En la sortida que vam fer al Montseny el 27 d’octubre ens van explicar aquesta bonica llegenda:
Fa molt i molt temps hi havia un noi i una noia que no es coneixien de res. Un dia els joves anaven passejant pel bosc i es van trobar. Ell va pensar que ella era molt maca i es van enamorar. Ella era filla del castell de Montsoriu i ell fill del castell de Montclús i les dues famílies estaven enfrontades. Durant un temps els dos enamorats es veien d’amagat al bosc però arribà el moment en què les seves famílies ho van descobrir i els van prohibir veure’s mai més.
A la noia la van tancar a la torre més alta del castell de Montsoriu i al noi el van enviar a la guerra, amb la mala fortuna que el van ferir de mort i ella en saber-ho, tenia tanta pena que no volia ni menjar. Ella també va morir.
La història va acabar molt tràgicament i les famílies es van adonar del que havien fet i que no havien volgut parlar amb els seus fills, però van decidir com a penitència portar els cossos dels seus fills al bosc del Montseny on s’havien conegut i enterrar-los en aquell indret. I com a símbol del seu amor etern van néixer dos arbres: el faig que simbolitza la noia i l’avet que simbolitza el noi i van créixer abraçats.
El que podem aplicar d’exemple a la nostra vida és el respecte i la tolerància i en aquest cas la natura de com dues espècies d’arbres tant diferents poden créixer junts.
Berta Muñoz 6è
Annexa-Joan Puigbert
