A la paella, a la cassola, quina passada!
O bullit quan tinc la panxa espatllada.
Què sóc?
Anna Marés – 3r Migdia
Endevinalla
Leave a reply
Monthly Archives: març 2010
Il·lustració ” Que divertit anar al zoològic”! Judit Freixas – 3r Migdia
Il·lustració “que divertit anar al zoològic”
Il·lustració del text “La meva primera truita”
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Wingdings; panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:2; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 268435456 0 0 -2147483648 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:1339699733; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:395342040 -1763570886 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957;} @list l0:level1 {mso-level-start-at:0; mso-level-number-format:bullet; mso-level-text:-; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
LA FOMATA, LA BATATA I LA RASTANAGA
Hi havia una vegada una patata anomenada Batata, una tomata anomenada Fomata i una pastanaga anomenada Rastanaga. Les tres eren molt enjogassades i es passaven tot el dia al jardí. Però tenien un problema, en aquell jardí hi vivia un gos molt gros i la mala sort era que el gos era vegetarià.
La tomata Fomata va dir:
– Batata, Rastanaga, veniu aquí!
La patata i la pastanaga van dir:
-Què passa?
La Fomata va dir:
– Passa que tenim problemes!!!
La Batata i la Rastanaga van dir:
– Quins problemes?
La Fomata va dir:
-El gos és el problema! Perquè és vegetarià.
La Batata li va contestar:
– Doncs si aquest gos és un problema ens hi enfrontarem.
Les tres es van posar d’acord i van decidir anar a parlar amb el gos i li van dir:
– Per què només menges vegetals? També és bo menjar carn i altres aliments.
I el gos va dir:
– Es que no he provat la carn i….. bé us prometo que provaré la carn.
I el gos va provar la carn i li va agradar i a partir d’aquell dia les tres verdures van continuar jugant pel jardí contentes i felices.
Judit Freixas
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Wingdings; panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:2; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 268435456 0 0 -2147483648 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:433943401; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:2054965534 60165312 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957;} @list l0:level1 {mso-level-start-at:0; mso-level-number-format:bullet; mso-level-text:-; mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt; font-family:Arial; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
LA COL·LIFLOR I L’ÀVIA
Hi havia una vegada una col·liflor que estava en un mercat i no la compraven mai i va decidir marxar i buscar una persona que se la volgués menjar. Quan el botiguer va tancar, la col.liflor va marxar i va fer un gran viatge.
Primer va anar a casa d’un noi que no la volia perquè no menjava verdures i li va tancar la porta davant les fulles. La col·liflor va dir:
– Jo no em rendiré i seguiré fins que algú em vulgui.
Després va anar a casa d’una àvia i va trucar la porta:
– Toc, toc, toc
L’àvia va respondre:
– Qui hi ha ?
I la col·liflor va respondre:
– Sóc una col·liflor que vull que algú em mengi.
I l’àvia li va contestar:
-Jo et menjaré perquè el metge m’ha dit que mengi moltes verdures.
I l’àvia va parar la taula i va preparar la col·liflor bullida i aquesta va dir :
– S’ha complert el meu somni i ha valgut la pena escapar-se del mercat.
Marta Gàmez
3r Migdia
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
QUE DIVERTIT ANAR AL ZOO DE BARCELONA!
El dimarts 23 de febrer els nens i nenes de 3r del Ceip Migdia vam fer una sortida al zoo de Barcelona. Quan vam arribar vam veure les aus tropicals i després vam esmorzar. Mentre esmorzàvem teníem tres cangurs a la vora. Després vam anar a fer un taller sobre els mamífers on primer ens van ensenyar unes fotos d’animals. Ens van explicar que els mamífers tenen diferents dents segons el tipus de menjar que fan. A continuació ens van deixar tocar diferents tipus de pells: d’ós, d’eriçó, de guepard. ..També hi havia banyes de nyu, de cérvol i alguns cranis.
Tot seguit vam anar a veure animals amb la monitora del zoo. Vam veure primer um grup on hi havia: llames, zebres, estruços i nyus que vivien tots junts perquè tots són herbívors i no els agrada la carn. També vam veure monos, rinoceronts, elefants i girafes, hipopòtams.. i molts més. Després de veure tots els animals vam anar a dinar a unes taules de fusta. Mentre dinàvem estava ple de galls d’indi passejant.
Quan vam acabar de dinar vam anar a veure l’espectacle de dofins. Hi havia un noi, em Rafa, que tenia um xiulet allargat que quan el feia sonar els dofins feien coses i quan acabàven els donava peixos. Un dels dofins es deia Blau. Els dofins saltàven uma corda molt alta i toaven uma bola vermella. Ens van explicar com es distingeix um mascle d’una femella: els mascles tenen dues ratlles a la panxa i les femelles tres. Finalment ens van fer posar les mans enlaire i jugàvem a tirar la pilota als dofins i em Rafa es va tirar a l’aigua i va nedar amb els dofins. Vam dir adéu perquè ja s’havia acabat!
Biel Omedes
3r Migdia
Restaurants al barri de Palau
Vam anar al restaurant que hi ha al Parc del Migdia i els vam fer unes guantes preguntes per saber una mica més sobre el que fan. Ens van informar que el restaurant estava obert des de les 9:30 fins a les 21:30 i que fan un tipus de cuina vegetariana i la seva especialitat són els entrepans. No permeten animals dins de la instal·lació, però sí a la terrassa, tampoc es permet fumar a l’interior.
El preu del menú és de 8’70€ amb beguda i els menú infantil val 4,60€. Cada dia fan una mitjana de 90 menús.
El restaurant fa 7 anys que funciona i pensen continuar molts més.
Pol Mewmann i Abert Muñoz – 6è Migdia
Vam visitar un restaurant de cuina japonesa on fan menús per adults a 8,25€ i per infants a 5,25€. El preu és diferent els caps de setmana. L’horari és de 12,30 a 16h i de 20,30 a 24h. La seva especialitat és el sushi . No hi permeten animals i no hi ha espai per a fumadors.
Serveixen aproximadament uns 130 menús diaris.
Marina Plana – 6è Migdia
POEMES SOBRE ELS ALIMENTS
ALIMENTS PER A TOTS
Taronges per les monges,
pomes per les noies mones,
magdalenes per les nenes,
raïms pels padrins,
maduixots pels abellots,
pinyons pels rinoceronts,
gambes per les mares,
sugus pels estruços,
pans pels petits i els grans,
síndria per la Lídia,
confits pels més petits,
maduixes per les bruixes,
ous pels més bons,
peix per l’ Aleix,
arròs pel nen ros,
menjar per tothom n’hi ha.
Joan Pinto. 4t, cassià Costal.
L’OU
L’ou ovalat com el món.
D’un ou, dos gustos són.
La clara i el rovell
no es separarien per res del món
perquè de l’ou, dos gustos són.
Per esmorzar me’l menjaré
I així enèrgica em sentiré.
De moltes maneres me’l puc menjar:
Truita, ou ferrat on sucar-hi un tall de pa.
De tan bo que està
algú se n’ enamorarà.
L’ou ovalat com el món.
D’un ou, dos gustos són.
Júlia Bagué. 4t, Cassià Costal.
LA SÍNDRIA
La síndria. Ai, la síndria!
És la meva delícia.
No la despreciaria
mai a la meva vida.
La síndria és sana
com la magrana
i també com la banana.
Ens dóna vitamines
igual que les mandarines.
La síndria és vermella
com el vestit d’una donzella,
plena de botons petits
com el color de les nits,
rodona com una pilota,
sucosa però… no bota!
Alberto Castellari. 4t, Cassià Costal.
LES LLAMINADURES
Bones i boniques,
àcides i dolces,
amb forma d’espiral,
petites o no tant,
roses i blaves,
delicioses estan
però mal de queixal fan.
Laura Bernardino. 4t, Cassià Costal.
ELS XURROS
Tendrets i cruixents
els xurros són bons,
els xurros amb sucre,
molt millor calents.
Quan obro la boca
ja sento el crec-crec.
Amb xocolata desfeta
quin deliciós gustet!
Gemma Quilez. 4t, Cassià Costal.
PER CARANAVAL TOT S’HI VAL!
Voleu saber què li va passar a la Irene quan es disposava a anar, ben enfarbalanada, al ball de Carnaval?
Voleu descobrir què pot fer un enfarbalanador quan s’ enfaristola?
Voleu divertir-vos amb un poema de Carnalval, ple d’embarbussaments?
Si és així, us recomanem que llegiu “Un vestit amb farbalans”, el poema d’en Miquel Desclot que vam recitar per aquelles dates carnavalenques i del qual vam escriure’n possibles continuacions que aquí us mostrem.
UN VESTIT AMB FARBALANS (continuació)
Finalment
l’enfaristolat enfarbalanador,
un cop ben desenfaristolat,
ha fet les paus amb la Irene
i li arregla el vestit amb farbalans.
Per celebra-ho,
decideixen anar junts a carnavalejar
ben enfarbalanats
al ball de Carnaval.
I és que per Carnaval tot s’hi val!
Carla Brugués I Joana Hortoneda. 4t, Cassià Costal.
Mentre la Irene estava carnavalejant,
ben enfarbalanada al ball de Carnaval,
els farbalans se li anaven desenfarbalanant,
però ella va seguir carnavalejant.
Davant de tothom va ballar
i el primer premi li van donar.
La moda dels farbalans es va imposar
i tothom, a la seva disfressa, farbalants va posar.
Miquel Gil i Xavier Martí. 4t, Cassià Costal.
L’enfarbalanador s’ha enfaristolat
perquè la Irene s’ha posat
el vestit de Carnaval
amb els farbalans desenfarbalanats.
Ara, el vestit està descosit,
ben estripat i embrutit.
Ai, el bonic vestit amb farbalans descosits!
Alberto Castellar. 4t, Cassià Costal.
LA GRAN NEVADA.
El dilluns vuit de març va nevar intensament a tot Catalunya.
No ens haguéssim imaginat mai que podia caure una nevada tant impressionant a Girona. Semblava que la ciutat sencera estés dins una enorme bola de neu.
Quan nevava era com si dels núvols caigués farina. El paisatge, tant blanc com la lluna plena, ens va transportar a una època nadalenca. La neu és el més maco que hem vist mai, tan blanca i freda a la vegada, i ens sentíem emocionats i contents ja que ens agradava molt tot el que veiem.
Estavem impacients per sortir immediatament al carrer a jugar amb la neu. Quan els pares ens van venir a buscar a l’escola, el primer que vam fer va ser això: jugar.
Alguns vam construir ninots de neu guarnits amb nassos de pastanaga, fulles, branquetes… però tots vam fer guerres de boles de neu amb les nostres famílies. En general, vam quedar xops, amb restes de neu dins les caputxes i amb els pantalons ben molls.
A casa, miravem de tant en tant per les finestres per veure si continuava nevant, si encara hi havia força neu a les voreres.
També es van produir alguns incidents: algunes branques d’arbres i pals de l’electricitat van caure, alguns cotxes patinaven perquè no podien frenar bé, algunes persones relliscaven…
Va haver-hi companys que es van quedar sense electricitat a casa seva i utilitzaven espelmes o llanternes per il·luminar-se, mantes per escalfar-se i, per entretenir-se, llegien, jugaven a jocs de taula… i tornaven a sortir al carrer per seguir jugant amb la neu. Van passar fred, això sí.
Alguns de nosaltres vam fer fotos del paisatge de la ciutat nevada.
I per a tots, aquests dies de neu han estat, de moment, dels més emocionants i divertits de la nostra vida.
Nens i nenes de 4t, Cassià Costal.
LES NOSTRES PRIMERES EXPERIÈNCIES A LA CUINA
Us agrada remenar per la cuina tot ajudant la mare o el pare a preparar algun dels vostres menús preferits?
Si voleu arribar a ser uns grans xefs, com els germans Roca o en Ferran Adrià, no dubteu a començar aviat a fer provatures entre olors i sabors deliciosos.
I animeu-vos a escriure les vostres experiències com nosaltres fem aquí.
“La primera vegada que vaig tocar els fogons em vaig sentir diferent, com més gran. Mai m’havien deixat remenar gaire a la cuina. Em sentia diferent perquè ja podia ajudar la mare i el pare a preparar menjars. També vaig aprendre a fer servir el microones i a rentar bé els plats”.
Laura García. 4t, Cassià Costal.
“La meva mare em deixa ajudar-la a fer el sopar. Abans m’haig de rentar molt bé les mans amb sabó. A vegades preparo una amanida amb molts ingredients barrejats. Voleu saber què faig?
Primer preparo els materials necessaris. Començo per agafar un bol gros on ficar-hi l’enciam, ja net. Després tallo unes quantes maduixes d’aquelles tan bones i dolces, tallo trossets de taronja petits, trossets de pera, pastanagues d’aquelles que agraden als conills, tomàquets dels més vermells, blat de moro i algunes olives; ho afegeixo tot al bol on hi ha l’enciam; ho amaneixo amb oli i vinagre i… ja està a punt per menjar!
Oi, quina gana que tinc, que això fa molt bona pinta! Paro la taula i… BON PROFIT!”
Zewde Font. 4t, Cassià Costal.
“La meva primera experiència a la cuina ha estat inoblidable. Quan la mare em va dir que m’ensenyaria a cuinar em vaig posar molt contenta perquè sempre m’havia imaginat que seria molt divertit que la gent tastés algun plat preparat per mi.
Per començar, la mare em va explicar com es fa l’arròs blanc. Em va dir que havia de posar aigua a bullir (2 gots d’aigua per persona); quan bullís l’aigua havia d’afegir-hi l’arròs (1 gotet per persona) i una culleradeta petita de sal; en una paella, posar-hi oli i all; quan l’all ja fes olor, afegir-lo a l’arròs. Ha de bullir uns 20 minuts l’arròs fins que estigui a punt i. l llavors… BON PROFIT!”
Estefania Toloza. 4t, Cassià Costal.