13- Li ha estat en algun moment un problema ser noi i cuiner ?

Joan: No, problema cap. El que passa es que quan jo vaig decidir que volia ser cuiner, i tenia 15 o 16 anys, dir que eres cuiner socialment estava molt menys valorat i això és un dels grans canvis que ha tingut el nostre ofici, per tant no ha representat cap problema.

16- Els agrada el que fan ?

Joan: Si, sinó ens agradés el que fem no ho faríem, és una feina molt dura. Nosaltres aquí passem moltes hores i treballem molt. Treballem molt en comparació a la rendibilitat que després té el negoci. És una manera de vida, és un ofici que t’ha d’agradar molt i sobretot fer-lo de la manera que ho fem nosaltres, perquè hi ha moltes maneres de fer aquest ofici, llavors fer-lo així t’ha d’agradar molt, t’has de sentir còmode amb aquesta manera de viure diferent que té.

És molt cansat ?

Joan: Si que és cansat perquè hi ha una part física d’esforç, que hi és, i que fa que sigui dur mantenir el ritme d’horaris i a més és una feina que, al marge de la quantitat d’hores, hi ha hores puntuals de certa tensió i d’estrès quan comença el servei, quan es posa en marxa tota la mecànica del plats i arribada de clients.

Per què es diu el Celler de Can Roca ?

Joan: Perquè venim de Can Roca. El restaurant dels pares es diu Can Roca i nosaltres havíem de buscar un nom a un restaurant que en principi no tenia grans pretensions, només volíem fer una cosa diferent al que feien els pares (que feien un menú cada dia i que està molt bé) però tampoc volíem canviar radicalment. Havia de ser un restaurant nou però vinculat al dels pares. A en “Pitu” li agrada molt el món del vi i en l’antic local hi havia un petit soterrani que era on es guardava el vi en botes que servíem amb en els menús i se <!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>’ns va acudir posar aquest nom. És un nom que té molt sentit per nosaltres.

Jenifer Morales – CEE Font de l’Abella