OBJECTIU: LLENTIES

-Avui per dinar hi haurà llenties..

-Ecs!!! Quin fàstic!! Jo no en vull!! -es queixen alguns nens.

-No repliqueu, que les llenties són molt bones i porten molt de ferro…- menteixen els monitors.

Cada dia és la mateixa història; però sempre, d’una manera o altra, n’aconseguim escapar.

-Doncs apa, bon profit!!!

Els nens de la taula ens vam mirar donant l’inici del pla. Aquest consistia en deixar les llenties.

Quan vaig tenir la primera cullerada a la boca, se’m va acudir un pla perfecte! Amb peus de plom vaig començar a deixar, per cullerades, les llenties dins del bol d’on venien.

Quan només em faltava una cullerada per tenir el plat buit va venir el més estúpid dels monitors i em va fer empassar les últimes “ditxoses” llenties. Al final, quan em vaig haver empassat l’última llentia em vaig adonar que no eren tant dolentes com em pensava i que tenir un plat a taula és de privilegiats!

( Basada en fets reals )

Oriol Marès

Arlet Pi

Mireia Juanmiquel

Adrià Gonzàlez

6è Annexa Joan Puigbert