LA VIDA D’UNA CARMANYOLA
Us explicaré la meva vida, la vida de la carmanyola!
Deveu pensar que m’he begut l’enteniment però un cop sapigueu la meva vida, m’entendreu.
Tot va començar un dia de tempesta, quan jo estava a casa meva dins un calaix tota tancada.
Va venir en Miquel, que és el meu “amo”, i mai em feia cas; em va agafar i tot tipus de menjar va anar a parar dintre meu.
No sabia què fer, estava espantada, em preguntava perquè servia tot aquell menjar.
Tot seguit em va posar dins una motxilla, era fosc i tenia una mica de por.
Vaig passar un dia dins la motxilla, i quan es va fer de dia ho vaig entendre tot,
anava d’excursió!! Va ser un llarg viatge amb autocar, calor, suor, però una nova experiència, el millor dia de la meva vida, mai havia experimentat res d’igual.
Ens vam aturar a un lloc, vaig sentir que deien el nom de Girona, i en Miquel em va treure de la motxilla i vaig veure moltes carmanyoles, fins i tot vaig poder reconèixer la meva germana carmanyola!!
En Miquel amb la seva immensa boca em va menjar tot el que portava d’una sola cullerada.
Tot seguit, un cop havíem acabat de dinar, vam anar al museu d’història, vaig aprendre moltes coses, però el que més em va agradar va ser el concurs de carmanyoles, jo hi vaig participar, va ser idea de la guia del museu, deia que de petita no tenia carmanyoles i li feia molta il·lusió fer un concurs, naturalment vaig guanyar jo! Els vaig explicar el secret més gran de la meva vida, que jo no era una carmanyola normal i corrent, jo podia parlar!!
Es van quedar bocabadats i en Miquel em va mirar d’una altra manera, per ell ja no era un objecte, es sentia malament.
La carmanyola es va fer amiga d’en Miquel, i sobretot de les verdures.
Des d’aquell dia en Miquel va comprendre la carmanyola i la va portar sempre més a tots els seus viatges i excursions i així va poder conèixer molts llocs nous.
Cèlia Vicens
5è CEIP Annexa-Joan Puigbert
