En la sortida que vam fer al Montseny el 27 d’octubre ens van explicar aquesta bonica llegenda:

Fa molt i molt temps hi havia un noi i una noia que no es coneixien de res. Un dia els joves anaven passejant pel bosc i es van trobar. Ell va pensar que ella era molt maca i es van enamorar. Ella era filla del castell de Montsoriu i ell fill del castell de Montclús i les dues famílies estaven enfrontades. Durant un temps els dos enamorats es veien d’amagat al bosc però arribà el moment en què les seves famílies ho van descobrir i els van prohibir veure’s mai més.

A la noia la van tancar a la torre més alta del castell de Montsoriu i al noi el van enviar a la guerra, amb la mala fortuna que el van ferir de mort i ella en saber-ho, tenia tanta pena que no volia ni menjar. Ella també va morir.

La història va acabar molt tràgicament i les famílies es van adonar del que havien fet i que no havien volgut parlar amb els seus fills, però van decidir com a penitència portar els cossos dels seus fills al bosc del Montseny on s’havien conegut i enterrar-los en aquell indret. I com a símbol del seu amor etern van néixer dos arbres: el faig que simbolitza la noia i l’avet que simbolitza el noi i van créixer abraçats.

El que podem aplicar d’exemple a la nostra vida és el respecte i la tolerància i en aquest cas la natura de com dues espècies d’arbres tant diferents poden créixer junts.

Berta Muñoz 6è

Annexa-Joan Puigbert

El dia 12 de Novembre els alumnes de Cicle Superior van anar a veure un espectacle a la Universitat de Girona.

Els protagonistes de l’obra eren una tortuga que es deia Clementina i que venia de Colòmbia i l’Arturo, un “tortugo” que era de Girona. Ella arriba a la nostra ciutat i es troba la policia que la persegueix perquè no té papers. Mentre va corrents coincideix amb l’Arturo. Tots dos s’agraden mútuament i decideixen viure junts. Ell treballa en un gran complexe hoteler i té una feina molt importat, és “gairebé” l’amo. L’Arturo no deixa sortir de casa a la Clementina, que destorbi als treballadors, fer totes les coses que a ella li agraden i a canvi només li regala coses que valen molts diners (una televisió, un MP3, un telèfon mòbil, un quadre…).

Finalment ella se’n cansa, perquè no li agraden les coses amb un elevat preu sinó les coses fetes amb el cor i decideix marxar del seu costat. Quan l’Arturo arriba de la feina i s’adona que ella l’ha deixat es posa a plorar pensant que no entenia els motius, ja que li havia regalat moltes coses. I així acaba la història amb el tortugo i la tortuga separats.

L’obra ens vol ensenyar que no tot el que ens agrada ha de valer molts diners sinó l’esforç de la gent.

Núria Alonso, Mireia Juanmiquel i Paula Batllori 6è

Annexa-Joan Puigbert