A Girona hi ha un teatre municipal que va ser construït l’ any 1860 . Estem dient una cosa que tot i semblar poc important és excepcional. Un teatre tan antic i municipal no és gaire normal, no en trobaríem gaires. A tot això hi ha contribuit de manera fonamental l’Ajuntament. El seu emplaçament, amagat dins la casa de Vila, és el mateix que havia tingut l’antic “Teatro de Comedias ” , popularment conegut com “El Pallol”, centre de la vida teatral gironina des del 1769 fins al 1857, any que, a causa de l’estat ruinós en que es trobava, es decidí construir un nou teatre, l’actual teatre.
L’arquitecte encarregat de l’obra va ser Martí Sureda i Deulovol i va aconseguir amb l’espai limitat i encaixonat entre altres edificis que hi havia, realitzar un edifici molt funcional i singular que ha perdurat fins avui dia. La construcció va durar pocs anys i es va inaugurar la tardor del 1860 amb el nom de Teatro de la Reina, més tard li van canviar el nom pel de Teatre Principal i més tard per l’actual Teatre Municipal.
Un bon teatre ha de respondre a les necessitats de molta gent. Per a tots és important que el teatre sigui un lloc bonic, agradable, un lloc bell. Tothom s’hi ha de trobar a gust: els espectadors, els actors, els treballadors de darrere l’escenari … Per aixó aquest teatre es va fer pensant sobretot en l’escenari i la sala. L’escenari és bastant ample i amb profunditat i la sala és en forma de ferradura de manera que la visió del públic és bona des de totes les localitats. Està fet seguint d’aquell temps i en deien a la manera italiana.
Una altra particularitat important del nostre teatre és que l’acústica és excel·lent. Els actors no han de forçar la veu quan actuen i se senten des de tots ells racons de la sala.
Dues altres coses vull remarcar que són molt vistoses: l’escala imperial de l’entrada , molt elegant i les pintures sobre la sala representant mites antics.
Aquell teatre del 1860 amb molt poques modificacions ha arribat als nostres dies però fa tres anys es va acabar una reforma en profunditat que va durar uns vint anys (1986-2006). Durant alguns d’aquest anys estava tancat i les representacions es feien en altres escenaris provisionals de la ciutat.
Les reformes van consistir en canviar totalment les estructures i el material inicial ja malmès per el que es fa servir ara. També es van restaurar tots els elements deteriorats com les pintures, butaques…i ampliar els espais exteriors. S’ha guanyat seguretat i modernitat per a tothom. Però el més interessant és que l’ìnterior (la sala i l’escenari) mantenen el mateix aspecte que tenien fa anys.
L’aforament és de 778 localitats situades al nivell de platea, dos pisos de llotges i el tercer amb el popular galliner. Aquest teatre sí que és fantàstic !
Soukaïna Mahboub. 6è. Montfalgars