Daily Archives: 26 novembre 2009

LA LLEGENDA DE L’AVET I EL FAIG

En la sortida que vam fer al Montseny el 27 d’octubre ens van explicar aquesta bonica llegenda:

Fa molt i molt temps hi havia un noi i una noia que no es coneixien de res. Un dia els joves anaven passejant pel bosc i es van trobar. Ell va pensar que ella era molt maca i es van enamorar. Ella era filla del castell de Montsoriu i ell fill del castell de Montclús i les dues famílies estaven enfrontades. Durant un temps els dos enamorats es veien d’amagat al bosc però arribà el moment en què les seves famílies ho van descobrir i els van prohibir veure’s mai més.

A la noia la van tancar a la torre més alta del castell de Montsoriu i al noi el van enviar a la guerra, amb la mala fortuna que el van ferir de mort i ella en saber-ho, tenia tanta pena que no volia ni menjar. Ella també va morir.

La història va acabar molt tràgicament i les famílies es van adonar del que havien fet i que no havien volgut parlar amb els seus fills, però van decidir com a penitència portar els cossos dels seus fills al bosc del Montseny on s’havien conegut i enterrar-los en aquell indret. I com a símbol del seu amor etern van néixer dos arbres: el faig que simbolitza la noia i l’avet que simbolitza el noi i van créixer abraçats.

El que podem aplicar d’exemple a la nostra vida és el respecte i la tolerància i en aquest cas la natura de com dues espècies d’arbres tant diferents poden créixer junts.

Berta Muñoz 6è

Annexa-Joan Puigbert

Respostes entrevista 1-4

 

1-D’on ve el nom del Festival de Temporada Alta?

 

Quan vam començar fa 18 anys tothom deia que a Girona a la tardor no hi havia res. Era temporada baixa de turistes i decidirem fer la Temporada Alta de teatre, així sorgí el nom.

Com se li va acudir fer un festival d’aquestes característiques?

Quan vam començar era una cosa molt petita, només hi havia 4 espectacles en un lloc molt petit i durant el mes d’octubre perquè hi hagués una mica de teatre.

 

2- Qui va participar en el projecte inicial?

Vam començar 3: en Josep Domènech, en Quim Masó i jo.

Vam parlar amb l’Ajuntament de Girona, va anar creixent i després amb el de Salt,etc…

 

3- Com era en un principi el Festival Temporada Alta en comparació a ara?

 

La relació és la mateixa que quan comences P3 i ara. Ha anat creixent i ara és una cosa grossa. És el festival més gros d’Espanya, no en pressupost però si en importància i el 4t o 5è d’Europa.

 

4- Quin tipus d’espectacles ofereix?

 

De tots tipus. Com si fos la carta d’un restaurant, perquè tothom pugui triar 3 o 4 espectacles que li agradin.

Poemes sobre els pallassos d’hospital.

D’HABITACIÓ EN HABITACIÓ

Els pallassos d’hospital,
d’habitació en habitació,
van actuant com cal.

Fent riure a la gent,
d’habitació en habitació,
regalant sorpreses com els reis d’Orient.

Cançons i més cançons,
d’habitació en habitació,
somriures pera a tots els nens malaltons.

Els familiars hem de visitar,
d’habitació en habitació,
per fer-los el temps més ràpid passar.

Júlia Bagué i Tamara Álvarez. 4t, Cassià Costal.

ELS PALLASSOS D’HOSPITAL

Els pallassos d’hospital
ens ensenyen a visitar
a l’amic que està malalt
o a un familiar.

Al Trueta ens faran riure
si estem allà ingressats,
dibuixarem un gran somriure
quan apareguin disfressats.

Els temps passarà més de pressa
mentre ells van fent els gags
i així podrem guarir-nos
per tornar a casa més aviat.

Joana Hortoneda i Maria Martínez. 4t, Cassià Costal.

Autora del dibuix: Joana Hortoneda. 4t, Cassià Costal.

pallassos-dhospital

Jugar amb paraules.

Aquest curs els nens i nenes de 4t hem començat el taller d’escriptura treballant la poesia. Una de les moltes coses que hem descobert és que escriure poemes és com un joc, un joc on les peces són les paraules. Si les combines amb imaginació pots fer poemes ben originals i divertits.
Us oferim el text que vam elaborar a partir d’un poema d’en Miquel Desclot. De fet, vam continuar el seu poema tot i escrivint “a la manera” d’ell. Esperem que a l’autor li agradi i que vosaltres el trobeu divertit i us animeu a provar de fer el mateix amb altres textos poètics.

JO TINC UN NYU

Jo tinc un nyu
que menja pa.
Sama landú,
sama nibà!

Un dia algú
me’l vol comprar.
Sama landú,
sama nibà!

Serà tan dur
de soportar.
Sama landú,
sama nibà!
Miquel Desclot

CONTINUACIÓ DEL POEMA

Ai! El meu nyu
com deu estar?
Sama landú,
sama nibà!

Poser ningú
l’estimarà.
Sama landú,
sama nibà!

I si l’amo nou
el maltractà?
Sam landú,
sama nibà!

Potser, o segur,
Diu que un tutú
li vol posar.
Sama landú,
sama nibà!

El pobre nyu
no aguantarà.
Sama landú,
sama nibà!

Segur que el nyu
em troba a faltar.
Sama landú,
sama nibà!

Jo, ben segur,
el vaig a buscar.
Sama landú,
sama nibà!

Ara el meu nyu
a casa està.
Sama landú,
sama nibà!

Feliç com tu,
menjant el pa,
Sama landú,
sama nibà!el picarà.
Sama landú,
sama nibà!

Judit Riesco, Alberto Castellan, Miquel Gil, Gemma Quiles, Joan Pinto. 4t, Cassià Costal.

Acròstic

Hola amics!
Us volem oferir un acròstic sobre la festa de la Castanyada que vam celebrar tots plegats el dimecres 28 d’octubre, amb les Fires de la nostra ciutat esperant-nos, recordeu?
Ens van agradar molt les cançons de tardor que vam cantar en el pati, les castanyes ben torradetes que ens vam cruspir tot  xerrant amb els companys…
Esperem que el poema us agradi tant com la festa que vam compartir.

Les castanyes arriben
A la tardor

Cauen del castanyer
A terra les trobaré
Sense el seu eriçó protector
Tinc castanyes ben torrades
A la meva paperina
NYam! Gust i olor de tardor
A la tarda, impacients,
Des dels grans als més petits
A gaudir i… BON PROFIT!

Marc Muñoz, Joan Pinto, Maria Martínez i Marta Avellí. 4t, Cassià Costal.

Teatre sobre en Charles Darwin.

El divendres 6 de novembre 5è A i 5è B del col·legi Cassià Costal vam anar a veure una obra de teatre sobre en Charles Darwin: “És el mateix però no és igual”. Anava de com ell va descobrir la teoria de l’evolució.

En l’obra de teatre hi havia tres personatges: en Charles, la Susanna, que era una biòloga i en Pele, un pagès. La Susanna volia saber com en Darwin havia descobert la seva teoria i aquest li deia que ho havia de descobrir ella mateixa perquè és molt millor “menjar-se la xocolata que no que t’expliquin quin gust té”. Van treballar amb animals depredadors i les seves preses per observar les diferències i al final la Susanna va concloure que els depredadors tenen sempre els ulls al davant per veure millor la seva presa i les preses els tenen als costats per poder fugir quan les ataquen. Abans de que fossin així, eren diferents però van anar sobrevivint els més adaptats i així van anar canviant.

Van seguir conversant i ens van explicar que les plantes d’avui en dia són verdes per casualitat, perquè la primera planta que va sortir de l’aigua era verda i totes les que hi ha són com filles d’aquesta. Dins el mar hi havia plantes de tots colors però només una es va adaptar a viure sobre la terra i era verda.

Laura Sanchez. 5è, Cassià Costal.