Un dilluns del mes d’octubre van venir dos escolans de Montserrat a l’escola. Un es deia Genís i l’altre Gil. En Gil feia 1r d’ESO i en Genís 5è de primària. Ens van explicar perquè van decidir d’anar a estudiar a Montserrat. Ens van dir que tot i ser escolans no volia dir que més endavant es fessin monjos. Per poder entrar a l’escolania van haver de fer unes proves de veu a part de passar unes entrevistes amb els pares. Allà fan classe des de 4t de primària fins a 2n d’ESO, ja que a partir de 14 o 15 anys és l’edat en què et canvia la veu. El primer curs, és a dir, a 4t només és de prova, per veure si s’acostumen al ritme de vida del monestir. Hem de pensar que molts es queden a dormir ja que viuen molt lluny de Montserrat. Això potser és el que costa més, haver d’estar separats dels pares i amics. Quan acaben 2n d’ESO han de tornar a l’institut del seu poble per continuar amb els estudis. De Montserrat surten molt ben preparats a nivell musical ja que fan moltes hores de música, com si anessin al conservatori. Però la veritat és que allà s’ho passen bé i fan molts bons amics. A l’escolania només hi poden anar nens i nois, perquè tenen un tipus de veu diferent del registre de les noies. Porten com un vestit negre i una túnica blanca a sobre quan han de cantar en els oficis.

Classe de 6è, Eiximenis