Author Archives: Escola Annexa-Joan Puigbert

LA HISTÒRIA D’UNA GALETA MARIA

 

-Mama!

-Tranquil, fill, t’estaré esperant!

Així és com va començar la meva història, la història d’una galeta Maria.

Tot va començar quan van fabricar la meva mare,juntament amb 100 galetes més en un paquet de cartró.

Després, va arribar al supermercat i va conèixer molts aliments diversos, des de dolços fins a síndries i melons.

Un dia, sobtadament, un gegant i la seva nena consentida van agafar el paquet on hi havia la meva mare.

-PAPA!!! VULL GALETES MARIA!!!! COMPRA’N ARA MATEIX!!!

-Si, filla estimada, si…

Per mala sort o bona sort, ara entendreu perquè, la nena consentida va agafar el paquet on hi havia la meva mare i el va tirar al terra.

La meva mare es va partir en dues parts però estava viva. Llavors va ser quan vaig néixer jo.

Com que la nena només volia les galetes senceres, vam quedar-nos a la capsa sols i espantats.

Al final, van tirar-nos a la terra perquè servíssim d’adob, però llavors va ser quan un ocell es va menjar a la meva mare.

Ara, estic sol, esperant que o se’m mengin els ocells o m’enfonsi dins aquesta terra fèrtil.

      

                                                                                   Josep Sunyer, 6è

                                                            CEIP ANNEXA JOAN- PUIGBERT

 

            SÓN ELS CANELONS DE L’ÀVIA ELS MILLORS DEL MÓN?

 Mig adormida m’he aixecat del llit, he agafat una samarreta negra i uns texans de l’armari i m’he començat a vestir. En baixar a la cuina ja sentia l’olor dels canelons i el rostit que fa la meva àvia.

Mentre tots estàvem dinant a taula em vaig decidir a preguntar-li d’on havia tret la recepta dels canelons ja que deu ser força complicat fer-los. La meva àvia em va contestar que de fet no tenia cap recepta escrita, sinó que ho havia après de la seva mare, tot i que ella hi havia afegit un altre ingredient que li donava un toc especial: la nou moscada. En un moment vaig pensar que jo havia de seguir la tradició , però hauria de tenir molta paciència per aconseguir que em quedessin tant o més bons. Jo sempre he pensat que els canelons de la meva àvia són els millors del món i el meu pare no es cansa de dir que el torró de iema de can Batlle, la pastisseria del poble, són els millors del món. Però,podem dir que allò que mengem es el millor? Tot allò que mengen la gent d’altres cultures es més dolent que el que mengem nosaltres ?

            Aquest Nadal, a part dels canelons ha sigut un dia especial. Hem sigut un més a la família. Ha estat el meu germà gran, en Francesc que ha portat una nòvia japonesa. Es diu Yuki, que en català vol dir sort i la va conèixer després d’acabar la Universitat. Ella només fa tres dies que ha arribat a Catalunya i, per sort o per desgràcia, li ha tocat conèixer la nostra família el dia del dinar de Nadal. La Yuki no ha parat de mirar-se amb sorpresa tots els plats que la meva àvia portava a taula. A més dels canelons hi ha hagut sopa de galets, pollastre rostit farcit amb prunes i pinyons. A l’hora dels postres hem menjat pinya natural, tortell de can Batlle i torrons. La Yuki semblava que mirava el menjar com si fos d’un altre planeta, però en cap moment s’ha queixat. Ho ha menjat tot de mica en mica i si hem de fer cas de les seves paraules ho ha trobat tot molt bo. Quan hem acabat de menjar, li he preguntat en anglès:

-Do you eat also the canalloni Christmas day in Tokio?

Ella m’ha contestat en anglès molt educadament, però com que aquest conte que us explico és en català, us ho traduiré.

-A Tokio no celebrem el Nadal i nosaltres no tenim el costum de menjar coses tant cuites.

-Què vols dir?- vaig dir-li ben sorpresa.

La cuina japonesa no té resa veure ambla vostra. Nosaltres no fem servir ni forquilla, ni ganivet perquè creiem que es una agressió contra el menjar. Utilitzem els palets japonesos. No tenim ni primer, ni segon plat, tot es serveix de cop. Generalment, el peix el mengem cru.

-Quin fàstic! –Va dir la meva àvia tot aixecant el braç- Amb el que és bo el peix al forn.

-I de sopa de galets, en mengeu?

-No, nosaltres mengem la sopa Misho, que es fa amb tofu i altres plantes del nostre país que són difícils de trobar.

-Em convidaràs algun dia a menjar aquestes coses tan estranyes?-Vaig dir-li ben encuriosida.

-Et convido al dia que vulguis, i ja veuràs lo bo que és. Quinze dies després la Yuki em va convidar a l’apartament que havia llogat amb el meu germà al centre del poble. Jo no hi havia estat encara i em va sorprendre que la taula del menjador era molt baixeta i que enlloc de cadires hi havien coixins. La Yuki va començar a treure menjar i posar-lo sobre la taula . El menjar estava tot posat amb petits bols i en recipients de fusta. La Yuki em va ensenyar com s’havien d’agafar els palets. Em va explicar que al Japó es menjava amb una taula molt baixeta i em coixins perquè per ells el fet de menjar era com una cosa molt important i li donaven molt de valor. El menjar no m’agradava gaire i el moment de menjar el sashimi vaig fer cara de fàstic, mai no havia menjat peix cru.

Després em va anar agradant i a mesura que anava tastant tots els platets que hi havien sobre la taula i escoltava les seves explicacions, vaig entendre que menjar aquells plats m’havia ajudat a entendre la seva cultura. Gràcies a la Yuki ara sabia més coses de com era Japó.

                                                                       Irene Quintana 6è

                                                                       CEIP Annexa-Joan Puigbert

ORÍGENS DEL TEATRE

 

El teatre va néixer a Grècia, a Atenes, tot i que a la prehistòria ja es feien les primeres representacions teatrals on actuaven per celebrar les victòries de la cacera. En aquella època ja es maquillaven i feien les actuacions en rotllana i els actors es posaven al centre.

Més endavant, al segle VI i V a. C., a Grècia es feien les representacions a l’aire lliure, al matí per aprofitar la llum del sol. Els actors només eren els homes, les dones no hi poden participar, i aquests anaven acompanyats d’animals.

Els grecs i els romans van ser els primers que van dedicar un edifici públic per a les funcions teatrals.

El teatre que actualment coneixem ve del Comos, que eren danses i cants religiosos en honor el Déu Dionís.

Juntament amb les danses hi havia un personatge conegut com el “rapsode” que feia de narrador i explicava històries de déus i actors.

Els grecs feien les representacions en un edifici circular i els romans en un semicircular. Durant aquesta època va néixer la comèdia i la tragèdia: amb la comèdia volien fer riure i les obres acabaven amb un final feliç tot i que eren històries fantàstiques. Els personatges eren la gent de poble i sovint ridículs. L’autor més important va ser Aristòtil.

La Tragèdia sorgeix un conflicte i acaba de manera dolorosa. El autor més important de la tragèdia va ser Sòfloces.

 

Alumnes de 6è

Annexa- Joan Puigbert

L’ELEFANT SAVI

Els alumnes de 6è de l’escola Annexa – Joan Puigbert van fer una obra de teatre amb música per a tota l’escola.

L’obra anava d’uns animals que se’n van de viatge perquè han de trobar una medicina per el seu rei (el lleó) perquè un escorpí l’havia punxat. Pel camí es van trobant diferents animals que els donen possibles solucions fins que finalment troben l’elefant savi que els hi dona unes herbes per curar-lo.

A tots els nostres companys i companyes els va agradar tant que els alumnes d’Educació Infantil ens van fer uns dibuixos de com s’imaginen l’elefant savi.

Paula, Núria i Mireia 6è

Annexa-Joan Puigbert

Clara Boix P5Annexa-Joan Puigbert

Clara Boix P5Annexa-Joan Puigbert

ACTIVITATS TEATRALS DEL BARRI

 

La nostra escola, Annexa-Joan Puigbert, està situada al barri de Les Pedreres. Tot i que no hi ha molts espais dedicats a les activitats relacionades amb el teatre en podem trobar unes quantes:

 

L’Institut Vicens Vives, disposa d’un teatre on els alumnes poden fer diferents obres i fan diversos tipus d’actuacions. També és un espai on, de tant en tant, hi anem a fer coral o “teatre” els alumnes de la nostra escola.

 

Una de les activitats més importants de la nostra escola és el Pessebre Vivent que es sol celebrar pels carrers i cases del barri, al nostre edifici i on col·laborem tots els alumnes de l’escola. Aquest curs serà pocs dies abans de començar les vacances de Nadal. Fa molts anys també s’havien fet “Els Pastorets” en el nostre centre i aquest any ho volem recuperar. En aquesta activitat participarem els alumnes d’Ed. Infantil i els de 6è.

 

Una altra de les activitats que es fa en el barri és la que porta més il·lusió i llum als nens i grans de la nostra ciutat, el Campament de Ses Magestats Els Reis de l’Orient.

 

Hi ha també dos grups de persones que es troben regularment: un quants veïns del Barri de Vistalegre i un altre anomenat “La Paròdia” i està format per 15 actors, el director i dos col·laboradors.

 

Actualment la companyia “La Paròdia” està treballant en la representació de tres obres sobre la immigració. Cada any fa una estada per diversos indrets d’Espanya: aquest estiu van representar les seves obres a Extremadura, i Còrdova on van estrenar l’obra “Almorchón”, que va obtenir un premi de l’empresa ADIF-RENFE.

UN PIRATA I UN RATOLÍ

 

Hi havia una vegada un ratolí que va anar a la platja a buscar menjar. Però hi havia un pirata que estava menjant formayge i pa. El ratolí es va acostar. El pirata el va veure i li va donar formatge. El ratolí molt content li va donar les gràcies i es va adormir.

El ratolí és fi, prim i de color marró.

El pirata té l’ull tapat, una cama de fusta i una espasa.

 

Joana Giere 2n

Annexa-Joan Puigbertpirata

EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR (TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA)

 

Hi havia una vegada un emperador que era molt presumit i es passava el dia mirant-se al mirall. Quan volia vestir-se anava a comprar roba. Hi havia dos murris que van anar a veure a l’emperador.

Es feien passar per sastres i li van dir que li farien un vestit de fil d’or i van passar tres dies sense fer res, fent veure que treballaven. Quan va arribar el dia de fer la desfilada va sortir amb calçotets.

 

Eduard Riera 2nB

Annexa-Joan Puigbert

vestit-nou

ACTIVITATS TEATRALS DEL BARRI

La nostra escola, Annexa-Joan Puigbert, està situada al barri de Les Pedreres. Tot i que no hi ha molts espais dedicats a les activitats relacionades amb el teatre en podem trobar unes quantes:

L’Institut Vicens Vives, disposa d’un teatre on els alumnes poden fer diferents obres i fan diversos tipus d’actuacions. També és un espai on, de tant en tant, hi anem a fer coral o “teatre” els alumnes de la nostra escola.

Una de les activitats més importants de la nostra escola és el Pessebre Vivent que es sol celebrar pels carrers i cases del barri, al nostre edifici i on col·laborem tots els alumnes de l’escola. Aquest curs serà pocs dies abans de començar les vacances de Nadal. Fa molts anys també s’havien fet “Els Pastorets” en el nostre centre i aquest any ho volem recuperar. En aquesta activitat participarem els alumnes d’Ed. Infantil i els de 6è.

Una altra de les activitats que es fa en el barri és la que porta més il·lusió i llum als nens i grans de la nostra ciutat, el Campament de Ses Magestats Els Reis de l’Orient.

Hi ha també dos grups de persones que es troben regularment: un quants veïns del Barri de Vistalegre i un altre anomenat “La Paròdia” i està format per 15 actors, el director i dos col·laboradors.

Actualment la companyia “La Paròdia” està treballant en la representació de tres obres sobre la immigració. Cada any fa una estada per diversos indrets d’Espanya: aquest estiu van representar les seves obres a Extremadura, i Còrdova on van estrenar l’obra “Almorchón”, que va obtenir un premi de l’empresa ADIF-RENFE.

Eudald, Arlet, Josep, Paula i Abril 6è

Annexa-Joan Puigbert