Author Archives: Escola Cassià Costal

Acròstic

Hola amics!
Us volem oferir un acròstic sobre la festa de la Castanyada que vam celebrar tots plegats el dimecres 28 d’octubre, amb les Fires de la nostra ciutat esperant-nos, recordeu?
Ens van agradar molt les cançons de tardor que vam cantar en el pati, les castanyes ben torradetes que ens vam cruspir tot  xerrant amb els companys…
Esperem que el poema us agradi tant com la festa que vam compartir.

Les castanyes arriben
A la tardor

Cauen del castanyer
A terra les trobaré
Sense el seu eriçó protector
Tinc castanyes ben torrades
A la meva paperina
NYam! Gust i olor de tardor
A la tarda, impacients,
Des dels grans als més petits
A gaudir i… BON PROFIT!

Marc Muñoz, Joan Pinto, Maria Martínez i Marta Avellí. 4t, Cassià Costal.

Teatre sobre en Charles Darwin.

El divendres 6 de novembre 5è A i 5è B del col·legi Cassià Costal vam anar a veure una obra de teatre sobre en Charles Darwin: “És el mateix però no és igual”. Anava de com ell va descobrir la teoria de l’evolució.

En l’obra de teatre hi havia tres personatges: en Charles, la Susanna, que era una biòloga i en Pele, un pagès. La Susanna volia saber com en Darwin havia descobert la seva teoria i aquest li deia que ho havia de descobrir ella mateixa perquè és molt millor “menjar-se la xocolata que no que t’expliquin quin gust té”. Van treballar amb animals depredadors i les seves preses per observar les diferències i al final la Susanna va concloure que els depredadors tenen sempre els ulls al davant per veure millor la seva presa i les preses els tenen als costats per poder fugir quan les ataquen. Abans de que fossin així, eren diferents però van anar sobrevivint els més adaptats i així van anar canviant.

Van seguir conversant i ens van explicar que les plantes d’avui en dia són verdes per casualitat, perquè la primera planta que va sortir de l’aigua era verda i totes les que hi ha són com filles d’aquesta. Dins el mar hi havia plantes de tots colors però només una es va adaptar a viure sobre la terra i era verda.

Laura Sanchez. 5è, Cassià Costal.

Teatre en llengua anglesa.

El divendres 13 de novembre van venir uns anglesos a fer una obra de teatre: “Snow white” (La Blancaneus) i ho van fer molt bé.

Van demanar a molts nens i nenes que anessin a l’escenari amb ells. De la nostra classe (5è B) van triar la Paula i la Laura.

Ells feien molta gràcia, sobretot el noi. El noi feia de narrador, de Bruixa Esmeralda i de Nan. La noia feia de Blancaneus i de Mirall màgic.

Va ser molt guai perquè un nen de 4t va fer-li un petó a la Blancaneus. Ens ho vam passar molt bé i vam riure molt!!

Gemma Vendrell. 5è, Cassià Costal.

L’auditori de Girona.

L’auditori/palau de congressos de Girona és la nova generació de centres de congressos del segle XXI .

Dissenyat per un prestigiós equip d’arquitectes catalans, és un equipament pensat com auditori i com a palau de congressos.

Situat a l’extrem oest del parc de la Devesa, connectat amb el palau firal i amb magnífiques vistes, el parc està protegit per les ribes del Ter i el frondós bosc dels plàtans de la Devesa, en la confluència del riu Güell i el riu Ter, ocupa una superfície de 10.000 m2 en un terreny amb forma triangular.

La implantació de l’edifici descriu una línia de continuïtat amb la fira de Girona (amb un espai net d’exposició de 7.815 m2). Aquesta proximitat permet la utilització simultània i complementària dels dos espais, units per una passerel.la. És un lloc ideal per a la celebració de tot tipus de reunions, congressos, convencions i tota mena de fires i exposicions.

Les tres plantes d’aquest singular edifici estan dotades amb les més avançades instal·lacions i totes les sales tenen il·luminació natural i sistema d’enfosquiment.

Gemma Marqués. 6è, Cassià Costal.

Vocabulari de teatre.

Acte: Una obra de teatre pot tenir un o diversos actes o parts que, al seu torn, es divideixen en escenes. Quan canvia el lloc on es desenvolupa l’acció, es passa a altre acte; o també quan se suposa que ha passat un temps: un dia, una nit, una setmana, un mes, un any, etc.

Acotament: És el que en un text de teatre s’escriu amb altre tipus de lletra per a indicar l’acció dels personatges.

Actor: el que representa obres dramàtiques; també anomenat histrión, comediant o còmic.

Aforament: capacitat d’una sala.

Andròmina: Una part mobible de l’escenografia: casa, arbre, finestres, retallats i pintats en cartró, fusta o fibracel.

Apuntador: l’encarregat de llegir el libreto de l’obra i anar dictant als actors el que han de dir.

Autor: escriptor d´obres dramàtiques. Durant els segles XVI i XVII eren també directors i empresaris teatrals.

Bamboines: peces de tela que se situen verticalment en la part superior de l’escenari.

Bastidor: panell de xapa o altres materials, que forma part del decorat o tanca la caixa de l’escenari.

Caixa: cada espai entre dos bastidors o als costats de l’escenari.

Camerino: cambra on es vesteixen i maquillen els actors abans de sortir a escena.

Caracterització: conjunt d’elements físics que un actor utilitza per a crear el seu personatge: maquillatge, perruqueria, vestuari …

Comèdia: obra dramàtica, generalment realista, el final de la qual és afortunat.

Còmic: actor de comèdia.

Coreografia: moviments escènics de grups d´actors. Pot anar acompanyat de música o dansa.

Clown: (pallasso blanc), còmic de circ, músic i malabarista, que forma parella amb l´Agustu (pallaso vermell).

Decorat: Elements físics que representen el lloc on es desenvolupa l´acció.

Director artístic: l´encarregat de seleccionar les obres que presenten els autors: reparteix papers…

Director d´escena: el responsable de dirigir els assaigs.

Doblet: s´utilitza aquesta expressió quan un mateix actor representa dos papers en una obra.

Drama: gènere teatral de caràcter generalment realista, de motivacions morals i desenllaç desgraciat.

Dramatització: la transformació en matèria dramàtica d´allò que en el seu origen no ho és.

Escena: Part d’una obra de teatre; l’escena canvia quan canvien els personatges (u o varis entren o surten). Escena també és l’espai, el lloc on els actors representen l’obra.

Escenografia: És tot el que es posa en l’escena per a donar la idea del lloc i de l’època que es desenvolupa l’acció. Pot ser un teló pintat al fons, una taula o un arbre o un arc i tota classe d’invencions o simplement un detall que li ajudi al públic a imaginar el lloc.

Farsa: obra còmica breu que no té cap pretensió realista.

Fosc: moment en que l´escenari queda completament sense llum. Pot desenvolupar diferents funcions, entre elles les pròpies del teló.

Fossa: en els teatres tradicionals, espai destinat a l´orquestra, sota el prosceni.

Galeria: part alta del teatre, on es troben les localitats més barates.

Guinyol: paraula d´origen francès amb la que originàriament es va designar un teatre de titelles de mà de Lyon. Es va anomenar així per l´al·lusió a les ganyotes que feien les titelles. Guinyol o teatre de guinyol, es reserva per anomenar el teatre de titelles.

I·lusionista: prestidigitador, mag.

Impostació: canviar artificialment el timbre de veu.

Improvisació: tècnica d´aprenentatge que consisteix en una actuació sense text aprés.

Mímica: Són els gestos del cos i de la cara que poden comunicar sentiments, idees, etcètera, sense necessitat de parlar. És un joc teatral molt divertit, que necessita de molta imaginació.

Parlament: El que diu cada personatge en l’obra teatral. Pot ser après del text escrit o inventat per l’actor.

Platea: llotja baixa que es troba juntament amb el pati de butaques.

Prosceni: En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca.

Taquilla: conjunt de localitats que estan a la venda.

Teatre: edifici o lloc destinat a les representacions d´obres dramàtiques.

Teatre d’Ombres: Les figures planes es projecten en una pantalla (un llençol o un paper mantega) amb un focus enrere de les figures. Pot servir un llum de petroli, una llanterna de piles i fins a una vela.

Teatre-fòrum: llegir un text teatral, posar-lo en comú i dialogar sobre diversos aspectes: els seus valors, estructura, etcètera.

Teló: peça gran de tela que tanca l´escenari en l´embocadura.

Titella de guant o de funda: Només té cap i mans, i un vestit o funda on entra la mà per a moure’l.

Titella de fils: Es maneja des de dalt amb fils en el cap, els genolls i les mans.

Titella de varetes: Es maneja des de baix amb varetes col·locades en els punys i amb la vareta que ho sosté.

Titella plana: Personatge retallat en fusta, cartró, o cartoncillo, que té un braç, una cama o més parts mobibles. Serveix també per a fer teatre d’ombres.

Vestuari: La roba que usa un actor en escena per a representar millor el seu personatge, sobretot si és d’altra època, d’altre país o extraterrestre.

Ania Costoya. 6è, Cassià Costal.

Les preguntes del Cassià: 9-12

9.- Sí, és un festival que té un pressupost gros, exactament d’uns 2.300 milions d’ €.

Ui!, si dic totes les entitats que hi col.laboren, encara demà hi serem. A “grosso modo”, els diners surten d’empreses de l’àrea de Girona, unes 150, de les institucions (Ajuntament de Girona, Generalitat, Ajuntament de Salt, Diputació, Ministeri d’Agricultura, Universitat de girona, Geieg, etc.) i, finalment, de les entrades que paga la gent que va al teatre.

10.- Divuit mesos a l’any, és a dir, més dels que hi ha. Es prepara durant tot l’any. Hi ha gent que es pensa que jo tinc molta sort perquè només treballo dos mesos a l’any i això no és així. Ara ja sé alguns dels espectacles que vindran el 2012. Cal molta previsió i preparar-ho amb temps.

11.- Ara tenim un ressó molt elevat. El “dossier de premsa” i el “cliping”, que és un recull de tot el que surt cada dia als mitjans de comunicació: diaris, televisions, ràdios,… sobre el festival Temporada Alta, és molt gran. Si entreu al web del festival, veureu que no només està en català, que és la nostra llengua, sinó que també es pot llegir en castellà, en francès i en anglès, perquè hi ha molta gent de fora que ho mira. El cap de setmana passat, per exemple, hi havia programadors de 40 països diferents veient els espectacles de Temporada Alta: d’Estocolm, de Nova York, Itàlia, França, Alemanya, etc.

12.- La implicació de la gent és el secret que Temporada Alta funcioni. La gent s’implica a nivells diferents: per una banda tenim les empreses que hi posen diners i per altra, el públic. El teatre sense públic no és res. El que fa un llibre, per exemple, pot ser que tardi un temps a tenir èxit, el teatre, no, necessita públic immediatament. I el públic de Temporada Alta quasi omple tots els espectacles, és la clau de l’èxit d’aquest festival.

Ania Costoya. 6è, Cassià Costal.

Un taller d’història de Girona.

Aquest curs, el cicle superior de la nostra escola, estem estudiant com a projecte de cicle “l’edat medieval a Girona”. És per això que el dia 23 d’octubre vam anar al Museu d’Història de la ciutat per tal de conèixer una mica la història de Girona. Abans de tot  vam esmorzar i després van vindre dos monitores, una se´n va anar amb 6èA i l´altra se´n va anar amb 6èB, nosaltres.
En primer lloc, van entrar  a un lloc on vestien i dissecaven el monjos morts del monestir, semblaven tombes. Després vam pujar i ens va tornar a explicar la prehistòria i vam veure on estava Girona que s´encenia amb llums. Més tard, vam veure una casa on vivien els romans, em va cridar l´atenció que tenien un forat que quan plovia se´ls hi  emplenava una bassa d’aigua. També tenien un hort, vam veure els utensilis amb que menjaven, plats, culleres i més coses.
Després vam anar a l´altre costat, que es veien cases com si estiguéssim en un avió. També vam  veure una maqueta de la guerra de la Independència, hi havia molts de morts. Per un altre passadís, quan pujàvem, vam veure al Tarlà que estava penjat, també vam veure el Neolític i el Paleolític, l’edat Antiga…
Vam veure els diaris de Girona de fa molt de temps i cartes que escrivien personatges famosos. Em va agradar trobar un cotxe i una moto dins del museu, eren molt vells i quan passàvem all sostre es veien dos coloms, al final, vam tornar a baixar i vam poder agafar butlletins informatius com un mapa d´on era el museu de Girona.
Ens va agradar molt!

Ossiris Carias. 6è, Cassià Costal.

Església de St. Feliu

COM UNA SAGETA
QUE FORADA EL CEL,
S´ALÇA AMB ELEGÀNCIA
EL CAMPANAR ESVELT.

REPICA LES CAMPANES
ALEGREMENT,
I DESPERTA LA NOSTRA CIUTAT
TOT CONTENT.

AMB LA LLUM DE L´ALBADA
RESPLENDEIX SOBRE LA CIUTAT,
I ELL ÉS SEMPRE
EL PRIMER DE SER DESPERAT.

ARRIBA EL CAPVESPRE,
A LA CIUTAT DE GIRONA,
I RERE LA BOIRA
SANT FELIU ENS ABANDONA.

Sílvia Reyner. 6è, Cassià Costal.

Anar a la moda.

A mi m’agrada anar molt presumida vestida i amb complements. Si voleu anar a la moda  llegiu  aquests passos:

ESTIU: un jersei ben ajustat  amb un bikini de la part de dalt,  uns shorts, xancles amb una mica de taló i el cabell deixat o amb un monyo o diadema.

ESPORT: pantalons pirates, amples, grisos, a sota mitges negres, bambes ”botines”,  una samarreta de màniga curta ampla i una arracada gran i l’altre petita.

HIVERN: un jersei de coll alt, una samarreta de màniga curta a sobre i una jaqueta de pell , uns texans i botines o botes amb taló.

Gemma Marqués. 6è, Cassià Costal

El teatre.

Al teatre hem d´anar
i tots junts poder estar,
per poder gaudir,
i sortir amb la satisfacció de voler repetir.

L´actuació començarà
tots preparats per animar.
Els actors surten ja,
a veure si ens fan riure o plorar.

L´actuació ja ha acabat
i com que jo volia ser molt educat,
no he molestat, ni he cridat,
i molt bon exemple he donat.

Del teatre marxarem
però d´aquí poc hi tornarem,
un altre cop molt bé ens ho passarem
i un altre dia riurem o plorarem.

Natàlia Romero. 6è, Cassià Costal.