Acte: Una obra de teatre pot tenir un o diversos actes o parts que, al seu torn, es divideixen en escenes. Quan canvia el lloc on es desenvolupa l’acció, es passa a altre acte; o també quan se suposa que ha passat un temps: un dia, una nit, una setmana, un mes, un any, etc.

Acotament: És el que en un text de teatre s’escriu amb altre tipus de lletra per a indicar l’acció dels personatges.

Actor: el que representa obres dramàtiques; també anomenat histrión, comediant o còmic.

Aforament: capacitat d’una sala.

Andròmina: Una part mobible de l’escenografia: casa, arbre, finestres, retallats i pintats en cartró, fusta o fibracel.

Apuntador: l’encarregat de llegir el libreto de l’obra i anar dictant als actors el que han de dir.

Autor: escriptor d´obres dramàtiques. Durant els segles XVI i XVII eren també directors i empresaris teatrals.

Bamboines: peces de tela que se situen verticalment en la part superior de l’escenari.

Bastidor: panell de xapa o altres materials, que forma part del decorat o tanca la caixa de l’escenari.

Caixa: cada espai entre dos bastidors o als costats de l’escenari.

Camerino: cambra on es vesteixen i maquillen els actors abans de sortir a escena.

Caracterització: conjunt d’elements físics que un actor utilitza per a crear el seu personatge: maquillatge, perruqueria, vestuari …

Comèdia: obra dramàtica, generalment realista, el final de la qual és afortunat.

Còmic: actor de comèdia.

Coreografia: moviments escènics de grups d´actors. Pot anar acompanyat de música o dansa.

Clown: (pallasso blanc), còmic de circ, músic i malabarista, que forma parella amb l´Agustu (pallaso vermell).

Decorat: Elements físics que representen el lloc on es desenvolupa l´acció.

Director artístic: l´encarregat de seleccionar les obres que presenten els autors: reparteix papers…

Director d´escena: el responsable de dirigir els assaigs.

Doblet: s´utilitza aquesta expressió quan un mateix actor representa dos papers en una obra.

Drama: gènere teatral de caràcter generalment realista, de motivacions morals i desenllaç desgraciat.

Dramatització: la transformació en matèria dramàtica d´allò que en el seu origen no ho és.

Escena: Part d’una obra de teatre; l’escena canvia quan canvien els personatges (u o varis entren o surten). Escena també és l’espai, el lloc on els actors representen l’obra.

Escenografia: És tot el que es posa en l’escena per a donar la idea del lloc i de l’època que es desenvolupa l’acció. Pot ser un teló pintat al fons, una taula o un arbre o un arc i tota classe d’invencions o simplement un detall que li ajudi al públic a imaginar el lloc.

Farsa: obra còmica breu que no té cap pretensió realista.

Fosc: moment en que l´escenari queda completament sense llum. Pot desenvolupar diferents funcions, entre elles les pròpies del teló.

Fossa: en els teatres tradicionals, espai destinat a l´orquestra, sota el prosceni.

Galeria: part alta del teatre, on es troben les localitats més barates.

Guinyol: paraula d´origen francès amb la que originàriament es va designar un teatre de titelles de mà de Lyon. Es va anomenar així per l´al·lusió a les ganyotes que feien les titelles. Guinyol o teatre de guinyol, es reserva per anomenar el teatre de titelles.

I·lusionista: prestidigitador, mag.

Impostació: canviar artificialment el timbre de veu.

Improvisació: tècnica d´aprenentatge que consisteix en una actuació sense text aprés.

Mímica: Són els gestos del cos i de la cara que poden comunicar sentiments, idees, etcètera, sense necessitat de parlar. És un joc teatral molt divertit, que necessita de molta imaginació.

Parlament: El que diu cada personatge en l’obra teatral. Pot ser après del text escrit o inventat per l’actor.

Platea: llotja baixa que es troba juntament amb el pati de butaques.

Prosceni: En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca.

Taquilla: conjunt de localitats que estan a la venda.

Teatre: edifici o lloc destinat a les representacions d´obres dramàtiques.

Teatre d’Ombres: Les figures planes es projecten en una pantalla (un llençol o un paper mantega) amb un focus enrere de les figures. Pot servir un llum de petroli, una llanterna de piles i fins a una vela.

Teatre-fòrum: llegir un text teatral, posar-lo en comú i dialogar sobre diversos aspectes: els seus valors, estructura, etcètera.

Teló: peça gran de tela que tanca l´escenari en l´embocadura.

Titella de guant o de funda: Només té cap i mans, i un vestit o funda on entra la mà per a moure’l.

Titella de fils: Es maneja des de dalt amb fils en el cap, els genolls i les mans.

Titella de varetes: Es maneja des de baix amb varetes col·locades en els punys i amb la vareta que ho sosté.

Titella plana: Personatge retallat en fusta, cartró, o cartoncillo, que té un braç, una cama o més parts mobibles. Serveix també per a fer teatre d’ombres.

Vestuari: La roba que usa un actor en escena per a representar millor el seu personatge, sobretot si és d’altra època, d’altre país o extraterrestre.

Ania Costoya. 6è, Cassià Costal.