realitzades arreu d’Europa, any rere any, en una data concreta.

Per exemple, el dia 16 d’octubre, es el Dia Mundial de l‘Alimentació i el 17 d’octubre es el Dia Internacional de l’eradicació de la Pobresa.

El president de la campanya a Barcelona és diu Antoni Sansalvadó. 

 

BANC D’ALIMENTS A GIRONA

 

Un banc d’aliments és una fundació privada que fa una recollida

d’aliments a les empreses agroalimentàries per distribuir-la pels sectors

de la població que més la necessiten.

A Girona ho fan des de Riudellots de la Selva.

 

Pau Titov i Elisabet González, 6è – Mare de Déu del Mont

La Sopa…centre d’acolliment i serveis socials

El Centre d’Acolliment i Serveis Socials “La Sopa” està situat a prop de la plaça dels Lledoners a prop de la Catedral i és una entitat que ajuda a qui ho necessita, sigui perquè no té habitatge, no té feina, pateix fam  o no té recursos.

Les institucions que aporten recursos i controlen aquest centre són: Els Ajuntaments  de Girona i de Salt, el Consell Comarcal del Gironès, la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Bisbat, Càritas Diocesana, la Fundació Bisbe Tomàs de Lorenzana, la Creu Roja i la Federació del Voluntariat.

Els objectius i funcions del centre són:

-Prestar un servei d’acollida a persones en situació de necessitat amb especials dificultats per a la seva autonomia econòmica i social.

-Ensenyar a integrar-se millor a la societat i a fer les coses ells mateixos.

-Ajudar a altres centres d’acollida, socials, sanitaris, laborals, legals i d’habitatge.

El centre té:

-Servei de distribució d’aliments.                                     -Servei de menjador.

-Servei de dutxa.                                                                      -Servei de bugaderia.

La capacitat del centre és de 48 llits dels quals se’n destinen  12  a transeünts (gent que es queda al carrer i va voltant pels carrers d’un lloc o una ciutat) o itinerants (gent que també es queda al carrer però que va viatjant) i 36 per  diferents tipus de persones que són d’aquí i tenen feines però per algun motiu s’han quedat sense casa on dormir.

El nombre de persones ateses el 2009 en aquest servei va ser de  945. La majoria eren transeünts i amb  predomini dels homes 851 dones 88 i 6 nens.Els estrangers varen ser 2/3 del total.

La capacitat del menjador és de 17 places per a gent gran, famílies i també per els/les que han patit violència domèstica i de 54 places en menjador col·lectiu.

El nombre de menjars servits el 2009 fou  66.167. Degut a la crisi econòmica es veu que el servei d’àpats va en augment, l’any passat ja es va notar molt. També funciona un servei d’entrepans pels que no poden anar-hi a dinar o el menjador està ple.

Actualment es vol modernitzar i ampliar les instal·lacions de La Sopa i, per això, es va comprar una casa del costat i ara s’hi estan fent les obres per oferir més i millor servei.

Hi ha dues sales de televisió, menjador, dormitoris, biblioteca, sala de jocs i despatxos.

No hi pot entrar gent que sigui drogadicta ni alcohòlica mentre estigui sota l’ efecte de l’alcohol o les drogues.

Només poden dormir-hi fins a 2/4 de 8 si no estan malalts. A les 8 es dóna l’esmorzar, i si no han dormit allà, han de ser fora el carrer a les 9. A 2/4 d’1 es dina i passades 2 hores han de ser fora. A 2/4 de 9 es dóna el sopar i a 2/4 de 10 han de marxar els que no hi dormin. A les 10 de la nit poden anar a dormir però també poden estar mirant la televisió fins a les 12, llavors han d’anar ja cap al llit. Els horaris s’han de complir estrictament.

Hi ha un equip d’atenció format per vuit persones ( directora, educadors socials i de carrer, zeladors) i el personal de servei que el formen vuit persones més(administrativa, cuina, neteja)

Clara Camps. 6è. Montfalgars.

LES ONG A GIRONA

La Coordinadora d’ONG Solidàries agrupa les entitats solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme que treballen diverses vessants de les desigualtats Nord-Sud: Cooperació al Desenvolupament, Cultura de Pau, Drets Humans, Educació pel Desenvolupament, Igualtat de Gènere, Immigració i Interculturalitat.

Les activitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries són:

Servei d’INFORMACIÓ sobre cooperació i solidaritat (campanyes de sensibilització, brigades, voluntariat, etc.)

Servei de PRÉSTEC de llibres, revistes, pel·lícules, documentals, maletes pedagògiques, jocs d’arreu del món i exposicions. Disposem d’un fons amb més de 3.000 registres sobre solidaritat.

ASSESSORAMENT i suport tècnic, i coordinació per a l’activitat de les ONG

Assessorament per crear una ONG

DIFUSIÓ de les campanyes i altres activitats solidàries de les entitats de la Coordinadora. Assessorament en comunicació i difusió a les ONG.

Tallers i DINÀMIQUES SOLIDÀRIES per als centres educatius de primària i secundària

Ens dirigim a:

ONG Solidàries de la demarcació

Voluntaris/es interessats en col·laborar amb alguna entitat solidària

Educadors/es que vulguin treballar alguna tema propi del centre

Cooperants disposats a col·laborar en projectes solidaris pel desenvolupament

Estudiants que vulguin informació i documentació

Institucions públiques i privades que desitgin assessorament

I a tothom que estigui interessat/da en viure d’una manera més justa i solidària

Càritas és una entitat de l’Església Catòlica que té com a objectiu promoure, orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi amb la finalitat d’ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones.
Treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament de la persona així com a la promoció de la justícia social.
Càritas està formada per persones que uneixen els seus esforços per treballar per un món millor: voluntaris, que amb el seu compromís solidari i gratuït són el veritable motor de l’entitat, però també tècnics contractats que donen suport als diferents projectes i a l’activitat general de l’entitat.

Es una ONG de voluntaris que lluita per eliminar la fam i la pobresa en el món .

Mans Unides lluita contra la fam, la malnutrició, la pobresa, la malaltia, el subdesenvolupament, la falta d’instrucció, i contra les seves causes, entre d’altres: la injustícia, la desigualtat en el repartiment dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi dels valors humans.

Ajudar a controlar els principals factors de risc (hipertensió, colesterol, tabac, diabetis…)
Conscienciar la població, de manera especial la gironina, sobre la necessitat de crear hàbits cardiosaludables
Realitzat activitats per millorar la qualitat de vida

Des d’Intermón Oxfam, lluitem contra les causes de la pobresa .

actuem d’una manera integral en més de cinquanta països d’Àfrica, Amèrica i Àsia: cooperemen un total de 500 programes de desenvolupament i acció humanitària, fomentem el comerç just i promovem campanyes de sensibilització i mobilització social.

També hi ha un programa educatiu, Kaidara té com a objectiu oferir al professorat de tots els nivells educatius, i al públic en general, recursos que els permetin treballar i incorporar l’Educació per a una ciutadania global en la pràctica educativa, tant a l’aula com al centre, així com propostes i recursos d’autoformació per al docent.

CEE Font de l’Abella , Abdel Laghrissi, Jenni Morales, Laura Silvia Rojo, Jordi Cors, Alex Alba i Adrià Sidera.

La F.A.O.

La FAO és una organització de les nacions unides (ONU) per a la agricultura i l’alimentació. Aquesta organització intenta que tots els països, tan pobres com rics, tinguin activitats agrícoles, forestals i pesqueres, que assegurin una bona alimentació per a tothom.

Va ser creada el 16 d’octubre de 1945 a la ciutat de Quebec (Canadà). La FAO consta actualment de 188 països membres i la seva seu és a Roma (Itàlia). Els països membres paguen unes quotes de participació. Aquestes contribucions varien d’acord amb la riquesa de cada país. Amb aquests diners la FAO organitza activitats en benefici dels seus membres.

Aquesta organització també prepara a les nacions en vies de desenvolupament per fer front a situacions d’emergència.

El seu lema és ajudar a construir un món sense gana.

Les sigles FAO, en anglès, volen dir:

Food

Agriculture

Organization


Faisal Bender, Santiago Catrofe, David Úbeda, Andreu Coll, Kevin Rodríguez, Yohanes i Arnau Ferreiro de 5è. Yalun Fang, Isaac Besalú i Raúl Avellán de 6è. Dibuix de Arnau Ferreiro. Cassià Costal.


fao


“Pomes contra la fam”

L’ONG Fotògrafs per la Pau va fer una campanya per recollir diners per poder donar educació i una alimentació adequada als nens de Gulu d’Uganda. És per això que van muntar una parada de pomes al Pont de pedra de Girona i la gent que volia participar pagava 1€ i d’aquesta manera col·laborava en aquest projecte.

Aquesta campanya va tenir el suport de la Unió de Pagesos i Poma de Girona, l’Ajuntament, la Diputació i el Consell Comarcal del Gironès.

 

Marc Scherer – 5è Migdia

 

 

Supermercats Solidaris

L’Ajuntament de Salt ha multiplicat per quatre els diners que cada any dóna a Càrites a conseqüència de l’augment de peticions d’ajut que demanen les persones que s’hi acosten. Aquest augment és en part provocat per la crisi que fa que cada vegada hi hagi més persones necessitades.

L’Ajuntament de Girona, Càrites, el Banc dels Aliments i Creu Roja volen crear uns supermercats en els quals tota aquesta gent amb pocs recursos pugui obtenir aliments a preus molt reduïts o gratuïts si demostren que no ho poden pagar. Prop de 250 famílies s’han beneficiat d’aquesta iniciativa i es vol ampliar a altres poblacions.

 

 

Pau Quintano i Roger Huguet  – 5è  Migdia

 

Projecte Xevi –  Els bombers de La Pera

El diari portava la notícia que els bombers del parc de la Pera iniciaran un viatge solidari cap al Senegal per entregar material d’ajuda com màquines de cosir, eines, roba, material escolar i fins i tot una ambulància. Això fan cada any des del 2003 que és quan es va crear aquesta iniciativa amb el nom de Projecte Xevi en record del fill d’un dels bombers de la Pera que va morir en tasques d’ajuda a l’Àfrica.

 

Irene Barnosell – 5è Migdia

 

 

 

“5 al dia”

5 al dia és un moviment internacional que promociona el consum de fruites y hortalisses perquè fem dieta saludable.

Aquesta dieta proposa que es prenguin cada dia al menys cinc fruites o verdures en els àpats.

 

Mishell Tapia – 5è Migdia

El menjador de l’escola Migdia

 

Vam anar a veure la cuinera de la nostra escola i li vam fer unes quantes preguntes sobre el menjador escolar.

Ens va explicar que fan el dinar entre els tres, una cuinera i dos ajudants i que fan menjar per 450 nens i nenes, repartits en quatre torns.

El menjar que més agrada en general és l’escudella -que la fan molt bona-, els macarrons i l’arròs a la cubana. El que menys agrada és el bròquil, els espinacs i la botifarra, però ens fan menjar de tot i molt variat.

Mengem una ració de verdura bullida a la setmana, quatre dies fruita, un dia làtics i cada dia amanida.

El que mengem més sovint són les patates i la carn.

Una dietista és l’encarregada de triar els menús i vigila que siguin equilibrats.

 

Carlota Barneda,  Laia Boada,  Maria Farrés – 5è Migdia

Història del teatre a Catalunya

Aprofitant el tema de la Revista El Tarlà hem fet un resum a classe sobre la història del teatre a Catalunya. L’any passat vam treballar l’època romana i vam veure el teatre romà de Tarragona. Allà no s’hi representaven obres en català ja que la nostra llengua encara no existia. Parlaven en llatí i representaven obres d’autors romans i grecs.

A Catalunya tenim com a primeres representacions les del Cant de la Sibil·la, que encara ara es canten i representen a diferents Catedrals.

El teatre a l’Edat Mitjana a Catalunya representava moltes escenes de la Bíblia i es solien fer a les esglésies. També hi havia petites actuacions al carrer ja que no hi havia espais com els que tenim actualment.

Alguns alumnes de la classe han vist les representacions de diferents passions i de la dansa de la mort de Verges que són molt antigues.

D’autors més moderns, ja en el segle XIX hem parlat d’Àngel Guimerà. L’any 1888 es va estrenar Mar i Cel que va tenir un èxit internacional. Alguns de nosaltres ja coneixíem perquè fa poc se’n va fer un musical que va tenir molt d’èxit a Catalunya. L’Àngel Guimerà i en Serafí Pitarra segurament són els autors teatrals més famosos de Catalunya i els que han tingut més èxit.

Del segle XX destaquem la feina de Salvador Espriu durant l’època de la dictadura. A partir dels anys setanta surten moltes agrupacions de teatre a nivell de poble i d’altres més professionals com Dagoll Dagom, la Cubana, els Joglars, etc.

Els escriptors de teatre actuals més coneguts són en Josep Maria Benet i Jornet, en Sergi Belbel i en Jordi Galceran que amb l’obra “El mètode Gronholm” ha tingut èxit a molts països del món.

Alumnes de 6è, Eiximenis

TEMPORADA ALTA

Si us hi heu fixat, hi ha molts cartells anunciant Temporada Alta. Potser alguns de vosaltres no sabeu què vol dir aquesta propaganda? Doncs és la manera d´anunciar el programa de teatre d’aquests mesos de tardor. Bé,no només teatre,també hi ha dansa i música . Temporada Alta és un festival d’espectacles bàsicament de teatre i es presenta per la tardor. Ens hem centrat en el llibret de la promoció d’aquesta tardor. Per cert, el cartell representa un meló tallat per la meitat o sigui el cor del meló i s’hi llegeixen anotacions d’estudis d’aquesta fruita. Fa goig de veure!. El llibret té més de cent pàgines. Hi consten les entitats que són organitzadores i també les empreses i entitats que són mecenes. “Mecenes” vol dir que ajuden i/o aporten fons per mantenir  el festival. També s’hi parla  dels horaris, preus i els llocs de cada espectacle. Els llocs són 7 a la ciutat de Girona i inclou també els 2 de Salt i els 2 de Celrà. Els de Girona són : El Teatre Municipal , Sala la Planeta  l’Auditori del Palau de Congresos, l’ Auditori de la Mercè , Pavelló de Fontajau, la Copa i el Casino.

Al llibret hi veiem els mapes per poder arribar als diferents llocs i els  seus plànols per poder escollir els seients  i poder gaudir millor dels espectacles.

Potser el més interesant és que de cada espectacle hi ha una explicació del seu argument i dels actors i tots el que ho fan possible(director, tècnics de so, llum, producció, ect…)

Hem comptat que hi ha uns 75 espectacles i només 7 són per a nens, són els que diuen per a públic familiar. És veritat que aquests són més barats, però trobem que n´hi ha pocs. Ens preguntem si és perquè no hi va gent o perquè s’hi guanya menys.

Hem buscat si es fan altres festivals durant la resta de l’any, i hem sabut que es fan dos altres festivals: el FITAG(festival de teatre amateur a tota la província) i el Festival de músiques religioses a l’estiu. També en alguns barris es fa teatre de tant en tant.

Wissal El Wahabi i Cíntia Rodríguez .6è. Montfalgars