16- Li agradava el teatre quan era petit? N’ha fet alguna vegada?

-He de reconèixer que el teatre no és el que m’agrada més a la vida. El que m’agrada més és llegir , el segon el teatre i el tercer la cuina i el menjar.Les coses com siguin, però sí, ja de petit m’agradava molt. No he fet teatre mai, no és la meva especialitat. Cadascú serveix pel que serveix. A la llarga totes les feines són importants des de l’escombriaire fins el que fa teatre,el que fa classes com el que fa dibuix lineal. El que costa a la vida és trobar el teu forat i això ja ho veureu vosaltres amb el temps…Un cop l’has trobat és quan realment t’ho passes bé treballant  i et sents útil en aquest mòn que vivim. I jo ja l’he trobat, de moment.

– 17  Quina formació artística té vostè,és a dir,ve del món de la música, de la dansa, el teatre etc?

-No vinc ni del mòn de la música ni de la dansa. Vinc del mòn de la llengua catalana i la formació que tinc del mòn teatral és una mica autodidacte. Veient molt de teatre n’he après. El que s’ha de tenir ès molta passió per tot el que fas. A classe,per exemple, quan hi poseu  ganes doncs, aquella classe primer us ho passeu bé i després hi apreneu més. Si no hi poseu ganes, us ho paseu fatal i a més no apreneu res. Amb el treball  passa igual.

-18 Què és el teatre per a vostè?

-Senyoreta, aquesta pregunta segurament  requeriria dotze hores de resposta, a veure; el teatre és aconseguir posar  davant del públic, que sou vosaltres, una cosa que no és veritat però que es converteix en una cosa més real que la vida mateixa i que si es fa bé, us tocarà fibres interiors, que tenim dins, que no toca  la vida real.

19  Es fa bon teatre a Catalunya? I a Girona?

– Sí, a Catalunya es fa molt bon teatre  i també es fa molt mal teatre. És a dir, que el 90% és molt dolent però, no ens equivoquem, el 90% dels llibres són dolents, el 90% dels quadres són dolentes. Vosaltres que sou a classe el 90% de l’estona no us porteu bé i els mestres, ara que no ens senten, també el 90% dels dies hi ha moments que no ho fan prou bé. Trobar una gran obra de teatre costa moltíssim, com també costa trobar un gran mestre, un gran alumne, un gran moment. A la vida costa molt de trobar aquests moments tan grans. Llavors hem de mirar de trobar els moments mitjans, les coses quotidianes i el teatre mitjà que es fa a Catalunya és molt bo. Comparat amb la resta d’Espanya és molt bo, estem al nivell dels millors d’Europa i aquí a casa nostra és molt bo, jo crec.

I a Girona que és una part de Catalunya com vostè sap, és una ciutat de 100.000 habitants afegint-hi Salt. Les obres i els actors que surten d’aquí són molt bons per una ciutat de 100.000 habitants. Ningú  d’aquí no sap que es fa a Tarragona ni a Lleida ni a moltes ciutats d’Espanya que són teatralment inexistents. En canvi sí que sabem el que es fa a Girona i  que sovint es traspassa cap a Barcelona i més enllà. No hem de pensar pas que el teatre d’aquí és qui-sap-què, no, som discrets i el que fem a Girona està cada vegada millor, potser estem a la meitat del que ha de ser.