He conegut un tal,
un tal de Girona,
que va anar a Barcelona
per anar a veure la Madonna.
He conegut un tal,
un tal de Salt,
que es va fer mal
i va anar a l’hospital.
He conegut un tal,
un tal de Girona,
que tenia una amiga
que es deia Mariona.
He conegut una tal,
una tal de Salt,
que volia fer-se un entrepà
i hi ha posat massa sal.
Tomàs Cuesta, Camila Quintero,
Nicole Díaz i Josep Maradiaga. 3r, Cassià Costal
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
EL PARLAMENT, QUE DIVERTIT!
Al Parlament un dia
vam anar amb l’escola
on havíem d’estar tranquils
i no fer gens de xerinol.la.
Hi ha molts salons:
el gris, el rosa i el dels canelobres.
També el saló de sessions,
més petit que com es veu a les televisions.
Un uixer ens va explicar
que el Parlament el van fer per a uns reis.
Però el van rebutjar,
i per això ara s’hi aproven les lleis.
En acabat, vam anar per alguns carrers de Barcelona,
petits i estrets però molt bonics.
També pel Parc de la Ciutadella vam fer un volt,
i vam poder veure un mamut i l’estàtua “Desconsol”.
Quan els meus pares a casa
em van preguntar: què tal l’excursió?
Els vaig dir, després de beure un suc de taronja:
– Val la pena de debò!
Paula Pazos – 5è Migdia
La pobresa
La pobresa ha d’acabar
i nosaltres hi hem d’ajudar.
La pobresa ha de disminuir
i nosaltres hi hem de contribuir.
Hi ha nens que no poden anar a escola
perquè els ensenyin a sumar i restar,
i es barallen per un tros de pa
que serà el seu dinar.
Molta gent amb la pobresa
voldria acabar,
p’ro necessiten un cop de mà
i nosaltres els el podem donar.
El que tenim ho hem d’aprofitar,
i mai ho hem de malgastar.
Hi ha gent que ho té tot,
i d’altres tenen molt poc.
Paula Barrau – 5è Migdia
Hem preguntat a alguns avis i àvies què berenaven quan eren petits i ens ha sortit una llista de coses que potser alguns de nosaltres no hem menjat mai. Us n’apuntem unes quantes.
Sopes de pa amb llet
Pa amb vi i sucre
Pa amb llet condensada
Pa amb oli i sucre o sal
Pa amb plàtan
Pa i raïm
Pa amb xocolata
Pa amb mantega i xocolata
Pa amb tomata i xocolata
Torrades amb all
Pa amb codonyat (“membrillo”)
Martí Blesa – 5è Migdia
Aquest és el títol d’un espectacle que vam anar a veure els nens i les nenes de la nostra escola. Era un grup de músics que feia música tradicional del Marroc. Primer de tot ens van dir el nom dels instruments que tocaven i mentrestant van aparèixer uns turistes catalans que també eren músics i els van convidar a tocar amb ells. Quan van començar a tocar, la majoria de les cançons ja les conexíem i ens van portar records del nostre país, dels amics i de la família que tenim al Marroc. Ens van fer cantar a tots els que estàvem allà i va ser molt divertit. Al cap d’una estona va entrar a l’escenari un dels músics que es deia Ayoub, com un de nosaltres, que portava un te i ens va explicar que s’oferia com a senyal de benvinguda. Aquest espectacle ens va arribar al cor.
Raouf Badi, Ilias Nemnasi, Ayoub Saou 5è Migdia
– Per dinar i sopar cada dia, vosaltres mengeu el que cuineu al restaurant?
– Quin és el plat que us demanen més sovint?
– Si haguéssiu de definir Girona amb el llenguatge culinari, amb quin plat, ingredient, tipus de cuina…. la descriuríeu?
– Hi ha alguna llaminadura que sigui saludable i nutritiva?
– La meva germana vol ser cuinera perquè diu que no cal estudiar gaire per ser-ne, és veritat?
(alumnes escola eiximenis)
Sóc blanc com la nata
i em fan amb tomata.
Ah, i a l’escola,
em fan a la cassola!
Joan Gasull. 6è, Eiximenis
Sóc un nas que es menja,
els conills m’estimen,
sóc de color taronja,
a veure si ho endevines?
Júlia Serrano. 6è, Eiximenis
He estat criada al camp,
coberta de vels verdosos.
Aquell que plora per mi,
és que m’ha fet a trossos.
Laia Martín. 6è, Eiximenis
Solucions: arròs, pastanaga i ceba.
El més dolç dels aliments…
ben embolicat estic.
Als nens i als pares,
a tots els hi agrada!
A Mèxic la feien servir de moneda.
A Europa li van posar sucre.
A tothom li agrada per berenar,
però has de vigilar!
N’hi ha de molta varietat
i de les llaminadures n’és aliat.
O amb galeta, o amb terrina.
A veure qui ho endevina!
Gimena Acosta, Óscar Parella i Nora Lorenzo. 6è, Eiximenis