Si us hi heu fixat, hi ha molts cartells anunciant Temporada Alta. Potser alguns de vosaltres no sabeu què vol dir aquesta propaganda? Doncs és la manera d´anunciar el programa de teatre d’aquests mesos de tardor. Bé,no només teatre,també hi ha dansa i música . Temporada Alta és un festival d’espectacles bàsicament de teatre i es presenta per la tardor. Ens hem centrat en el llibret de la promoció d’aquesta tardor. Per cert, el cartell representa un meló tallat per la meitat o sigui el cor del meló i s’hi llegeixen anotacions d’estudis d’aquesta fruita. Fa goig de veure!. El llibret té més de cent pàgines. Hi consten les entitats que són organitzadores i també les empreses i entitats que són mecenes. “Mecenes” vol dir que ajuden i/o aporten fons per mantenir el festival. També s’hi parla dels horaris, preus i els llocs de cada espectacle. Els llocs són 7 a la ciutat de Girona i inclou també els 2 de Salt i els 2 de Celrà. Els de Girona són : El Teatre Municipal , Sala la Planeta l’Auditori del Palau de Congresos, l’ Auditori de la Mercè , Pavelló de Fontajau, la Copa i el Casino.
Al llibret hi veiem els mapes per poder arribar als diferents llocs i els seus plànols per poder escollir els seients i poder gaudir millor dels espectacles.
Potser el més interesant és que de cada espectacle hi ha una explicació del seu argument i dels actors i tots el que ho fan possible(director, tècnics de so, llum, producció, ect…)
Hem comptat que hi ha uns 75 espectacles i només 7 són per a nens, són els que diuen per a públic familiar. És veritat que aquests són més barats, però trobem que n´hi ha pocs. Ens preguntem si és perquè no hi va gent o perquè s’hi guanya menys.
Hem buscat si es fan altres festivals durant la resta de l’any, i hem sabut que es fan dos altres festivals: el FITAG(festival de teatre amateur a tota la província) i el Festival de músiques religioses a l’estiu. També en alguns barris es fa teatre de tant en tant.
Wissal El Wahabi i Cíntia Rodríguez .6è. Montfalgars
El dijous 5 de novembre vam anar a les ribes del Ter. Un cop allà vam veure molts animals i plantes: sabateres, gavines, corbs marins, ànecs collverds, cueretes blanques, libèl·lules, cargols, llimacs, àlbers, freixes, plàtans, acàcies, salzes, pollancres, molsa, ortigues, sarriana, heura, bolets, balques, canyissos, joncs i llenties d’aigua. Vam veure on s’ajuntaven la riera de Bullidors i el Ter. Ens van ensenyar les anelles de las barques que es feien servir abans, quan no hi havia ponts, per creuar el riu Ter. Vam veure la Devesa a l’altre costat del riu. També vam veure com l’Onyar s’ajuntava el Ter, l’aiguabarreig, formant una illa. I a prop hi havia l’hospital Josep Trueta de Girona i el GEiEG. Vam anar a una pollancreda per veure forats de picots però no en vam veure cap en canvi vam veure forats de formigues molt grosses. També la balca dins l’aigua. Les acàcies no estaven florides i com que encara tenien fulles, vam observar la fulla composta amb els seus fuliols. Havíem començat la ruta al pavelló de Fontajau i la vam acabar al GEiEG. El riu Ter és molt ample i cabalós enguany. El paisatje és molt bonic. Vam aprendre moltes coses i m’ho vaig passar molt bé!
David Arribas. 4rt. Montfalgars
16- Li agradava el teatre quan era petit? N’ha fet alguna vegada?
-He de reconèixer que el teatre no és el que m’agrada més a la vida. El que m’agrada més és llegir , el segon el teatre i el tercer la cuina i el menjar.Les coses com siguin, però sí, ja de petit m’agradava molt. No he fet teatre mai, no és la meva especialitat. Cadascú serveix pel que serveix. A la llarga totes les feines són importants des de l’escombriaire fins el que fa teatre,el que fa classes com el que fa dibuix lineal. El que costa a la vida és trobar el teu forat i això ja ho veureu vosaltres amb el temps…Un cop l’has trobat és quan realment t’ho passes bé treballant i et sents útil en aquest mòn que vivim. I jo ja l’he trobat, de moment.
– 17 Quina formació artística té vostè,és a dir,ve del món de la música, de la dansa, el teatre etc?
-No vinc ni del mòn de la música ni de la dansa. Vinc del mòn de la llengua catalana i la formació que tinc del mòn teatral és una mica autodidacte. Veient molt de teatre n’he après. El que s’ha de tenir ès molta passió per tot el que fas. A classe,per exemple, quan hi poseu ganes doncs, aquella classe primer us ho passeu bé i després hi apreneu més. Si no hi poseu ganes, us ho paseu fatal i a més no apreneu res. Amb el treball passa igual.
-18 Què és el teatre per a vostè?
-Senyoreta, aquesta pregunta segurament requeriria dotze hores de resposta, a veure; el teatre és aconseguir posar davant del públic, que sou vosaltres, una cosa que no és veritat però que es converteix en una cosa més real que la vida mateixa i que si es fa bé, us tocarà fibres interiors, que tenim dins, que no toca la vida real.
19 Es fa bon teatre a Catalunya? I a Girona?
– Sí, a Catalunya es fa molt bon teatre i també es fa molt mal teatre. És a dir, que el 90% és molt dolent però, no ens equivoquem, el 90% dels llibres són dolents, el 90% dels quadres són dolentes. Vosaltres que sou a classe el 90% de l’estona no us porteu bé i els mestres, ara que no ens senten, també el 90% dels dies hi ha moments que no ho fan prou bé. Trobar una gran obra de teatre costa moltíssim, com també costa trobar un gran mestre, un gran alumne, un gran moment. A la vida costa molt de trobar aquests moments tan grans. Llavors hem de mirar de trobar els moments mitjans, les coses quotidianes i el teatre mitjà que es fa a Catalunya és molt bo. Comparat amb la resta d’Espanya és molt bo, estem al nivell dels millors d’Europa i aquí a casa nostra és molt bo, jo crec.
I a Girona que és una part de Catalunya com vostè sap, és una ciutat de 100.000 habitants afegint-hi Salt. Les obres i els actors que surten d’aquí són molt bons per una ciutat de 100.000 habitants. Ningú d’aquí no sap que es fa a Tarragona ni a Lleida ni a moltes ciutats d’Espanya que són teatralment inexistents. En canvi sí que sabem el que es fa a Girona i que sovint es traspassa cap a Barcelona i més enllà. No hem de pensar pas que el teatre d’aquí és qui-sap-què, no, som discrets i el que fem a Girona està cada vegada millor, potser estem a la meitat del que ha de ser.
EL TEATRE AL BARRI DE PALAU
Aquest grup de teatre anomenat “Ja hi som tots” fa uns 10 anys que està format. El grup, el formen nou adults, assagen els dilluns al centre cívic del Pla de Palau.
Fan una obra a l’any i actuen a diferents pobles de les comarques. Per Nadal no fan els Pastorets però fan una actuació especial.
I, sobretot, s’ho passen molt bé!!
Jan Aubert. 6è Migdia
Els alumnes de 4rt vam anar a visitar la fàbrica de taps de suro Francisco Oller S.A i us expliquem tot el procés que vam veure i ens van explicar:
1. L’escorça de l’alzina surera arriba a la fàbrica en planxes planes ben apilades.
2. La bullen perque sigui flexible i li treuen l’esquena (la part de fora) i el ventre (la part de dins).
3. El tros que queda el retallen en forma de petits discs.
4. La part que no s’aprofita la trituren per fer-ne el granulat.
5. Compacten el granulat amb cola per fer el cilindre.
6. Controlen la qualitat del discs i dels cilindres. Han de ser compactes.
7. Una màquina va enganxant els cilindres amb els discs.
8. Poleixen el tap i hi imprimeixen el nom o dibuix i l’enceren perque llisqui millor a l’entrar a l’ampolla.
9. Els posen en caixes per distribuir-les per tot el món.
10. Amb el que no s’aprofita del suro per fer taps, en fan energia per calefacció.
Oscar Alcalà. 4rt. Montfalgars
El teatre va néixer a Grècia, a Atenes, tot i que a la prehistòria ja es feien les primeres representacions teatrals on actuaven per celebrar les victòries de la cacera. En aquella època ja es maquillaven i feien les actuacions en rotllana i els actors es posaven al centre.
Més endavant, al segle VI i V a. C., a Grècia es feien les representacions a l’aire lliure, al matí per aprofitar la llum del sol. Els actors només eren els homes, les dones no hi poden participar, i aquests anaven acompanyats d’animals.
Els grecs i els romans van ser els primers que van dedicar un edifici públic per a les funcions teatrals.
El teatre que actualment coneixem ve del Comos, que eren danses i cants religiosos en honor el Déu Dionís.
Juntament amb les danses hi havia un personatge conegut com el “rapsode” que feia de narrador i explicava històries de déus i actors.
Els grecs feien les representacions en un edifici circular i els romans en un semicircular. Durant aquesta època va néixer la comèdia i la tragèdia: amb la comèdia volien fer riure i les obres acabaven amb un final feliç tot i que eren històries fantàstiques. Els personatges eren la gent de poble i sovint ridículs. L’autor més important va ser Aristòtil.
La Tragèdia sorgeix un conflicte i acaba de manera dolorosa. El autor més important de la tragèdia va ser Sòfloces.
Alumnes de 6è
Annexa- Joan Puigbert
Vam fer una excursió a TOSSA DE MAR . Vam conèixer el procés de la depuradora i també vam fer un experiment amb l’aigua. Us ho explico una mica: vam agafar aigua bruta i la vam ficar en una ampolla cap avall i dintre l’ampolla hi havia pedres de diferents mides i sota l’ampolla hi havia cotó fluix, tot seguit l´aigua que hi havíem ficat va sortir neta però no desinfectada ni tampoc potable. Amb aquesta aigua es pot rentar el cotxe, rentar el gos però no és mai potable ni serveix per beure ni per fer la nostra higiene.
Després vam anar a passejar, per un camp verd, gossos del centre d’ acollida d´animals, eren de diferent tamany grans, petits, mitjans…també hi havia cries de gats i gats.
Acabada aquesta aventura en va començar una altra, visitar la deixalleria on hi havia de tot : rentadores trencades ,ordinadors vells, neveres , oli de cuina , vidre, portes,…
Acabades totes aquestes activitats vam anar a un altre camp a menjar el picnic i després vam poder jugar.Vam jugar a voleibol amb una xarxa i hi havia una altra curiositat: uns iglús. Vosaltres pensareu, un iglú al mig d´un camp verd? doncs no eren iglús naturals, sinó fets de les branques d´uns arbres que es doblegaven molt però no es trencava el tronc. Eren salzes, ens van dir.
Finalment va ser hora de tornar a l’escola i cap a casa, segur que aquest dia no l´oblidarem!!!
Wisal El-Wahabi .6è.Montfalgars
El dia 18 de novembre, els nens i nenes de Cicle Mitjà de l’escola Migdia vam anar al Teatre Municipal per veure “Ovni”. El personatge principal era la Clar, una nena que no era gaire feliç. Era el dia del seu aniversari i els seus pares no se’n recorden de celebrar-ho per què estaven massa ocupats en les seves coses. El pare mirant la tele i la mare arreglant-se el cabell.
Un carter portava felicitacions per a ella però el pare les destruïa. Per sort hi havia dos nois aficionats a mirar el cel que ho van veure tot i van decidir enviar-li un regal a la Clar. Li van fer arribar un telescopi però el pare de la nena el va aixafar amb el peu.
Després va pasar una cosa extraordinària: un ovni va aterrar a sobre de casa seva. La Clar va sentir soroll i va veure un extraterrestre que no parava de dir : Bli – Bli. És van fer amics i al final en Blibli va fer entrar els pares de la Clar a la seva nau i els va enviar a l’espai amb el seu gosset i la televisió.
Finalment la Clar va poder celebrar el seu aniversari cantant la cançó: bli-bli-bli-bli bli-bli………..I va ser feliç.
Va ser una obra bonica però una mica trista.
Helena Vilalta 3r Migdia
