Author Archives: Escola Montfalgars

contenidors de paper

Benvolguda alcaldessa,

Som uns alumnes de l’escola Montfalgars i els nostres mestres ens expliquen la importància del reciclatge. A la nostra classe tenim una capsa de cartrò on anem guardant els papers  i quan està plena la llencem al contenidor de paper que hi ha a la vora de l’escola. Però l’obertura és molt petita i no es poden tirar els papers des de la capsa, de manera que els hem de tirar d’un en un i hi vam estar molta estona i ens feien mal  les mans.

Demanem que posin un contenidor amb una obertura més gran, per poder tirar més còmodament els papers. Moltes gràcies.

Adria Arias i Omar Mohamed. 6é. Montfalgars

el teatre municipal de girona

A Girona hi ha un teatre municipal que va ser construït l’ any 1860 . Estem dient una cosa  que tot  i semblar poc important  és excepcional. Un teatre tan antic i municipal no és gaire normal, no en trobaríem gaires. A tot això  hi ha contribuit de manera fonamental l’Ajuntament. El seu emplaçament,  amagat dins la casa de Vila, és el mateix que  havia tingut l’antic “Teatro de Comedias ” ,  popularment conegut com “El Pallol”, centre de la vida teatral  gironina des del 1769 fins al 1857, any que, a causa  de l’estat ruinós en que es trobava,  es decidí construir un nou teatre, l’actual teatre.

L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Martí Sureda i Deulovol i va aconseguir amb l’espai limitat i encaixonat entre altres edificis que hi havia, realitzar un edifici molt funcional i singular que ha perdurat fins avui dia. La construcció va durar pocs anys i es va inaugurar la tardor del 1860 amb el nom de Teatro de la Reina, més tard li van canviar el nom pel de Teatre  Principal i més tard per l’actual Teatre Municipal.

Un bon teatre ha de respondre a les necessitats de molta gent. Per a tots és important que el teatre sigui un lloc bonic, agradable, un lloc bell. Tothom s’hi ha de trobar a gust: els espectadors, els actors, els treballadors de darrere l’escenari … Per aixó aquest teatre es va fer pensant sobretot en l’escenari i la sala. L’escenari és bastant ample i amb profunditat i la sala és en forma de ferradura de manera que la visió del públic és bona des de totes les localitats. Està fet seguint d’aquell temps i en deien a la manera italiana.

Una altra particularitat important del nostre teatre  és que l’acústica és excel·lent. Els actors no han de forçar la veu quan actuen i se senten des de tots ells racons de la sala.

Dues altres coses vull remarcar que són molt vistoses: l’escala imperial de l’entrada , molt elegant i les pintures sobre la sala representant mites antics.

Aquell teatre del 1860 amb molt poques modificacions ha arribat als nostres dies però fa tres anys es va acabar una reforma en profunditat que va durar uns vint anys (1986-2006). Durant alguns d’aquest anys estava tancat i les representacions es feien en altres escenaris provisionals de la ciutat.

Les reformes van consistir en canviar totalment les estructures i el material inicial ja malmès  per el que es fa servir ara. També es van restaurar tots els elements deteriorats com les pintures, butaques…i ampliar els espais exteriors. S’ha guanyat seguretat i modernitat per a tothom. Però el més interessant és que l’ìnterior (la sala i l’escenari) mantenen el mateix aspecte que tenien fa anys.

L’aforament és de 778 localitats situades al nivell de platea, dos pisos de llotges i el tercer amb el popular galliner. Aquest teatre sí que és fantàstic !

Soukaïna Mahboub. 6è. Montfalgars

ENDEVINALLES

-Tots en tenim, ningú la veu i, si un no en té, no pot dir res.

(22-5- 21)

-Quan obro la boca, ensenyo la dentadura i quan algú em  toca, les dentes s’em belluguen.

(16-9-1-14-15)

-Tinc buida la panxa i em lliguen les cordes,  sospiro  i gemego si algú me les toca,  també hi ha qui em toca sense saber gens de nota.

(7-21-9-20-1-18-18-1)

-Un líquid que és bo per beure i un altre per amanir formen un instrument que fa goig de sentir.

(22-9-15-12-9)

La solució està en la relació dels números i les lletres de l’alfabet.

Marina Puigderrajols. 5è .Montfalgars

AL TEATRE

Al teatre de Girona

he anat i una estona

m’hi he  quedat.

Amb la música i els llums,

l’obra ha començat.

Als actors he vist actuar

i sorpresa m’han deixat.

El final de l’obra ha arribat

i contenta he marxat.

Cap a casa, a sopar

i al llit, a somiar.

 

Sofia Jarillo. 6è. Montfalgars

 

TEMPORADA ALTA

Si us hi heu fixat, hi ha molts cartells anunciant Temporada Alta. Potser alguns de vosaltres no sabeu què vol dir aquesta propaganda? Doncs és la manera d´anunciar el programa de teatre d’aquests mesos de tardor. Bé,no només teatre,també hi ha dansa i música . Temporada Alta és un festival d’espectacles bàsicament de teatre i es presenta per la tardor. Ens hem centrat en el llibret de la promoció d’aquesta tardor. Per cert, el cartell representa un meló tallat per la meitat o sigui el cor del meló i s’hi llegeixen anotacions d’estudis d’aquesta fruita. Fa goig de veure!. El llibret té més de cent pàgines. Hi consten les entitats que són organitzadores i també les empreses i entitats que són mecenes. “Mecenes” vol dir que ajuden i/o aporten fons per mantenir  el festival. També s’hi parla  dels horaris, preus i els llocs de cada espectacle. Els llocs són 7 a la ciutat de Girona i inclou també els 2 de Salt i els 2 de Celrà. Els de Girona són : El Teatre Municipal , Sala la Planeta  l’Auditori del Palau de Congresos, l’ Auditori de la Mercè , Pavelló de Fontajau, la Copa i el Casino.

Al llibret hi veiem els mapes per poder arribar als diferents llocs i els  seus plànols per poder escollir els seients  i poder gaudir millor dels espectacles.

Potser el més interesant és que de cada espectacle hi ha una explicació del seu argument i dels actors i tots el que ho fan possible(director, tècnics de so, llum, producció, ect…)

Hem comptat que hi ha uns 75 espectacles i només 7 són per a nens, són els que diuen per a públic familiar. És veritat que aquests són més barats, però trobem que n´hi ha pocs. Ens preguntem si és perquè no hi va gent o perquè s’hi guanya menys.

Hem buscat si es fan altres festivals durant la resta de l’any, i hem sabut que es fan dos altres festivals: el FITAG(festival de teatre amateur a tota la província) i el Festival de músiques religioses a l’estiu. També en alguns barris es fa teatre de tant en tant.

Wissal El Wahabi i Cíntia Rodríguez .6è. Montfalgars

Passeig per les ribes del Ter

El dijous 5 de novembre vam anar a les ribes del Ter. Un cop allà vam veure molts animals i plantes: sabateres, gavines, corbs marins, ànecs collverds, cueretes blanques, libèl·lules, cargols, llimacs, àlbers, freixes, plàtans, acàcies, salzes, pollancres, molsa, ortigues, sarriana, heura, bolets, balques, canyissos, joncs i llenties d’aigua. Vam veure on s’ajuntaven la riera de Bullidors i el Ter. Ens van ensenyar les anelles de las barques que es feien servir abans, quan no hi havia ponts, per creuar el riu Ter. Vam veure la Devesa a l’altre costat del riu. També vam veure com l’Onyar s’ajuntava el Ter, l’aiguabarreig, formant una illa. I a prop hi havia  l’hospital Josep Trueta de Girona i el GEiEG. Vam anar a una pollancreda per veure forats de picots però no en vam veure cap en canvi vam veure forats de formigues molt grosses. També  la balca dins l’aigua. Les acàcies no estaven florides i com que encara tenien fulles, vam observar la fulla composta amb els seus fuliols. Havíem començat la ruta al pavelló de Fontajau i la vam acabar al GEiEG. El riu Ter és molt ample i cabalós enguany. El paisatje és molt bonic. Vam aprendre moltes coses i m’ho vaig passar molt bé!

David Arribas. 4rt. Montfalgars

Entrevista Montfalgars p…16-17-18-19

16- Li agradava el teatre quan era petit? N’ha fet alguna vegada?

-He de reconèixer que el teatre no és el que m’agrada més a la vida. El que m’agrada més és llegir , el segon el teatre i el tercer la cuina i el menjar.Les coses com siguin, però sí, ja de petit m’agradava molt. No he fet teatre mai, no és la meva especialitat. Cadascú serveix pel que serveix. A la llarga totes les feines són importants des de l’escombriaire fins el que fa teatre,el que fa classes com el que fa dibuix lineal. El que costa a la vida és trobar el teu forat i això ja ho veureu vosaltres amb el temps…Un cop l’has trobat és quan realment t’ho passes bé treballant  i et sents útil en aquest mòn que vivim. I jo ja l’he trobat, de moment.

– 17  Quina formació artística té vostè,és a dir,ve del món de la música, de la dansa, el teatre etc?

-No vinc ni del mòn de la música ni de la dansa. Vinc del mòn de la llengua catalana i la formació que tinc del mòn teatral és una mica autodidacte. Veient molt de teatre n’he après. El que s’ha de tenir ès molta passió per tot el que fas. A classe,per exemple, quan hi poseu  ganes doncs, aquella classe primer us ho passeu bé i després hi apreneu més. Si no hi poseu ganes, us ho paseu fatal i a més no apreneu res. Amb el treball  passa igual.

-18 Què és el teatre per a vostè?

-Senyoreta, aquesta pregunta segurament  requeriria dotze hores de resposta, a veure; el teatre és aconseguir posar  davant del públic, que sou vosaltres, una cosa que no és veritat però que es converteix en una cosa més real que la vida mateixa i que si es fa bé, us tocarà fibres interiors, que tenim dins, que no toca  la vida real.

19  Es fa bon teatre a Catalunya? I a Girona?

– Sí, a Catalunya es fa molt bon teatre  i també es fa molt mal teatre. És a dir, que el 90% és molt dolent però, no ens equivoquem, el 90% dels llibres són dolents, el 90% dels quadres són dolentes. Vosaltres que sou a classe el 90% de l’estona no us porteu bé i els mestres, ara que no ens senten, també el 90% dels dies hi ha moments que no ho fan prou bé. Trobar una gran obra de teatre costa moltíssim, com també costa trobar un gran mestre, un gran alumne, un gran moment. A la vida costa molt de trobar aquests moments tan grans. Llavors hem de mirar de trobar els moments mitjans, les coses quotidianes i el teatre mitjà que es fa a Catalunya és molt bo. Comparat amb la resta d’Espanya és molt bo, estem al nivell dels millors d’Europa i aquí a casa nostra és molt bo, jo crec.

I a Girona que és una part de Catalunya com vostè sap, és una ciutat de 100.000 habitants afegint-hi Salt. Les obres i els actors que surten d’aquí són molt bons per una ciutat de 100.000 habitants. Ningú  d’aquí no sap que es fa a Tarragona ni a Lleida ni a moltes ciutats d’Espanya que són teatralment inexistents. En canvi sí que sabem el que es fa a Girona i  que sovint es traspassa cap a Barcelona i més enllà. No hem de pensar pas que el teatre d’aquí és qui-sap-què, no, som discrets i el que fem a Girona està cada vegada millor, potser estem a la meitat del que ha de ser.

LA FÀBRICA DE SURO

Els alumnes de 4rt vam anar a visitar la fàbrica de taps de suro Francisco Oller S.A i us expliquem tot el procés que vam veure i ens van explicar:

1. L’escorça de l’alzina surera arriba a la fàbrica en planxes planes ben apilades.

2. La bullen perque sigui flexible i li treuen l’esquena (la part de fora) i el ventre (la part de dins).

3. El tros que queda el retallen  en forma de petits discs.

4. La part que no s’aprofita la trituren per fer-ne el granulat.

5. Compacten el granulat amb cola per fer el cilindre.

6. Controlen la qualitat del discs i dels cilindres. Han de ser compactes.

7. Una màquina va enganxant els cilindres amb els discs.

8. Poleixen el tap i hi imprimeixen el nom o dibuix i l’enceren perque llisqui millor a l’entrar a l’ampolla.

9. Els posen en caixes per distribuir-les per tot el món.

10. Amb el que no s’aprofita del suro per fer taps, en fan energia per calefacció.

Oscar Alcalà. 4rt. Montfalgars

A Tossa de mar

Vam fer una excursió a TOSSA DE MAR . Vam conèixer el procés de la depuradora i també vam fer un experiment amb l’aigua. Us ho explico una mica: vam agafar aigua bruta i la vam ficar en una ampolla cap avall i dintre l’ampolla hi havia pedres de diferents mides i sota l’ampolla hi havia cotó fluix, tot seguit l´aigua que hi havíem ficat va sortir neta però no desinfectada ni tampoc potable. Amb aquesta aigua es pot rentar el cotxe, rentar el gos però no és mai potable  ni serveix per beure ni per fer la nostra higiene.

Després vam anar a passejar, per un camp verd, gossos del centre d’ acollida d´animals, eren de diferent tamany grans, petits, mitjans…també hi havia cries de gats i gats.

Acabada aquesta aventura en va començar una altra, visitar la deixalleria on hi havia de tot :  rentadores trencades ,ordinadors vells,  neveres , oli de cuina , vidre, portes,…

Acabades totes aquestes activitats vam anar a un altre camp a menjar el picnic i després vam poder jugar.Vam jugar a voleibol amb una xarxa i  hi havia una altra curiositat: uns iglús. Vosaltres pensareu, un iglú al mig d´un camp verd? doncs no eren iglús naturals, sinó fets de les branques d´uns arbres que es doblegaven molt però no es trencava el tronc. Eren salzes, ens van dir.

Finalment va ser hora de tornar a l’escola i cap a casa, segur que aquest dia no l´oblidarem!!!

Wisal El-Wahabi .6è.Montfalgars

Montfalgars pregunta a Salvador Sunyer

1-Quina classe de pel·lícules t’agraden?

2-Podries explicar-me quins són els projectes més importants que portes des del teu lloc de treball a part de temporada alta?

3- Té preferència per alguna de les disciplines arístiques en especial

4- La seleccion final la fa vosté o algun equip especiallitzat per triar-la?

5- Quina formació artística té vostè, es a dir, ve del món de la música, la dansa,el teatre… etc?

6-En què vas treballar abans que  ser programador?

7- A la temporada alta es veu que la majoria dels espectacles pertanyen a gent molt reconeguda tant  de Catalunya o com fora d’ella, en aquest sentit podries dir-me quina cabuda tenen els grups independents en la programació ?

8-Té algun significat especial la nova foto del cartell de temporada alta o9-10?