Author Archives: Escola Annexa-Joan Puigbert

 

COM MENJAR EN EL NOSTRE BARRI

 

Tot passejant pel nostre barri hem descobert que hi havia moltes idees gastronòmiques diferents i plenes de gràcia, en molts llocs els seus plats més íntims han ensenyat i ens han dit quina era la seva especialitat. Ens ha sorprès el “carpaccio de gamba”, “els espaguetis de Singapur”, “el bacallà amb mel” i “el carpaccio de bacallà”.

 

El preu del menú del migdia és molt variat: el més econòmic és de 8€ i el més car de 21€. Tot i que tots els establiments que hem visitat tenen menú per dinar, només n’hem trobat tres que en tenen per l’hora de sopar. Pels nens no hi ha menús especials, no obstant hi ha plats que ells en poden menjar.

 

Tot i que hi havia molts tipus d’estils de cuina diferents: de mercat, catalana, cuina a la brasa, gallega, internacional, creativa, de temporada i italiana, hem descobert que la que més agrada cuinar, de degustar i la més freqüent és la de casa nostra.

 

Hem pogut comprovar que a la majoria d’establiments es pot fumar tot i que possiblement la nova llei ho prohibirà i s’hauran d’adaptar als canvis.

 

L’entrada d’animals és permesa a dos dels establiments que hem visitat.

 

Hi ha molts locals que fa molt temps que estan oberts però volem destacar: per una banda un que tan sols té pocs dies i per l’altra un que aquest any celebra el seu centenari.

 

El nombre menús que es serveixen a l’hora de dinar també depèn molt de l’establiment i va des dels 15 menús fins al 60 que es serveixen en alguns.

 

Si ens volem allotjar en el nostre barri ho podem fer en diversos tipus d’allotjament: des d’un hotel de màxima categoria, des d’on es poden contemplar unes boniques vistes de la nostra ciutat, fins a apartaments, hostals i pensions. N’hi ha per tots els gustos i per totes les butxaques.

 

Alumnes de 6è

CEIP Annexa-Joan Puigbert

 

 

 

 

EL MENJADOR DE L’ESCOLA

 

 

A l’escola Annexa tenim una cuina pròpia, on hi ha uns cuiners que ho fan molt bé i els seus noms són: Marita, Joan, Tania i Manoli. En Joan i la Marita fa més de 10 anys que treballen al menjador i la Manoli i la Tania fa dos o tres anys. Aquest any treballen amb unes instal·lacions noves, per exemple: el forn, els fogons i la planxa.

 

Cada dia es queden a dinar 308 o 310 alumnes i hem de fer tres torns perquè no hi cabem tots. El primer són els alumnes d’Ed.Infantil i mengen de 12 a 1.; el segon torn són els alumnes de C.I. I de3r i els de tercer torn els de 4t i C.Superior i i dinem de 2 a 3.

 

Els menús són variats i equilibrats i ens procuren fer de tot i va ser elaborat per una dietista càrdiovascular. El plat que més agrada és l’arrós amb tomata i el que menys el peix i la verdura. Els plats que més es repeteixen són: el peix, la verdura, els llegums, la pasta, el pollastre i les cremes.

 

Esperem que continuïn cuinant tant bé durant molt temps!!!!!! Gràcies!!

 

Alumnes de 5è

CEIP Annexa- Joan Puigbert

 Aquesta és una proposta de recepta per menjar bé en temps de crisis:

Pells de patata ..per a dues persones!!!

INGREDIENTS

 

3 patates grans

Sal marina gruixuda

Oli d´oliva

 

Preparació:

 

-Escalfeu el forn a 180º

-Netegeu les patates amb un raspall sota l´aigua. Després assequeu-les bé.

-Peleu les patates de dalt a baix, les pells han de ser llargues i no gaire primes.

Es posen a dintre d´una safata per anar al forn, una al costat de l´altre.

-Poseu la sal gruixuda i l´oli d´oliva per sobre

Han d´estar al forn uns 20 minuts, se’ls hi dona la volta i torneu a cuinar-les 15 minuts o fins que estiguin ben daurades i cruixents, dependrà de la potència del forn.

– Serviu les patates dintre d’ una paperina, si és necessari s´hi pot tirar una mica més de sal.

Oriol Marés

6è Annexa-Joan Puigbert

 

EL PARLAMENT DE CATALUNYA

 

 

El dia 29 de febrer els alumnes de C.S. Vam anar a Barcelona a visitar el Parlament.

Els de 5è vàrem fer una visita on ens van explicar la història,el funcionament i què s’hi feia. També vam aprendre què ren els consellers i els diputats, les seves diferències, la feina que feien,… També vam poder entrar a l’Hemicicle i seure al lloc que ocupa el Govern de la Generalitat.

 

Els alumnes de 6è vàrem aprendre com s’elegia el President de la Generalitat, els portaveus dels diferents grups parlamentaris, la Mesa del Parlament,… a la sala de Comissions fent una simulació de pactes entre partits, elegint els nostres portaveus, fent una votació…

 

Després d’un bon esmorzar com a grans diputats i diputades, vam conèixer a l’Excel·lentíssim Sr. Joan Morell, diputat del Parlament pel grup de CiU. Ens va explicar el seu càrrec i li vam poder fer preguntes sobre la seva feina. Per últim vam poder visitar l’hemicicle.

Va ser una sortida molt interessant perquè vam aprendre moltes coses que estàvem estudiant. Ens va agradar.

 

Mireia Juanmiquel 6è

CEIP Annexa-Joan Puigbert

 

OBJECTIU: LLENTIES

 

-Avui per dinar hi haurà llenties..

-Ecs!!! Quin fàstic!! Jo no en vull!! -es queixen alguns nens.

-No repliqueu, que les llenties són molt bones i porten molt de ferro…- menteixen els monitors.

Cada dia és la mateixa història; però sempre, d’una manera o altra, n’aconseguim escapar.

-Doncs apa, bon profit!!!

Els nens de la taula ens vam mirar donant l’inici del pla. Aquest consistia en deixar les llenties.

Quan vaig tenir la primera cullerada a la boca, se’m va acudir un pla perfecte! Amb peus de plom vaig començar a deixar, per cullerades, les llenties dins del bol d’on venien.

Quan només em faltava una cullerada per tenir el plat buit va venir el més estúpid dels monitors i em va fer empassar les últimes “ditxoses” llenties. Al final, quan em vaig haver empassat l’última llentia em vaig adonar que no eren tant dolentes com em pensava i que tenir un plat a taula és de privilegiats!

( Basada en fets reals )

 

 

Oriol Marès

Arlet Pi

Mireia Juanmiquel

Adrià Gonzàlez

6è Annexa Joan Puigbert

POL NORD

A mi m’agradaria anar al Pol Nord per jugar junt amb els pingüins, jugaria a una guerra de neu, aniria a una molt abrigat i amb els meus amics que són: l’Arnau.P, l’Arnau.G, en Carles, en Marcel.L i també en Lluc.P. Faríem una cursa de trineus però vestit amb botes de neu, jaqueta, ulleres especials i menjaria peixos i els atraparia amb una llança…la faria amb un pal, una pedra i un fil, lligaria el fil i la pedra, i ja estaria feta!!!

Mark Dickins 1rB

CEIP ANNEXA-JOAN PUIGBERTtarla7

 

Acte a favor d’Haití

 

Dimecres 3 de febrer de 2010

 

A les 7 de la tarda, els nens i nenes de l’escola Annexa van anar al teatre del Vicens Vives. Els nens de segon, vam representar els senyors d’Haití que feien la seva vida.

Després vam representar el terratrèmol i els d’Haití ens vam tirar a terra. Al final vam representar l’esperança que venien a ajudar. Això ho vam fer per guanyar diners i donar-los a les persones d’Haití perquè tornin a construir les seves cases i curar els nens i nenes que s’han ferit.

 

Joana Giere Cereià 2n

Escola CEIP Annexa Joan Puigbert tarla4

 

No m’avorriran les patates fregides!

 

-No, no en vull mare! – va dir la Júlia.-t’ho has de menjar, sinó seguiràs molt prima -va respondre desanimada.

La mare feia el possible per fer menjar a la Júlia. Era una nena molt especial, i sobretot molt prima; no li agradava gens menjar, el seu pitjor moment del dia era l’àpat.

Un dia els seus pares desesperats, van decidir portar-la a ca l’àvia, una senyora encantadora, però sobretot molt llesta.

La Júlia es negava a tots els plats, fos quin fos; ja li podia posar pasta, arrós,… no s’ho menjava.

Un dia l’àvia va decidir que la Júlia havia de menjar.

– Com m’ho faré perquè la Júlia s’ho mengi?- es preguntava confosa. Ja ho tinc!- Júlia, vine cap aquí un moment. L’àvia molt llesta, li va preguntar que quin era el seu menjar preferit.

  • A mi m’encanten les patates fregides!-mai les avorriré!

  • N’estàs segura?- va respondre l’àvia.

La Júlia va acceptar la estranya proposta de l’àvia (menjar cada dia i a cada àpat patates fregides).

Per sopar: patates fregides, per esmorzar: patates fregides, per dinar i per berenar: patates fregides. I així cada dia.

Van anar passant els dies i les bosses de patates. I la Júlia anava menjant.

-Prou, ja no puc més- va dir la Júlia un bon dia. No vull menjar ni una sola patata més!

L’àvia va dir que sinó eren patates ja sabia que havia de menjar de tot.

-D’acord àvia, menjaré el que sigui, menys patates fregides, no les suporto!

L’àvia va trucar a la seva filla ( la mare de la Júlia),i la mare orgullosa la va anar a buscar, sense saber què havia fet l’àvia.

-Júlia… toquen patates

– Que no! Mare prou!

I així va ser com la Júlia va entendre que havia de menjar de tot.

 

Laia Fonalleras

Agnès Barbesà

 

5è CEIP Annexa- Joan Puigbert

 

A M A N I D A S W Q E Y P V W

No m’avorriran les patates fregides!

-No, no en vull mare! – va dir la Júlia.-t’ho has de menjar, sinó seguiràs molt prima -va respondre desanimada.

La mare feia el possible per fer menjar a la Júlia. Era una nena molt especial, i sobretot molt prima; no li agradava gens menjar, el seu pitjor moment del dia era l’àpat.

Un dia els seus pares desesperats, van decidir portar-la a ca l’àvia, una senyora encantadora, però sobretot molt llesta.

La Júlia es negava a tots els plats, fos quin fos; ja li podia posar pasta, arrós,… no s’ho menjava.

Un dia l’àvia va decidir que la Júlia havia de menjar.

– Com m’ho faré perquè la Júlia s’ho mengi?- es preguntava confosa. Ja ho tinc!- Júlia, vine cap aquí un moment. L’àvia molt llesta, li va preguntar que quin era el seu menjar preferit.

  • A mi m’encanten les patates fregides!-mai les avorriré!

  • N’estàs segura?- va respondre l’àvia.

La Júlia va acceptar la estranya proposta de l’àvia (menjar cada dia i a cada àpat patates fregides).

Per sopar: patates fregides, per esmorzar: patates fregides, per dinar i per berenar: patates fregides. I així cada dia.

Van anar passant els dies i les bosses de patates. I la Júlia anava menjant.

-Prou, ja no puc més- va dir la Júlia un bon dia. No vull menjar ni una sola patata més!

L’àvia va dir que sinó eren patates ja sabia que havia de menjar de tot.

-D’acord àvia, menjaré el que sigui, menys patates fregides, no les suporto!

L’àvia va trucar a la seva filla ( la mare de la Júlia),i la mare orgullosa la va anar a buscar, sense saber què havia fet l’àvia.

-Júlia… toquen patates

– Que no! Mare prou!

I així va ser com la Júlia va entendre que havia de menjar de tot.

Laia Fonalleras

Agnès Barbesà

5è CEIP Annexa- Joan Puigbert

 

LA VIDA D’UNA CARMANYOLA

 

 

 

Us explicaré la meva vida, la vida de la carmanyola!

Deveu pensar que m’he begut l’enteniment però un cop sapigueu la meva vida, m’entendreu.

Tot va començar un dia de tempesta, quan jo estava a casa meva dins un calaix tota tancada.

Va venir en Miquel, que és el meu “amo”, i mai em feia cas; em va agafar i tot tipus de menjar va anar a parar dintre meu.

No sabia què fer, estava espantada, em preguntava perquè servia tot aquell menjar.

Tot seguit em va posar dins una motxilla, era fosc i tenia una mica de por.

Vaig passar un dia dins la motxilla, i quan es va fer de dia ho vaig entendre tot,

anava d’excursió!! Va ser un llarg viatge amb autocar, calor, suor, però una nova experiència, el millor dia de la meva vida, mai havia experimentat res d’igual.

Ens vam aturar a un lloc, vaig sentir que deien el nom de Girona, i en Miquel em va treure de la motxilla i vaig veure moltes carmanyoles, fins i tot vaig poder reconèixer la meva germana carmanyola!!

En Miquel amb la seva immensa boca em va menjar tot el que portava d’una sola cullerada.

Tot seguit, un cop havíem acabat de dinar, vam anar al museu d’història, vaig aprendre moltes coses, però el que més em va agradar va ser el concurs de carmanyoles, jo hi vaig participar, va ser idea de la guia del museu, deia que de petita no tenia carmanyoles i li feia molta il·lusió fer un concurs, naturalment vaig guanyar jo! Els vaig explicar el secret més gran de la meva vida, que jo no era una carmanyola normal i corrent, jo podia parlar!!

Es van quedar bocabadats i en Miquel em va mirar d’una altra manera, per ell ja no era un objecte, es sentia malament.

La carmanyola es va fer amiga d’en Miquel, i sobretot de les verdures.

Des d’aquell dia en Miquel va comprendre la carmanyola i la va portar sempre més a tots els seus viatges i excursions i així va poder conèixer molts llocs nous.

 

 

 

 

Cèlia Vicens

5è CEIP Annexa-Joan Puigbert

 

Acudits

 

          Què és una llimona amb capa? Una superllimona! I una tomata

       amb capa?

              Una tomata disfressada de superllimona.

          Què li diu una tomata a una altre?

No em miris que em posaré vermella.

 

          Què  li diu un nen a l’altre quan alguna cosa de menjar no li agrada?

No puc, m’ho ha prohibit el metge.

 

          Un indi entra a un bar i demana alguna cosa forta i el cambrer li dóna un vi fluixet, ell se’l beu i vol més fort i li posa un vi fort se’l beu i demana alguna cosa més forta i li posa una barreja de vins forts. L’indi diu: < jo querrer algo más fuerte>. El cambrer li posa detergent, … se’n va del bar. L’endemà torna. El cambrer li diu: ¿que, querrer algo más fuerte? – yo tirar pedo i matar caballo_ va dir l’indi.

 

          Una piruleta li diu a un caramel: que dolç que ets amor meu.

          Una ceba li diu a una altre: – no em miris que et faré plorar.

 

 

 

                       Endevinalles

 

          Què es el que cau quan plou ? (el cacau )

          Una cosa com el puny i que té tot de pèls al cul.(ceba)

          Fill de la palmera menjar dels fins.(coco)

          Enlloc d’anar endavant sempre va endarrere,

No badis ni un sol instant: per pessigar-te te fal·lera.(cranc)

          Rodó com la lluna i blanc com el sol. El fan de llet pura, ho saps o no?(formatge)

          Qui és aquella que mai està fins que la maten ?(gana)

 

         Caixa molt bonica

       i de bon mirar

       que cap bon fuster

        no l’ha pogut fer    (la nou)

 

         És verd i no és julivert,

       és groc i no és safrà

        i tonto, tonto serà

        qui no ho endevinarà.   (l’oli)

 

         Verds varen ser els meus estudis,

       i de dol em vaig vestir,

       més ara que vaig de negre,

       els paladars faig gaudir.   (L’oliva negra)

 

 

C.S. CEIP Annexa-Joan Puigbert