Author Archives: Escola Cassià Costal

Llocs on menjar al barri de St. Narcís i rodalies

Els alumnes de 5è i 6è de l’escola Cassià Costal hem fet d’investigadors al barri de St. Narcís i rodalies per saber quants restaurants tenim a prop de casa nostra i les seves característiques. Déu n’hi do els que hi ha. Són aquests (i perdoneu els que ens hàgim pogut deixar):

Can Manolo, a la carretera de Barcelona, fa poc que ha tancat. Era de la mateixa empresa del Restaurant Asador Can manolo), La Tasqueta, El molí, Bar Rosselló, Bar Omega, Bar Ca la Ruth, El Cabrit, Restaurant-Bar Catalunya, Snack Bar, Restaurant Empúries, Ca l’Àngel, Cal Fuster, Bar-Restaurant 106, Los Fogones, Bar-Restaurant Panamà, Bar Venècia, Kebab Girona, Bar del GEIG, Bar Valladolid, El Racó de l’Epi i en Blas, Fuji San Restaurant (japonès wok), Restaurant Vitrall, L’Avellaneda,… en total 23 establiments, dels quals destaquem:

Restaurant Empúries, on podeu trobar un tipus de menjar casolà: llenties, macarrons, peix a la brasa… per un preu de 9,5€. Obren a les 7h del matí, a l’estiu tenen una terrassa i els caps de setmana posen els partits de futbol.

Umaru Dembaka. 5è.

El Molí, és un restaurant que es va inaugurar l’any 1980. El propietari es diu José López. Fan cuina catalana i el preu del menú és de 11€. Serveixen uns 100 menús al dia.

Paula Fernández i Guillem Alba. 5è.

La Tasqueta, aquest restaurant és obert des del 17 de juny del 2009. Té dos propietaris: En Ramon i en Joan. Els seus menús són de cuina mediterrània, a un preu de 9.50 €. Solen servir uns 200 menús al dia. Tenen una cuinera que surt a TV Girona.

Faisal Bender i Víctor González. 5è.

Restaurant Roselló, la propietària es diu Maria Carme. La cuina és mediterrània i casolana. Depenent dels dies, poden arribar a fer 400 menús. A aquest bar hi ha menjat en Tomeu Penya, un cantautor català de les illes Balears. Es obert des del 3 de març del 2003, fa 7 anys.

Joana Roura i Esmeiris Sánchez. 5è.

Bar-Restaurant Panamà, és un bar situat a St. Narcís, concretament a la Plaça Europa. És un bar força petit. Van obrir l’any 2000. La propietària es diu Isabel. El preu del menú és força econòmic: 8’70 €. Fan menjar ràpid i plats combinats molt variats. Per aquest bar hi ha passat l’Ari, una cantant de hip-hop.

Kebab Girona, és un restaurant de St. Narcís, també a la Plaça Europa, al costat del Panamà. El restaurant es força gran. Es va obrir el 2009. El propietari es diu mal ik Javiad. El menú val 5 o 6 € i fan menjar paquistaní.

Restaurant Venècia, és un bar situat a l’Avinguda St. Narcís. És força gran. Es obert d’aquest any. El propietari es diu José. El menú costa 10€ i fan cuina mediterrània. Hi mengen unes 60 persones /dia.

Restaurant Catalunya, situat a l’Avinguda St. Narcís. És gran. Obert el 2009. El propietari es diu Eugenio. Menú 9.50 €. Cuina casolana. 60 menús diaris.

Restaurant Ca l’Àngel, situat a l’Avinguda. St. Narcís. Es va obrir el 1969, fa ja uns quants anys. El propietari es diu Àngel Redondo. El menú costa 9.90 €. La cuina que fan és casolana. Serveixen uns 150 menús diaris. Per aquest restaurant hi ha passat uns quants famosos, com ara: en Migueli, un ex-jugador del Barça, polítics, com Solé Tura i Joaquim Nadal, Soriano del Barça, José Mª García, conegut locutor de ràdio.

Restaurant Vitrall, obert des del 2004, es troba a l’Avinguda St. Narcís. La propietària es diu Teresa. Fan un menú de 10€ i cuina ràpida. Serveixen uns 200 menús diaris.

Santi Catrofe, Anna Riera, Nil Bautista. 5è.

L’Avellaneda, es troba a la carretera de Barcelona 483, és una antiga masia del segle XII-XIII. A la catedral de Girona hi ha pergamins que la situen com a torre Feliu. L’Avellaneda ha donat nom a tot el barri on es troba. Actualment L’Avellaneda és un bar-estanc que està regentat per la família Busó Perpiñà, el dirigeixen l’ Imma Busó Perpiñà i en Joan Molina Casadevall.

Antigament l’Avellaneda era una fonda i ara fa 20 anys que és un bar-restaurant. Es dedica a fer esmorzars amb forquilla, dinars, berenars i sopars a la carta. La cuina és casolana i típicament catalana, els plats més recomanats són les carns a la brasa, plats guisats, cargols a la llauna i el bacallà.

Serveixen uns 300 menús al dia entre esmorzars, dinars, berenars i sopars, ja que està obert de les 8h del matí a les 11h de la nit.

Marc Perpiñà, 5è

POEMES SOBRE ELS ALIMENTS

ALIMENTS PER A TOTS

Taronges per les monges,

pomes per les noies mones,

magdalenes per les nenes,

raïms pels padrins,

maduixots pels abellots,

pinyons pels rinoceronts,

gambes per les mares,

sugus pels estruços,

pans pels petits i els grans,

síndria per la Lídia,

confits pels més petits,

maduixes per les bruixes,

ous pels més bons,

peix per l’ Aleix,

arròs pel nen ros,

menjar per tothom n’hi ha.

Joan Pinto. 4t, cassià Costal.

L’OU

L’ou ovalat com el món.

D’un ou, dos gustos són.

La clara i el rovell

no es separarien per res del món

perquè de l’ou, dos gustos són.

Per esmorzar me’l menjaré

I així enèrgica em sentiré.

De moltes maneres me’l puc menjar:

Truita, ou ferrat on sucar-hi un tall de pa.

De tan bo que està

algú se n’ enamorarà.

L’ou ovalat com el món.

D’un ou, dos gustos són.

Júlia Bagué. 4t, Cassià Costal.

LA SÍNDRIA

La síndria. Ai, la síndria!

És la meva delícia.

No la despreciaria

mai a la meva vida.

La síndria és sana

com la magrana

i també com la banana.

Ens dóna vitamines

igual que les mandarines.

La síndria és vermella

com el vestit d’una donzella,

plena de botons petits

com el color de les nits,

rodona com una pilota,

sucosa però… no bota!

Alberto Castellari. 4t, Cassià Costal.

LES LLAMINADURES

Bones i boniques,

àcides i dolces,

amb forma d’espiral,

petites o no tant,

roses i blaves,

delicioses estan

però mal de queixal fan.

Laura Bernardino. 4t, Cassià Costal.

ELS XURROS

Tendrets i cruixents

els xurros són bons,

els xurros amb sucre,

molt millor calents.

Quan obro la boca

ja sento el crec-crec.

Amb xocolata desfeta

quin deliciós gustet!

Gemma Quilez. 4t, Cassià Costal.

PER CARANAVAL TOT S’HI VAL!

carnaval

Voleu saber què li va passar a la Irene quan es disposava a anar, ben enfarbalanada, al ball de Carnaval?

Voleu descobrir què pot fer un enfarbalanador quan s’ enfaristola?

Voleu divertir-vos amb un poema de Carnalval, ple d’embarbussaments?

Si és així, us recomanem que llegiu “Un vestit amb farbalans”, el poema d’en Miquel Desclot que vam recitar per aquelles dates carnavalenques i del qual vam escriure’n possibles continuacions que aquí us mostrem.

UN VESTIT AMB FARBALANS (continuació)

Finalment

l’enfaristolat enfarbalanador,

un cop ben desenfaristolat,

ha fet les paus amb la Irene

i li arregla el vestit amb farbalans.

Per celebra-ho,

decideixen anar junts a carnavalejar

ben enfarbalanats

al ball de Carnaval.

I és que per Carnaval tot s’hi val!

Carla Brugués I Joana Hortoneda. 4t, Cassià Costal.

Mentre la Irene estava carnavalejant,

ben enfarbalanada al ball de Carnaval,

els farbalans se li anaven desenfarbalanant,

però ella va seguir carnavalejant.

Davant de tothom va ballar

i el primer premi li van donar.

La moda dels farbalans es va imposar

i tothom, a la seva disfressa, farbalants va posar.

Miquel Gil i Xavier Martí. 4t, Cassià Costal.

L’enfarbalanador s’ha enfaristolat

perquè la Irene s’ha posat

el vestit de Carnaval

amb els farbalans desenfarbalanats.

Ara, el vestit està descosit,

ben estripat i embrutit.

Ai, el bonic vestit amb farbalans descosits!

Alberto Castellar. 4t, Cassià Costal.

LA GRAN NEVADA.

El dilluns vuit de març va nevar intensament a tot Catalunya.

No ens haguéssim imaginat mai que podia caure una nevada tant impressionant a Girona. Semblava que la ciutat sencera estés dins una enorme bola de neu.

Quan nevava era com si dels núvols caigués farina. El paisatge, tant blanc com la lluna plena, ens va transportar a una època nadalenca. La neu és el més maco que hem vist mai, tan blanca i freda a la vegada, i ens sentíem emocionats i contents ja que ens agradava molt tot el que veiem.

Estavem impacients per sortir immediatament al carrer a jugar amb la neu. Quan els pares ens van venir a buscar a l’escola, el primer que vam fer va ser això: jugar.

Alguns vam construir ninots de neu guarnits amb nassos de pastanaga, fulles, branquetes… però tots vam fer guerres de boles de neu amb les nostres famílies. En general, vam quedar xops, amb restes de neu dins les caputxes i amb els pantalons ben molls.

A casa, miravem de tant en tant per les finestres per veure si continuava nevant, si encara hi havia força neu a les voreres.

També es van produir alguns incidents: algunes branques d’arbres i pals de l’electricitat van caure, alguns cotxes patinaven perquè no podien frenar bé, algunes persones relliscaven…

Va haver-hi companys que es van quedar sense electricitat a casa seva i utilitzaven espelmes o llanternes per il·luminar-se, mantes per escalfar-se i, per entretenir-se, llegien, jugaven a jocs de taula… i tornaven a sortir al carrer per seguir jugant amb la neu. Van passar fred, això sí.

Alguns de nosaltres vam fer fotos del paisatge de la ciutat nevada.

I per a tots, aquests dies de neu han estat, de moment, dels més emocionants i divertits de la nostra vida.

Nens i nenes de 4t, Cassià Costal.

nevada

LES NOSTRES PRIMERES EXPERIÈNCIES A LA CUINA

Us agrada remenar per la cuina tot ajudant la mare o el pare a preparar algun dels vostres menús preferits?

Si voleu arribar a ser uns grans xefs, com els germans Roca o en Ferran Adrià, no dubteu a començar aviat a fer provatures entre olors i sabors deliciosos.

I animeu-vos a escriure les vostres experiències com nosaltres fem aquí.

menjar2

“La primera vegada que vaig tocar els fogons em vaig sentir diferent, com més gran. Mai m’havien deixat remenar gaire a la cuina. Em sentia diferent perquè ja podia ajudar la mare i el pare a preparar menjars. També vaig aprendre a fer servir el microones i a rentar bé els plats”.

Laura García. 4t, Cassià Costal.

“La meva mare em deixa ajudar-la a fer el sopar. Abans m’haig de rentar molt bé les mans amb sabó. A vegades preparo una amanida amb molts ingredients barrejats. Voleu saber què faig?

Primer preparo els materials necessaris. Començo per agafar un bol gros on ficar-hi l’enciam, ja net. Després tallo unes quantes maduixes d’aquelles tan bones i dolces, tallo trossets de taronja petits, trossets de pera, pastanagues d’aquelles que agraden als conills, tomàquets dels més vermells, blat de moro i algunes olives; ho afegeixo tot al bol on hi ha l’enciam; ho amaneixo amb oli i vinagre i… ja està a punt per menjar!

Oi, quina gana que tinc, que això fa molt bona pinta! Paro la taula i… BON PROFIT!”

Zewde Font. 4t, Cassià Costal.

“La meva primera experiència a la cuina ha estat inoblidable. Quan la mare em va dir que m’ensenyaria a cuinar em vaig posar molt contenta perquè sempre m’havia imaginat que seria molt divertit que la gent tastés algun plat preparat per mi.

Per començar, la mare em va explicar com es fa l’arròs blanc. Em va dir que havia de posar aigua a bullir (2 gots d’aigua per persona); quan bullís l’aigua havia d’afegir-hi l’arròs (1 gotet per persona) i una culleradeta petita de sal; en una paella, posar-hi oli i all; quan l’all ja fes olor, afegir-lo a l’arròs. Ha de bullir uns 20 minuts l’arròs fins que estigui a punt i. l llavors… BON PROFIT!”

Estefania Toloza. 4t, Cassià Costal.

EXPERIÈNCIES I SENSACIONS A LA CUINA

Quan entro a la cuina

em vénen ganes de cuinar

de tot una mica: truites, verdures

i tomàquet amb pa.

Jo sola no puc,

m’han d’ajudar

a encendre el foc

per poder feinejar.

M’encanta cuinar

i provar el que faig,

amb la meva família

només fem que tastar.

A vegades preparo amanides

tallant enciam, tomàquets i olives;

ho poso tot en un bol

i ja és a punt.

Bon profit!

I… a llepar-nos els dits.

Clàudia Batlle. 4t, Cassià Costal.

La meva experiència és fer un ou ferrat:

L’agafo, el trenco, el fregeixo

i el poso en un plat

Fregeixo també una llenca de cansalada

i un plat de patates,

però acabo cansada.

M’ho cruspeixo tot en un moment i,

de tan cansada,

me’n vaig a fer la migdiada.

La meva sensació és ser una cuinera

vestida de blanc i amb recollida cabellera.

Joana Hortoneda. 4t, Cassià Costal.

Entro a la cuina,

em sento envoltat de bones olors,

ja em cau la baba,

tinc el nas inflat d’olors.

Veig patates cruixents

i se m’esmolen les dents,

veig espaguetis…

Ja no aguanto més!

La panxa em fa rau-rau

com un gripau.

Vull cuinar, estic impacient.

Al final: mandonguilles vaig anar fent,

ben content perquè

les van tastar

i els hi van agradar.

Estan delicioses, deia la gent.

A tothom van agradar.

Vinga, a sopar!

Miquel Gil. 4t, Cassià Costal

A mi m’agrada fer pa sucat amb all i oli.

Els ingredients són: una llesca de pa, 1 o 2 granets d’all i oli d’oliva.

Per fer-ho has d’agafar el morter i aixafar l’all ben tallat en trossets petits; seguidament agafa el tall de pa i afegei-li un raig d’oli i la picada d’all.

És fàcil, oi?

A mi m’agrada l’olor i el gust dels alls i l’olor que fa la cuina quan hi entro. És una sensació que m’encanta i em fa venir gana.

Xavier Martí. 4t, Cassià Costal.menjar1

Per una bona salut.

Benvolguts nens i nenes del Cassià Costal,

Recordem tots que hem d’aprendre a tenir cura de la nostra salut.

Primer de tot, seguir una bona alimentació, menjar fruita, verdura i peix. Llavors, tenir una higiene bucal diària perquè no ens surtin càries. Per últim, cuidar el nostre cos fent una mica d’exercici al dia.

Seguint aquests consells tindrem salut i un bon somriure !!

El vostre amic Xevi.

Xevi Oria. 3r, Cassià Costal.

La F.A.O.

La FAO és una organització de les nacions unides (ONU) per a la agricultura i l’alimentació. Aquesta organització intenta que tots els països, tan pobres com rics, tinguin activitats agrícoles, forestals i pesqueres, que assegurin una bona alimentació per a tothom.

Va ser creada el 16 d’octubre de 1945 a la ciutat de Quebec (Canadà). La FAO consta actualment de 188 països membres i la seva seu és a Roma (Itàlia). Els països membres paguen unes quotes de participació. Aquestes contribucions varien d’acord amb la riquesa de cada país. Amb aquests diners la FAO organitza activitats en benefici dels seus membres.

Aquesta organització també prepara a les nacions en vies de desenvolupament per fer front a situacions d’emergència.

El seu lema és ajudar a construir un món sense gana.

Les sigles FAO, en anglès, volen dir:

Food

Agriculture

Organization


Faisal Bender, Santiago Catrofe, David Úbeda, Andreu Coll, Kevin Rodríguez, Yohanes i Arnau Ferreiro de 5è. Yalun Fang, Isaac Besalú i Raúl Avellán de 6è. Dibuix de Arnau Ferreiro. Cassià Costal.


fao