El dia 12 de Novembre els alumnes de Cicle Superior van anar a veure un espectacle a la Universitat de Girona.

Els protagonistes de l’obra eren una tortuga que es deia Clementina i que venia de Colòmbia i l’Arturo, un “tortugo” que era de Girona. Ella arriba a la nostra ciutat i es troba la policia que la persegueix perquè no té papers. Mentre va corrents coincideix amb l’Arturo. Tots dos s’agraden mútuament i decideixen viure junts. Ell treballa en un gran complexe hoteler i té una feina molt importat, és “gairebé” l’amo. L’Arturo no deixa sortir de casa a la Clementina, que destorbi als treballadors, fer totes les coses que a ella li agraden i a canvi només li regala coses que valen molts diners (una televisió, un MP3, un telèfon mòbil, un quadre…).

Finalment ella se’n cansa, perquè no li agraden les coses amb un elevat preu sinó les coses fetes amb el cor i decideix marxar del seu costat. Quan l’Arturo arriba de la feina i s’adona que ella l’ha deixat es posa a plorar pensant que no entenia els motius, ja que li havia regalat moltes coses. I així acaba la història amb el tortugo i la tortuga separats.

L’obra ens vol ensenyar que no tot el que ens agrada ha de valer molts diners sinó l’esforç de la gent.

Núria Alonso, Mireia Juanmiquel i Paula Batllori 6è

Annexa-Joan Puigbert

Aquest curs, el cicle superior de la nostra escola, estem estudiant com a projecte de cicle “l’edat medieval a Girona”. És per això que el dia 23 d’octubre vam anar al Museu d’Història de la ciutat per tal de conèixer una mica la història de Girona. Abans de tot  vam esmorzar i després van vindre dos monitores, una se´n va anar amb 6èA i l´altra se´n va anar amb 6èB, nosaltres.
En primer lloc, van entrar  a un lloc on vestien i dissecaven el monjos morts del monestir, semblaven tombes. Després vam pujar i ens va tornar a explicar la prehistòria i vam veure on estava Girona que s´encenia amb llums. Més tard, vam veure una casa on vivien els romans, em va cridar l´atenció que tenien un forat que quan plovia se´ls hi  emplenava una bassa d’aigua. També tenien un hort, vam veure els utensilis amb que menjaven, plats, culleres i més coses.
Després vam anar a l´altre costat, que es veien cases com si estiguéssim en un avió. També vam  veure una maqueta de la guerra de la Independència, hi havia molts de morts. Per un altre passadís, quan pujàvem, vam veure al Tarlà que estava penjat, també vam veure el Neolític i el Paleolític, l’edat Antiga…
Vam veure els diaris de Girona de fa molt de temps i cartes que escrivien personatges famosos. Em va agradar trobar un cotxe i una moto dins del museu, eren molt vells i quan passàvem all sostre es veien dos coloms, al final, vam tornar a baixar i vam poder agafar butlletins informatius com un mapa d´on era el museu de Girona.
Ens va agradar molt!

Ossiris Carias. 6è, Cassià Costal.

El dimecres 18 de novembre vam fer una visita al planetari de la UdG. Tenia forma de casa. Quan vam arribar ens van donar un passaport. A dins hi havia diferents racons. Primer vam anar a un racó que ens van parlar de dos personatges: en Nicolau Copèrnic i en Galileu Galilei. Van existir fa molts anys.
Després vam anar a un racó que havíem de fer una petjada amb unes botes d’astronauta a un sorral amb sorra de lluna! Però ho havíem de fer a poc a poc perquè si no s’aixecava molta pols i no podríem respirar.
Al tercer racó que vam anar ens van ensenyar el moviment de rotació i de translació de la Terra i vam veure el fenomen del dia i de la nit.
Al quart racó que vam anar hi havia un senyor gran que ens va llegir dos contes. Tenia la veu molt fluixa i, a sobre, al costat hi havia uns nens que cridaven molt i no sentíem res.
Al cinquè racó ens van ensenyar un telescopi. Com que no podíem veure les estrelles, vam veure els cables de la Renfe i les fulles dels arbres de la Devesa.
A l’últim racó estava la tele engegada sense el so. Aquí ens van ensenyar els planetes i el sistema solar.
El racó que em va agradar més va ser el de la petjada al sorral amb sorra de lluna.

Laura Sala.3r, Cassià Costal.

Un dilluns del mes d’octubre van venir dos escolans de Montserrat a l’escola. Un es deia Genís i l’altre Gil. En Gil feia 1r d’ESO i en Genís 5è de primària. Ens van explicar perquè van decidir d’anar a estudiar a Montserrat. Ens van dir que tot i ser escolans no volia dir que més endavant es fessin monjos. Per poder entrar a l’escolania van haver de fer unes proves de veu a part de passar unes entrevistes amb els pares. Allà fan classe des de 4t de primària fins a 2n d’ESO, ja que a partir de 14 o 15 anys és l’edat en què et canvia la veu. El primer curs, és a dir, a 4t només és de prova, per veure si s’acostumen al ritme de vida del monestir. Hem de pensar que molts es queden a dormir ja que viuen molt lluny de Montserrat. Això potser és el que costa més, haver d’estar separats dels pares i amics. Quan acaben 2n d’ESO han de tornar a l’institut del seu poble per continuar amb els estudis. De Montserrat surten molt ben preparats a nivell musical ja que fan moltes hores de música, com si anessin al conservatori. Però la veritat és que allà s’ho passen bé i fan molts bons amics. A l’escolania només hi poden anar nens i nois, perquè tenen un tipus de veu diferent del registre de les noies. Porten com un vestit negre i una túnica blanca a sobre quan han de cantar en els oficis.

Classe de 6è, Eiximenis